Descripció dels 30 minuts de sons

Per contestar al Carlos i al Gerard, poso una nota sobre la música del Tropical Bunker.


Silenci
I GOT STRIPES, de Johnny Cash
- -
WAS, de Vincent Gallo
Respiracions i sons ambientals
Veu en off de Manoel de Oliveira, de la pel·lícula Lisbon Story de W. Wenders, mesclada amb la meva pròpia veu
part de CONTRAPUNCTUM 1 (The Art of Fugue) de J.S.Bach
Sons de pluja i gotes de pluja
NOCTURNA N.1, d'U_mä
part de VALS EN DIAGONAL, de Pascal Comelade
part de CLING, de Days Of The New


Abans de trobar cadascuna de les músiques o sons que formen part de l'evolució sonora en els 30 minuts, he investigat sobre la idea d'evolució emocional que volia viure i transmetre, pensant també que l'escolta d'unes músiques repetides moltes vegades havia de ser agradable, i per això l'elecció musical havia de ser adequada. L'evolució emocional, a la qual va lligada la sonora, ve del meu conte personal, de la idea de solitud, tancament i repetició dels esdeveniments en la vida, i la bogeria que això porta a generar en una persona. La meva història personal és realment un conte, perquè la exposo a altres persones, el públic, que mira i observa, i finalment en fa la seva pròpia versió.

L'evolució del conte, o relat, comença amb la col·locació en un espai, així que la primera música, molt tranquil i subtil (dos instruments, guitarra i teclat), em serveix per descriure amb els moviments l'espai, i ensenyar com es tanca cada vegada més (com un búnquer), fins que el tancament arriba al meu propi cos. A partir d'aquí, he buscat un so intern al cos, com és el cas de la respiració, per realitzar la transformació d'un cos normal que camina a un cos estrany, que es retorça i es transfigura. Aquí volia donar la idea màxima de l'estranyesa, així que he combinat uns moviments com d'insectes (tropicals) amb unes veus en off. Aquestes veus diuen coses que tenen sentit, però en diversos idiomes, a més, la pista corresponent està mescalda de manera que a cada repetició les veus augmenten de quantitat, a cada repetició s'entén menys el significat de les paraules i només es queda la transmissió del so de la veu, que produeix dubte en qui escolta. A aquest dubte segueixo amb una resposta musical i coreogràfica: sent aquests dos llenguatges, música i coreografia, suggerents però no explícits, vull arribar a donar la sensació de donar una resposta sense que sigui evident. En això, l'elecció de Bach ha estat fonamental; en el període anterior, havia utilitzats altres compositors, Chopin i Bellini. En aquest punt de la composició, he decidit fer una pausa de reflexió, que represento amb un so de pluja, que passa a ser tempesta, gotes de cova, i una combinació amb un piano llunyà (la d'U_mä). El vals de Comelade em permet tornar a l'ordre, mentre que amb la coreografia desvio cap a un estat cada vegada més de trance. L'última composició del grup nord-americà Days of the new (guitarres i percussions) porta a una evolució rítmica que em permet desplegar tots els estats emocionals anteriors i condensarlos en els últims 6 minuts amb potència, amb uns moviments explosius i desarticulats. Amb aquesta música, repetitiva i tribal, s'acaba el conjunt sonor que pertany al que anomeno conte.

D'aquí, tant abans com després de cada repetició del conte, ja que no hi ha un inici ni un final, després d'un minut de silenci, sona una cançó molt coneguda de Johnny Cash, gravada i reproduïda des del disc de vinil, i modificada de la manera que en correspondència de l'última estrofa, el disc salti i la situació doni a entendre que està passant alguna cosa fora del normal, com si el temps s'hagués aturat i els esdeveniments passin en una altra dimensió espai-temporal. La cançó de J. Cash m'agrada, em dóna alegria i em serveix per que és un hit, pertany a un imaginari col·lectiu, que ve de l'Amèrica del Nord, que en tot el món és conegut i relacionat a l'estètica country i les pel lícules del far west. El valor afegit d'aquesta cançó és que les lletres fan referència a la història d'un home que entra a la presó i que fa les mateixes coses cada dia de la setmana.

En tota l'evolució sonora, que és part fonamental del meu treball, he tingut la intenció d'utilitzar composicions musicals d'altres compositors, i de combinar-les amb un criteri, a partir dels seus elements de composició interna, el seu ritme, els seus instruments. D'aquesta manera, a una composició de cordes segueixen altres cordes, i al piano segueix un altre piano. Els sons ambientals (respiració, veus, pluja, ocells) m'han servit de transició per justaposar progressivament les composicions musicals, a més de transmetre la sensació de la presència d'una natura salvatge a la instal·lació. En la última part d'aquest procés, m'ha ajudat Luigi Kovacs, que s'ha ocupat de grabar alguns sons ambientals i remesclar tot el conjunt sonor per tenir-ne una versió d'òptima qualitat.