Thursday, November 20, 2008

Milky Graciousness

Aquesta foto m'agrada molt perque té el punt guerrer i fastigós, però enlloc de ser sang (o tenir color de sang) és rosa. Llavors la brutalitat sembla més aviat un algodón de azucar. Vaig pensar que realment podríem fer-nos 'mal' erò tenir la sang color rosa o blau pastel. Això si treballem amb armes finalment, és clar.


Aquesta és com una idea semblant. M'imagino que si seguim parlant durant la peça podríem emular una imatge així.


Com veus jo segueixo en plan imatges més que pensaments, però buscaré més. Per cert, he estat buscant la cançó de l'Adrià Puntí i no la trobo. Al cd L'hora del patí no n'hi ha cap que es digui amb el títol que tu has posat... Si la tens passa-me-la, que no la trobo.

A mi també em sembla cada vegada més bona la idea de recrear l'escena de les dues noies. També estic d'acord que els ulls hi tenen molt a veure. La veritat és que els ulls tancats de les dues primeres també em semblen guais, però llavors no hi ha massa evolució. Igual això és el que ens hauríem de plantejar, una evolució.

1 comment:

margherita said...

Tot això és molt teu! jeje. Hi estic d'acord.
Rspecte a la canço, és Maria, i l'album no és el que havia dit...m'havia equivocat. Però n'hi mes de bones a l'Hora del Pati, de fet, totes m'agraden. Ell és superlatiu. Mig boig. M'agrada molt la seva veu...com la del cantant del grup Vercel, uns valencians que et faré ascoltar.