Tensió

Als ulls externs, el que ets en aquest precís instant és una fotografia de la teva personalitat, el teu aspecte, les persones que t'envolten, els llocs que freqüentes, la llum que t'il·lumina, l'olor que respires...En aquest instant, tot això amaga les capes de la vida per les quals has estat passant. Cada una de les capes hi és i no es veu. A mesura que la vida progressa, cada cop més es tensa la corda, que t'estira i s'estira...i la tensió creix i creix... Des de fora, una estirada és com una d'aquestes instantànies. Per això la vida és tensió. Quan manca la vida, és quan no hi ha tensió, la corda s'afluixa o es trenca. Quan la corda es trenca, passen davant dels ulls totes les instantànies, una per una. I no queda res més que el record. Sense tensió i sense carn.