(@ restaurant Riera29)
Ens agrada el freestyle
El Sergi i l'Arias, joves i atrevists, són de ciutats diferents, dues metròpolis que demanen ambició i força de voluntat, i potser també una mica de morro. El primer acaba d'obrir un restaurant de tapes extravagants al cor del barri de Gràcia, el Riera29, mentre que el segon és coreògraf i ballarí de la jovaníssima companyia de dansa hip-hop Bioshock. Els dos són protagonistes, juntament amb els seus respectius equips, de la nit del 30 de novembre a l'Espai Erre, nit que tanca el tercer cicle dels Dijous exquisits. Jo no la perdria, coneixent com viuen els dissabtes Les filles Föllen…
Sergi, Arias, us podeu presentar?
Sergi: sóc de Barcelona, he obert el Riera29 fa un any, i en porto 14 treballant com a cuiner a Barcelona, Hotel Omm, a Girona, a Itàlia a Milà, i a les muntanyes de Suïssa. N'he tret una passió per combinar les tapes més clàssiques de la cuina catalana amb les influències internacionals: proposo una gastronomia propera, no estricta en la forma i en el servei.
Arias: sóc de Madrid, vinc de la gimnàstica acrobàtica, disciplina que practicava quan era molt petit, i que m'ha portat més tard a la dansa, als estils urbans i poc a poc a formar el meu propi estil. Fa dos anys i mig que visc a Barcelona i em dedico professionalment a la meva feina, que és la meva passió.
Us veurem en acció dissabte 30 de novembre a l'Espai Erre, dins del cicle Dijous exquisits: què presentareu?
Sergi (mirant Mariachiara, la seva assistent i companya): unes…sardines marinades amb albergínia estufada i iogurt al curry…un tataki de vedella amb mojo picón, acompanyat d'amanideta…i uns farcellets de verdures, amb pasta xina i salsa agredolça. Per acabar, uns postres de cheesecake en got, perquè sigui més divertit, més amè!
Arias: tinc la sort de liderar un grup de cinc nois, acabem d'unir les forces i els diversos orígens per un projecte comú…venim del circ, del breakdance i del ball clàssic…i estrenem espectacle dissabte 30! es diu Observation, tracta de la reflexió sobre el present, observar l'individu del món actual i presentar-lo a través de jocs visuals: llancem un missatge perquè tothom pensi com això que fa o que deixa de fer pot beneficiar o perjudicar la societat. Ballem, reflexionem i ho fem amb una bona dosi d'humor!
Quina és la vostra relació amb la cultura urbana?
Sergi: faig el que m'agrada fer. A la meva feina, la gent del carrer és bàsica, són els meus clients. Per això m'agrada cuinar i elaborar els plats clàssics, com es prepararien a casa…però diferents. Proposo donar la volta al clàssic, al tradicional, per veure-ho d'una altra manera.
Arias: la cultura urbana és el carrer. M'és igual ballar als teatres o al carrer, per a mi la dansa és la primera cosa. He ballat al carrer per diversió, per sorprendre, per veure la mirada dels desconeguts davant d'una acció que descol·loca del dia dia. Al carrer només necessites el teu cos i el ritme, la música.
Per acabar, on us trobeu d'acord? perquè em sembla que fins ara…
Els dos: el freestyle, l'estil lliure, la improvisació. Un cop que has fet bé la teva feina i t'has preparat, el freestyle és una de les preses de decisió més pures que poden sortir de tu com a ésser humà, sigui ballant o cuinant. Sempre pots improvisar si parteixes d'una base sòlida, d'una identitat clara. Els serveis al restaurant no són mai iguals, has d'estar preparat a que tot vagi al revés…és divertit. Els Bioshock som una colla de freeslylers, la companyia és una formalitat. Ens agrada la informalitat.
Sergi: disfruto molt mirant les batalles de hip-hop, aquell burxar-se ballant, és una descàrrega emotiva, una discussió amb la qual t'alliberes i que acabes amb una franca abraçada…no m'agrada el ballet clàssic, no entenc avui dia els costums que marquen paquets als nois i els tutús de les noies…
Arias: no puc amb la coliflor, ho sento, és un mal record d'infantesa! (Mariachiara suggereix de provar-la ben cuinada). Admito que des que visc fora de casa dels pares, he après a menjar de tot, i m'agrada. Hi ha tres coses que em tornen boig: la favada asturiana, els musclos farcits, i el catamojete mexicà.
El Sergi i l'Arias continuen xerrant al sofà del restaurant, mentre la Mariachiara serveix unes birres de mitja tarda, en un dia de novembre després de 40 hores de pluja. Els deixem conversant sobra la dansa i la cuina, i posant-se d'acord sobre la posada en escena de dissabte 30 de novembre.
