Monday, November 28, 2011

Fulles de tardor



En aquest vídeo surt la Suzy Lee al minut 1'32...

Monday, November 21, 2011

Hem passat uns dies a Tallinn

Neu/Now ens ha convidat a tornar a fer Entrada amb consumició a l'edició d'aquest any, com artistes convidades de l'edició anterior. Ens encanta aquest festival! Aquest any, degut a problemes aèris, hem hagut d'improvisar un nou vestuari. Crec que, tot i que canviava una mica la perspectiva de l'espectacle, finalment vam trobar uns habillaments molt bonics i que ens afavorien bastant.















En un altre moment penjarem els vídeos del karaoke.

Sunday, November 20, 2011

esmolem ben bé les eines...

Catalunya, triomfant,
tornarà a ser rica i plena!
Endarrera aquesta gent
tan ufana i tan superba!

Bon cop de falç!
Bon cop de falç, defensors de la terra!
Bon cop de falç!

Ara és hora, segadors!
Ara és hora d'estar alerta!
Per quan vingui un altre juny
esmolem ben bé les eines!

Bon cop de falç!
Bon cop de falç, defensors de la terra!
Bon cop de falç!

Thursday, November 17, 2011

I am sterdam

primera par: "Once we've got information, we'll let you know."

Esperant i esperant, desperta des de les 4 de la matinada, em trobo al mig d'una aventureta que encara no sé com s'acabarà. Estic tancada dins d'un avió des de fa 6 hores, amb altres 70 passatgers i la tripulació. Partida de Barcelona, la boira no ens deixa aterrar a destinació, Amsterdam, i l'avió vagueja pel cel entre Holanda i Bèlgica. La meva fita final és Tallinn, però la veig cada vegada més lluny...Aquesta espera desperta desitjos i atenció, la gent té ganes de fumar, caminar, menjar, telefonar...jo llegeixo tot el que m'envolta, "welcome on board" escrit sobre la bosseta per vomitar, no hi ha diaris, llàstima que no m'hagi emportat "A sang freda", massa pesat pel viatge. L'hostessa de cop treu diaris i revistes des d'un calaix amagat, és curiós com sigui necessari ocupar el temps, llegir...però no n'hi ha prou per arribar a repartir-los fins a la darrera fila. Totes les hostesses xerren entre elles i amb els passatgers, a veu alta, intercanvien petits favors, es recorden que m'agrada el suc de poma, es crea una comunitat. Ens mirem somrient, enumerant impressions ràpides sobre el que seria el nostre futur immediat, resignats però encara amb forces. Algú treballa amb el portàtil, bases de dades de producció. Algú mira fora de la finestra. Des d'aquí es veu brillar el sol.



segona part: "Welcome to Amsterdam. First time?"

Després de 6 hores a l'avió, 5 a la cua del Tranfer Desk n.2 de l'aeroport Schiphol. Milers de persones han de canviar els seus bitllets perduts. No em puc creure que això sigui veritat. De fet, dubto més vegades abans de posar-me a la cua, pensant de trobar altres solucions. Crec que avui estic en el meu estat més animal. M'és igual tot, no beure, no menjar, les ulleres brutes, l'abric posat tot el dia, quilos a l'esquena, no fer res...només pensar i observar. La cosa arriba a ser tan absurda que ja res no té sentit. Alguns veïns de cua riuen, al final xerro amb ells. Van i venen, ens guardem el lloc per anar a fer investigacions fugaces i escapades al lavabo. Alguns diuen que tornen i no tornen mai més. On són els teus amics? els meus amics???? llavors no et saludes amb ningú, només xerres i marxes. Un noi aconsegueix fer la gestió ràpida per telèfon, desapareix i de tant en tant torna a veure com va la cua, i em proposa fer un cafè al final de l'aventura. És que no hi ha final. Aconsegueixo tenir bitllet, hotel, transport, kit de super vivència i admeto que per aquest últim m'he colat demanant pietat. Ara només faltaria perdre la maleta que està "into the system"i per això hauria de viatjar demà directa a Tallinn. Sort del conductor del shuttle entre l'aeroport i l'hotel Ibis, minimitzant la situació amb brometes fàcils, dins un vehicle a punt de revantar.

Sunday, November 13, 2011

28.03.1994 - 13.11.2011

17 anys i mig de deliri...



En aquest fragment de la pel·lícula Aprile, Nanni no sabia que passaria a la història per marcar amb deliri el que seria l'inici d'un període realment delirant. Un període tan llarg com una vida, una era, tan absurd que la majoria de la gent mai ho ha cregut de debò, una experiència de la qual no ens podem desfer...una bojeria tan agoserada que ens ha ferit i ens deixarà la cicatriu. La Marieta, com sempre, ens donarà la informació de primera línia.

Tuesday, November 8, 2011

Wednesday, November 2, 2011

Avui fa una setmana



Escena Criminal #1 a La Caldera, Barcelona. La Jana i la Marghe jugant sobre blanc, i la Tuixén a càmera.

D'aquí 10 dies estarem a Girona, totes cinc + un, obrint el festival Fora de Temporada...