Wednesday, December 17, 2008

Wednesday, December 10, 2008

Zooey Deschanel



No sé perque he necessitat penjar això. Em sembla que l'estètica quadra amb el que tenim preparat.

Tuesday, December 9, 2008

GUIÓ ACCIÓ - ESPAI LCREW - 16.12.08

- Entrada de les dues alhora, caixes tancades a la mà com maletes; mirem una peça.

- En acabar la peça, juntes anem a col·locar-nos en un lloc de l'espai i obrim les caixes; estem immòbils durant la següent peça (els moments de quietud, la mirada és molt important).

- En acabar-se la peça anterior, comença la nostra acció protagonista:

. Jocs de mirades amb moviments dels ulls, fins que ens adonem que hem captat la mirada del públic.
. Girar-se de sobte, donant l'esquena i mirant cap al sostre. Moviment histèric dels hombros i el cap fent un grit agut. Aturar-se i tornar a la posició precedent en silenci. Com si res.
. Caminar entre el públic: mirada impassible; estat d'anim que es reflecteix a la mirada: tot se'm deu perquè sóc maca; sóc bona persona; faig una feina de merda (serietat); n'assumeixo les circumstàncies. NO somriure NO paraules.
. La gent dona cigarrets.
. Ens col·loquem una en front de l'altra, als dos extrems de la sala.
. Modificació del cos: les dues a l'hora. perquè? el cos és mirall de l'estat d'ànim.
. Modificació: contracció/passé tancat/obrir el passé/cau el peu, trepitja a terra/zig zag del peu de retorn al paral·lel/aixeco espatlles/ulls amb moviments sobtats/cap amb moviments sobtats.
. Paral·lelament: accions amb els cigarrets: agafar, posar a la boca, deixar caure...NO RES de violent.

- Canvi: MÚSICA.
- Tancar la caixa i posar-se en ordre els vestit.
- Caminar fins a la taula amb cadires.
- Pausa: mirada T. i M.
- Posar les maletes al terra i soltar els cabells.
- Seure.

- 1a acció amb cigarros dividits (cada una el seu); objectiu: acabar amb les boques el més a prop possible; mirada tancada entres les dues i la situació creada.
- 2a acció amb cigarros junts (Marghe treu el supercigarrets); objectiu: fumar ràpid, amb esforç, fent putades l'una a l'altra; donar una volta a la taula.

- S'acaba el supercigarret; deixar-lo al cendrer.
- Pausa: mirada.
- Aixecar-se, posar-se bé el vestit, agafar les caixes i marxar per on hem entrat.

Thursday, December 4, 2008

Our music



Finalment per l'acció escollim Baby Doll de Cat Power.

Tuesday, December 2, 2008

Finished Cigarrete Boxes




He acabat les caixes. No s'aprecia massa bé, però les he forrat d'una espècie de bellut; una taronja, l'altra vermella. He retallat les lletres per tal d'escriure el missatge. Només falta enganxar-hi unes cintes per tal de que les poguem penjar dels hombros.

Saturday, November 29, 2008

Smokey Smokerson



M'he trobat amb aquesta imatge guardada a una de les meves carpetes per casualitat. I he pensat en pujar-la. No sé si s'adiu massa amb el que pensàvem fer, potser només una mica, potser prou. A mi em sembla una imatge simpàtica i alhora prou expressiva.

Friday, November 28, 2008

IMATGES VESTUARI








Cigarette boxes

He anat a la bolsera i he trobat dues caixes que ens podríen servir.

Aquesta és la primera, a mi em sembla la millor perquè és més grossa (deu fer com 42cm per 25cm), és molt planeta i prou bastant dura. Val 4 euros i algo i l'hauríem de pintar suposo, però és fàcil amb spray. Lo guai és que hi ha prou espai per posar-hi 'Give us bla bla' en majúscules i que es vegi bé.





Aquesta és la segona caixa. A mi m'agrada menys que l'altra perque és més petita i més tova, però és més barata i a part no té dues parts, sinó que és una caixa amb tapa. Com es veu a la foto val 0'90.




Bueno, aquestes són dues opcions, podem buscar-ne més. Igual n'hi ha més al servicio estación o alguna cosa així. D'altra banda igual també podríem demanar-li a algú d'escenografia si ens vol fer dues caixes... igual ells tene accés a fusta i queden més boniques. Don't know.

Wednesday, November 26, 2008

Pretty Cigarette



A partir del primer minut del vídeo apareix una noia que ven cigarrets. No he trobat cap altra imatge d'aquestes noies (però surten a moltes pel·lícules). Se m'ha acudit arrel de lo del espacio del fumador. No per vendre cigarros, sinó més encarat al nostre projecte (give us money). Divendres anirem a veure l'espai, no sé si et ve de gust venir i ens pensem si fem alguna cosa o no.

Tuesday, November 25, 2008

Dos cigarros units per la cendra



Aquesta estètica no és la que busco, però l'acció s'hi assembla.

Sunday, November 23, 2008

Dones desatades




A part d'això, tinc noves idees a partir de la pràctica feta amb la Rosa Muñóz aquest cap de setmana...hem de provar una cosa amb uns cigarrets...

Thursday, November 20, 2008

Milky Graciousness

Aquesta foto m'agrada molt perque té el punt guerrer i fastigós, però enlloc de ser sang (o tenir color de sang) és rosa. Llavors la brutalitat sembla més aviat un algodón de azucar. Vaig pensar que realment podríem fer-nos 'mal' erò tenir la sang color rosa o blau pastel. Això si treballem amb armes finalment, és clar.


Aquesta és com una idea semblant. M'imagino que si seguim parlant durant la peça podríem emular una imatge així.


Com veus jo segueixo en plan imatges més que pensaments, però buscaré més. Per cert, he estat buscant la cançó de l'Adrià Puntí i no la trobo. Al cd L'hora del patí no n'hi ha cap que es digui amb el títol que tu has posat... Si la tens passa-me-la, que no la trobo.

A mi també em sembla cada vegada més bona la idea de recrear l'escena de les dues noies. També estic d'acord que els ulls hi tenen molt a veure. La veritat és que els ulls tancats de les dues primeres també em semblen guais, però llavors no hi ha massa evolució. Igual això és el que ens hauríem de plantejar, una evolució.

Wednesday, November 19, 2008

Give us money 2

Art i violència

(8 d'abril del 2004 , per PILAR PARCERISAS)

Un art sense aura:
Si analitzem les posicions i resultats de l'art més contemporani, ens adonem que el fetitxisme de l'objecte artístic -un art auràtic per excel·lència- es veu desplaçat per un art que es dissol en el real, més destinat a adquirir un valor en l'àmbit de la comunicació i la publicitat que en la cultura. Estem referint-nos a un art violent per excel·lència, que segrega una percepció forta i intensa de la realitat més crua, a la qual s'ha abocat la nostra societat, paradigma d'una postmodernitat políticament correcta, però en la qual tots els valors sucumbeixen, fins i tot el diner, davant els media. Algunes exposicions ja han donat la mida d'aquestes experiències, basades en la mort, el sexe, la droga, l'horror, el sofriment. L'art ja no vol causar cap plaer en qui el contempla, sinó més aviat repulsió pertorbadora, por i desig, un món abjecte que ens repugna, però que, en qualsevol cas, no deixa el públic indiferent. Exposicions com ara Posthuman i Sensation duen el cos al límit d'aquest realisme psicòtic en què s'ha deixat anar una bona part de l'art actual que actua a partir del cos i de tot allò que compromet la seva integritat.

De Benetton a Saatchi:
Si els anuncis d'Oliviero Toscani per a la publicitat de Benetton entraren als museus amb les fotos dels malalts moribunds de sida, el que obria un front estètic cap a la dimensió mediàtica de l'art, amb l'arribada dels artistes anglesos dels anys 90 de la col·lecció Saatchi aquesta línia s'ha acabat de confirmar, amb els animals en formol de Damien Hirst, l'exhibicionisme femení de Tracy Emin, les anatomies tràgiques de Jake & Dinos Chapman, les morfologies de Marc Quinn i els nous horrors que ens arriben de les noves adquisicions d'aquest publicista que mostra la seva col·lecció d'art des de fa un any al County Hall de Londres i que ara acaba d'inaugurar New Blood amb la renovació de la col·lecció: minimòmies de Nova Zelanda de Francis Upritchard, milions de mosques mortes per al retaule Cròniques del càncer, de Damien Hirst, i la pintura de Stella Vine sobre una estudiant recentment morta per sobredosi. La sexualitat, el dolor, la mort i la genètica es configuren com a camps de provocació, transgressors i de ressonància mediàtica en l'art actual.

Institució i mercat mediàtic:
Ja no és estèticament interessant el que complau l'opinió pública -l'art contemporani es fa d'esquenes totalment al públic- sinó allò que la pot irritar o escandalitzar. Les institucions, en general, que partien d'estar en contra d'aquest tipus de propostes, ara les accepten i passen a afavorir l'escàndol pel que té de benefici publicitari i mediàtic, una nova estratègia que explicaria com la Tate Gallery i altres museus accepten també aquest nou art britànic, o com el govern espanyol admet i subvenciona la polèmica proposta sobre immigració de Santiago Sierra al pavelló espanyol de l'última Biennal de Venècia. Museus i exposicions internacionals validen l'impuls transgressor d'aquest art perquè reporta beneficis mediàtics més importants que els crematístics del mercat de l'art, com si el mercat de la informació hagués suplantat el de l'art. Ja no és el marxant o el col·leccionista lúcid el beneficiat, com succeïa en el paradigma modern, sinó la mateixa institució qui treu partit de l'escàndol, perquè l'abisme entre creació i públic és cada cop més gran, malgrat les estadístiques i la cultura de taquilla.

Poètiques artístiques de la violència:
Res del que hem dit no tindria sentit si no penséssim en aquesta dissolució de l'art en el que és real i en què tota noció de simulacre, tan pròpia de l'art dels anys 80 i primers 90, ha estat suplantada per la noció més directa de documental, perquè la realitat que vivim mai no havia estat tan cruament violenta. Si Goya encara ens esborrona amb els seus afusellaments o amb Saturn devorant els seus fills, com no ens haurien de fer feredat la mort calenta i en directe que vivim per la pantalla del televisor. Per això, ens ha causat estupor l'escàndol i proclamada censura que ha ocasionat entre les files polítiques castellonenques l'exposició Tinieblas. Poéticas artísticas de la violencia, a l'espai d'Art Contemporani de Castelló, que no reflecteix res més que l'estat actual de la violència en una quotidianitat marcada per la violència del moment històric que vivim.

poema + primeres referències

- - -

Fa temps que no ens trobem per lliutar.
Gaudir d’un moment de violència.
Jo que mai no faig mal a un mosquit.
Jo que no puc discutir si no amb tu.
T’estimo i per això desitjo el teu bé i el teu mal. El teu tot. Et desitjo.

- - -

algunes referències:
- Filmografia de Q. Tarantino
- A clockwork orange
- Fight Club
- “Ets la òstia consagrada, vull dir la reòstia…” Adrià Puntí.

Tensió

Als ulls externs, el que ets en aquest precís instant és una fotografia de la teva personalitat, el teu aspecte, les persones que t'envolten, els llocs que freqüentes, la llum que t'il·lumina, l'olor que respires...En aquest instant, tot això amaga les capes de la vida per les quals has estat passant. Cada una de les capes hi és i no es veu. A mesura que la vida progressa, cada cop més es tensa la corda, que t'estira i s'estira...i la tensió creix i creix... Des de fora, una estirada és com una d'aquestes instantànies. Per això la vida és tensió. Quan manca la vida, és quan no hi ha tensió, la corda s'afluixa o es trenca. Quan la corda es trenca, passen davant dels ulls totes les instantànies, una per una. I no queda res més que el record. Sense tensió i sense carn.

Definició de Fetitxisme

Religió per quelcom físic i transcendent, per quelcom mortal i finit.

Fetitxisme (del llatí, facticius, «artificial», i portuguès feitiço, «magia», «mania»; del francès fétiche) .és la devoció cap als objectes materials, anomenats fetitxes. El fetitxisme és una forma de creença o pràctica religiosa en la qual es considera que certs objectes posseïxen poders màgics o sobrenaturals i que protegeixen al portador o a les persones de les forces naturals. Els amulets també són considerats fetitxes.

The Awful Fetichisms

De moment les poques coses que puc penjar són fotografies que m'agraden i que penso que més o menys tenen a veure amb la nostra idea.

Com veus això és una espècie de bondage o el que sigui que em sembla més bonic que els rollos lycrosos i de cuir i totes aquestes coses. (més en el estil buena pero malvada)

Aquesta és una mica perque sí. Sempre m'ha semblat guai la imatge de ballar esposat. Les esposes em semblen boniques i alhora una mica xungues, així que...

The Guerrilla Girls

Aquesta iniciativa va ser d'un grup de dones americanes que protestaven per l'estat de les dones en l'art i bla bla bla. Tenia un cariz molt feminista que igual no ens interessa, però crec que la imatge és bonica.





Això és un altre exemple de la mateixa idea però sense ser tant 'bruto'. És a dir que igual no ha de ser el cap d'un gorila, sinó el cap de qualsevol altre animal...

Give us money



Marghe, aquí està el blog creat. He posat temple perque després vaig pensar que project sonava molt a blair witch project i em sonava una mica raro. No se m'ha ocorregut res millor, però si penses en algo m'avises. Em sembla que m'he passat una mica amb els colors, però bueno, els canviem si ens en cansem (o directament no t'agraden). Jo normalment els poso més dolços, però com que volies que fos 'fort'... No se'm dóna massa bé.

Aquesta imatge que he penjat em sembla guai, no sé perque, i per això ahir deia lo de 'we are pretty' com a títol del blog. Jo crec que és una imatge que quadra una mica amb el que pensàvem, però no sé, a veure tu què hi dius.

Per cert, quan acceptis la invitació que t'he enviat al gmail només podràs crear entrades, desrpés jo et donaré privilegis 'd'administradora' i podràs canviar tot el que vulguis del blog.