Wednesday, April 27, 2011

Monday, April 18, 2011

el m.a.c.c. 1993

Al post anterior encara estàvem il·lusionats amb el m.a.c.c. Tot i no haver arribar a saber exactament què és (a paraules dels organitzadors, es tracta d'un esdeveniment un mica marcià), estàvem a l'espera i a la guaita de rebre unes respostes, per omplir la il·lusió amb fets concrets, intercanvis amb altres professionals, idees per emportar a casa i amb les quals reflexionar a posteriori. D'idees, fets i persones n'hi ha hagut i amb elles em quedo i trec algunes conclusions. El més remarcable que m'emporto és: a Tenerife, Veneçuela és anomenada 'la octava isla' i en surten les notícies de crònica als diaris locals; existeixen impressores en 3D i els smart phones poden generar una realitat augmentada*; és molt difícil treballar com a artista a Berlín perquè no hi ha diners invertits; els treballadors que es van ocupar dels transfers entre hotel, aeroport i auditori no tenien cap altra informació que no fos els seus horaris de recollida i entrega, però eren les persones més amables i transparents de la organització, cosa que fa pensar que el jovent local són bones persones i espavilades, obertes a les novetats que fa esperar el proper canvi de segle; el m.a.c.c. 1993 no tenia objectius, ni un manifest com es pretenia, si no un lema, que va arribar la tarda del segon dels tres dies de trobada (divendres 15 d'abril): el lema era una frase que, segons el moment, es podia llegir com a naïf i superficial, dubtosa, vanitosa, o potser genial per la seva senzillesa (no sé, creo); no se sabia qui eren els organitzadors, ni quin interès tenien en les propostes que estaven programant; els sobtats canvis meteorològics de la capital de la illa van produir el més espectacular dels esdeveniments: la cancel·lació o retard de tos els vols en què viatjaven els participants el dia 16 d'abril, i del qual l'organització del m.a.c.c. es va desentendre.

Així que una experiència sempre genera il·lusions i les satisfà, sigui de manera positiva o negativa. En aquest cas, va deixar molts interrogants a l'aire, molta gent a terra, una il·lusió encara viva i típica d'aquesta dècada tant rica de canvis, però amb un rere gust estrany: la premonició que la desil·lusió s'apoderarà dels anys a venir, que les novetats del nou segle no seran viscudes amb l'esperit d'aquest segle actual, i que més aviat les coses es faran de rebot i per deure, amb menys ganes i convicció personals.

*


Friday, April 15, 2011

què és el m.a.c.c. ?

La primera edició del m.a.c.c. va ser fa dos anys, el 1991. Hi vaig participar, malgrat els dubtes inicials de no saber on ens anàvem a ficar, i va ser una experiència divertida, nova, en un entorn atlàntic, Santa Cruz de Tenerife, i mirall de l'època, els noranta. La segona edició del m.a.c.c., pel que expliquen, va ser a Galícia; es veu que hi ha connexions entre Tenerife i Galícia, així com entre aquests territoris i Munic, Berlín, Barcelona, Madrid, Múrcia i Euskadi. La edició del 1991 va ser molt amena gràcies a la presència del Jesús de Derivart, que va viatjar a Santa Cruz amb un parell de dies d'antelació i va investigar el subsòl social i la moguda diürna i nocturna, de manera que els que vam arribar més tard vam poder passar pel seu filtre, que es va revelar de bon gust i criteri. De la segona edició no puc dir res, ja que no hi vaig participar. La tercera edició del m.a.c.c. ha tornar a ser a la capital de la illa de Tenerife, caracteritzada per uns sobtats canvis meteorològics al llarg del mateix dia, i una vegetació gairebé tropical. Els escenaris del m.a.c.c. 1993 han estat l'Auditorio de Kalatrava i l'Hotel Contemporáneo, entre altres de menor importància. En aquesta edició el nombre de participants ha minvat notablement, degut en primer lloc a les dificultats econòmiques generades per la crisi mundial davant del canvi de segle.

Watch live streaming video from tropicalbunker at livestream.com

Sunday, April 10, 2011

Saturday, April 9, 2011

Descripció dels 30 minuts de sons

Per contestar al Carlos i al Gerard, poso una nota sobre la música del Tropical Bunker.


Silenci
I GOT STRIPES, de Johnny Cash
- -
WAS, de Vincent Gallo
Respiracions i sons ambientals
Veu en off de Manoel de Oliveira, de la pel·lícula Lisbon Story de W. Wenders, mesclada amb la meva pròpia veu
part de CONTRAPUNCTUM 1 (The Art of Fugue) de J.S.Bach
Sons de pluja i gotes de pluja
NOCTURNA N.1, d'U_mä
part de VALS EN DIAGONAL, de Pascal Comelade
part de CLING, de Days Of The New



Abans de trobar cadascuna de les músiques o sons que formen part de l'evolució sonora en els 30 minuts, he investigat sobre la idea d'evolució emocional que volia viure i transmetre, pensant també que l'escolta d'unes músiques repetides moltes vegades havia de ser agradable, i per això l'elecció musical havia de ser adequada. L'evolució emocional, a la qual va lligada la sonora, ve del meu conte personal, de la idea de solitud, tancament i repetició dels esdeveniments en la vida, i la bogeria que això porta a generar en una persona. La meva història personal és realment un conte, perquè la exposo a altres persones, el públic, que mira i observa, i finalment en fa la seva pròpia versió.

L'evolució del conte, o relat, comença amb la col·locació en un espai, així que la primera música, molt tranquil i subtil (dos instruments, guitarra i teclat), em serveix per descriure amb els moviments l'espai, i ensenyar com es tanca cada vegada més (com un búnquer), fins que el tancament arriba al meu propi cos. A partir d'aquí, he buscat un so intern al cos, com és el cas de la respiració, per realitzar la transformació d'un cos normal que camina a un cos estrany, que es retorça i es transfigura. Aquí volia donar la idea màxima de l'estranyesa, així que he combinat uns moviments com d'insectes (tropicals) amb unes veus en off. Aquestes veus diuen coses que tenen sentit, però en diversos idiomes, a més, la pista corresponent està mescalda de manera que a cada repetició les veus augmenten de quantitat, a cada repetició s'entén menys el significat de les paraules i només es queda la transmissió del so de la veu, que produeix dubte en qui escolta. A aquest dubte segueixo amb una resposta musical i coreogràfica: sent aquests dos llenguatges, música i coreografia, suggerents però no explícits, vull arribar a donar la sensació de donar una resposta sense que sigui evident. En això, l'elecció de Bach ha estat fonamental; en el període anterior, havia utilitzats altres compositors, Chopin i Bellini. En aquest punt de la composició, he decidit fer una pausa de reflexió, que represento amb un so de pluja, que passa a ser tempesta, gotes de cova, i una combinació amb un piano llunyà (la d'U_mä). El vals de Comelade em permet tornar a l'ordre, mentre que amb la coreografia desvio cap a un estat cada vegada més de trance. L'última composició del grup nord-americà Days of the new (guitarres i percussions) porta a una evolució rítmica que em permet desplegar tots els estats emocionals anteriors i condensarlos en els últims 6 minuts amb potència, amb uns moviments explosius i desarticulats. Amb aquesta música, repetitiva i tribal, s'acaba el conjunt sonor que pertany al que anomeno conte.

D'aquí, tant abans com després de cada repetició del conte, ja que no hi ha un inici ni un final, després d'un minut de silenci, sona una cançó molt coneguda de Johnny Cash, gravada i reproduïda des del disc de vinil, i modificada de la manera que en correspondència de l'última estrofa, el disc salti i la situació doni a entendre que està passant alguna cosa fora del normal, com si el temps s'hagués aturat i els esdeveniments passin en una altra dimensió espai-temporal. La cançó de J. Cash m'agrada, em dóna alegria i em serveix per que és un hit, pertany a un imaginari col·lectiu, que ve de l'Amèrica del Nord, que en tot el món és conegut i relacionat a l'estètica country i les pel lícules del far west. El valor afegit d'aquesta cançó és que les lletres fan referència a la història d'un home que entra a la presó i que fa les mateixes coses cada dia de la setmana.

En tota l'evolució sonora, que és part fonamental del meu treball, he tingut la intenció d'utilitzar composicions musicals d'altres compositors, i de combinar-les amb un criteri, a partir dels seus elements de composició interna, el seu ritme, els seus instruments. D'aquesta manera, a una composició de cordes segueixen altres cordes, i al piano segueix un altre piano. Els sons ambientals (respiració, veus, pluja, ocells) m'han servit de transició per justaposar progressivament les composicions musicals, a més de transmetre la sensació de la presència d'una natura salvatge a la instal·lació. En la última part d'aquest procés, m'ha ajudat Luigi Kovacs, que s'ha ocupat de grabar alguns sons ambientals i remesclar tot el conjunt sonor per tenir-ne una versió d'òptima qualitat.

Tuesday, April 5, 2011

Ha sortit tothom!

Welcome to the 'tropicalbunker' room.
xavi: difonent l'actuacio a l'iPhone
xavi: http://antibleh.com/barcelona/theater/tropical-bunker/26246096
xavi: l'app aqui
xavi: http://itunes.apple.com/es/app/anti-bleh/id342896764
xavi: Sort!
tropicalbunker: gràcies xavi!
Margherita: 40 mins.
tropicalbunker: Connectem amb el bunker en 2 minuts
tropicalbunker: Bon dia Margherita!
Observador: ja hem obert les portes
tropicalbunker: Hola públic virtual! Benvinguts! Us podeu comunicar amb el bunker, preguntar, opinar, saludar.. donar consells a la Margherita..
Observador: ara parla suzylee des de l'observatori
Observador: de moment es veu molt be
tropicalbunker: hola suzylee!
Leticia: que bé Marghe!!!! Jo no em podré pasar i així al menys veig una miqueta del projecte.
Observador: hola leticia!
Leticia: hola. Molta sort a tots i que aguanteu bé la tarda!!!!
tropicalbunker: Bon dia Marghe! La Leticia ens dona ànims! Com estàs?
Observador: Hola, soc el Roger! Acabo d'arribar!
tropicalbunker: Benvingut Roger! passa, passa... estem amb el coctail 1...
tropicalbunker: Bon dia Marghe! El Roger acaba d'arribar i la Leticia et dona ànims.
Margherita: bon dia!
Margherita: !!!!!!
tropicalbunker: Com estàs?
Margherita: merci!
Margherita: be
tropicalbunker: has acabat?
Margherita: no
Observador: de moment tot va molt be
Leticia: quina pena!!! La Marghe es queda fora de pantalla....què està pasant?
tropicalbunker: LA càmera de videovigilancia del bunker te una visió limitada
tropicalbunker: però l'acció principal està al mig, aqui la tenim!
tropicalbunker: Comencem a tenir visitants.. a la sala i virtuals! Gràcies per observar! Podeu deixar observacions, dubtes i salutacions per aqui
Observador: s'està acabant la primera ronda...
Leticia: quantes rondes farà?
Observador: ...mmm...entre 5 i 10 jeje
tropicalbunker: Això depen d'ella...
Leticia: i comentaves que a ella li arriven els missatges, com pot ser?
Observador: te un ordinador... el pots veure a la part dreta de la pantalla
Leticia: oks
Leticia: ara ho he trobat
Observador: de fet fins i tot escriu alguna vegada amb el nom de margherita
Observador: soc la suzylee, ara
Observador: margherita, tropicalbunker, us dono una petita informacio...
Leticia: Marghe, m'agradat molt veure tot això encara que no sigui en directe!!! Que la tarda acabi bé, jo marxo a fe feina!!! Muaaaaaaa
Observador: potser sentireu els avisos d'anunci de que comença alguna cosa a la sala de dalt
tropicalbunker: gràcies per participar Leticia! Bona tarda!
Observador: adeu leticia!!
joana: quina dança tan passional. m'encanta
joana: un sol cos en escena que defensa un bon treball col·lectiu
tropicalbunker: benvinguda al Bunker Joana! els teus comentaris donen més força a la Margherita i a tots!
Observador: hola M, que tal estas?
Margherita: estic be!!!
Margherita: bon dia!!!!!!!!!!
tropicalbunker: Bon dia!
tropicalbunker: segueixes?
Margherita: si
tropicalbunker: Aquesta noia no para, she's got stripes!
joana: enhorabona per l'experimentacio en directe
Observador: primer cop, espero no ultim
Observador: estos movimientos me enseñan a recuperar una dimension nueva de la realidad, estos movimientos son un lenguaje de comunicacion...me has maravillado...mensaje de Milagros Tello, que sale de aqui encant
Observador: encantada y te manda un beso
tropicalbunker: Observador son tots els asistens al bunker, que poden utilitzar l'ordinador de l'entrada per comunicar-se amb ell
tropicalbunker: Gracias Milagros!
Observador: aqui suzylee de nou.... molts anims i alegria
Observador: i no beguis tant, margherita, que la ginebra et sentara malament!!!!
tropicalbunker: deuen ser coctails psicotròpics..
claudia claremi: Margherita!!
Margherita: bon dia tropicalbunker!!!!!!
tropicalbunker: Bon dia Marghe, t'informo del que està passant per aquí. La Milagros ha sortit meravellada perque li has fet veure una nova dimensió de la realitat. Suzy Lee et dona ànims i Claudia Claremi et saluda.
Margherita: molt be!!!!
tropicalbunker: JO em pregunto de que són aquests coctails
Margherita: jeje
tropicalbunker: i qui és aquest home misterios
Observador: Genial Margherita!! Ja em va agradar a l'assaig i aixo encara es millor! que vagin be els cocktails! ;)
tropicalbunker: Observadors, aviam si us identifiqueu!
tropicalbunker: podeu canviar el nick?
Observador: ok
Observador changed their nickname to Mesa.
Mesa: me acaban de preguntar si es Margherita la bailarina que esta bailando todo el rato
Mesa changed their nickname to Iv.
tropicalbunker: Es ella, siempre ella
Iv: fELicIdAdEs artistazzzaaaa!!
Iv: NO WORDS..
Iv: bessoooss!!!
Iv changed their nickname to Observador.
Observador: tornem a ser observadors
Observador: chan chan
tropicalbunker: wow quina discreció
tropicalbunker: mesa, observador, podeu proposar a qui surti del bunker que escrigui en què els hi ha fet pensar Tropical Bunker
Observador changed their nickname to mesa.
mesa: por supuesto
tropicalbunker: començo jo, a mi em recorda a aquell bunker de LOST on cada dia s'havia de pitjar un misteriós boto
mesa: i potser l'home misterios es Desmond...
claudia claremi: lluvia tropical!!
tropicalbunker: siiii
tropicalbunker: un poco de lluvia para pasar este calor
mesa:
mesa changed their nickname to mar.
Margherita: bon dia !!!!!
tropicalbunker: Bon dia Marghe!
Margherita: quin dia mes bonic!!!!!!
mar: hola marghe. Sort que he vingut a veure't! M'encanta quan nomes hi ets. Parada, en equilibri, tancada o obrin-te a l'espai. yujuuuu! una abraçada!
mar changed their nickname to Observador.
claudia claremi: __
Observador: Olga: Te sientan muy bien las copitas
Observador: la suzylee pensa que el bucle que ha començat a les 18:05 t'ha sortit fantàstic... sera veritat el que diu l'olga que et senten be les copetes!!
Observador: hola claudia!!! soy Tuixen!! que ilusion que nos estes siguiendo....
Observador: donde andas?
tropicalbunker: estos movimientos son de bicho tropical
Observador: carles Salas
Observador: sorpresa veure't fen el que fas, satisfaccio veure una dona, animal, automata, organica, acuatica, alcoholica......sorpresa veure't......
claudia claremi: Tuixen! estoy en Madrid!!! y dentro de 5 días estaré en mi tropical bunker: cuba!!!
claudia claremi: Me encanta el círculo
Observador: ohhhhhhh que envidia que te vas a cuba!!!
Observador: pasalo muy pero que muy rebien
kdmatos: hola margherita soy jean-marc desde toulouse
tropicalbunker: "El cos es cansa, però apren"
kdmatos: si me gusta jm
Margherita: hola!
Margherita: buon giorno!!!!!
tropicalbunker: Bon dia Marghe
tropicalbunker: has acabat?
Margherita: ciao
Observador: Amoooorrr!! Soy Ri!!
Observador: Qué bonito lo que has hecho :)
kdmatos: dime algo dce commo funciona la performance jm
Observador: Me tengo que ir a casa. Creo que me dio una insolación y me duele mucho la cabeza
Observador: Felicidades cariño!!!
Observador: te quierooooooooooo!!!!
reichelsueca: mooooola
tropicalbunker: Hola jean-marc, la performance funciona muy bien
tropicalbunker: gracias por conectarte!
kdmatos: margerita lee los mensages duarante su actuacion? jm
tropicalbunker: Si, al final de cada loop
kdmatos: y actua danza segun los mensajes? jm
tropicalbunker: si, le dan energia para seguir alli
Observador: grande marghe!la delegazione padovana e' qui per te!!!un bacio angi ed emi
kdmatos: pero la danza es improvisada o escrita ya? jm
tropicalbunker: es escrita, pero genera ciertas modificaciones
tropicalbunker: Es un relato de 30 minutos, que se repite en loop
kdmatos: ok y la musica, como funciona?jm
tropicalbunker: la repetición genera ligeras modificaciones, el retorno a los eventos provoca cambios de percepción desde dentro y desde fuera del núcleo de acción
tropicalbunker: El cuerpo se cansa, pero aprende
tropicalbunker: La música responde a varios estados
tropicalbunker: y experiencias
kdmatos: gracias jm
tropicalbunker: que te parece, jm?
kdmatos: muy interesante y me gusta la danza de margherita jm
kdmatos: me fatat la dimension de proximidad, el close up jm
kdmatos: queria decir me falta jm
kdmatos: el cansancio del rostro jm
tropicalbunker: Siempre quedarán las polaroids que se está sacando












Observador: venga , margue, te veo en una hora!
kdmatos: a que momento del loop estamos? jm
reichelsueca: d'aqui una estona pretenc venir, no se si podre al final de moment disfrutant-ho per streaming!!!
Observador: Marghe, campeona....nos toca ir a trabajar al Mercat. Muy contenta de verte en el escenario. Una propuesta muy interesante, me da pena cortarlo, me quedaria contigo hasta el final. Un beso. Tanya
Onthebeach: he vist el primer loop des del Teatre Estudi, ara ho segueixo des del meu bunker particular, Excel·lent currada... i en sessió continua.
tropicalbunker: Jm, acaba de terminar el quinto loop, si no me he descontado...
kdmatos: muy bie que sigua la buena energia jm
kdmatos: cuantas partes tienes en cada loop? jm
Margherita: bon dia TB!!
tropicalbunker: Bon dia Marghe.
tropicalbunker: Com estas?
Margherita: men vaig
Observador: a on?
reichelsueca: loop loop loop
Observador: conec un bunker, es tropical...t'hi podries estar tant de temps cpm volguessis...
Observador: rachellllllll!!!!!!!! aqui t'espero si al final pots venir!!! encara estic euforica pel concert d'ahir!!!!
Observador: visca suecia!!
reichelsueca: supersueca!!! suecia's bunker jijiji va ser genial! buf he tingut dia family i estic k.o. estic a l'espera de si em puc escapar en una moment. de moment m'encanta poder veure-ho per aqui!
tropicalbunker: Les Sueques patrocinen Tropical Bunker
Observador: eres una fuente inagotable de energia, nos has emocionado con tus movimimentos llenos de sentimiento!
kdmatos: que es lo que se ve en la pantalla de la izquierda? jm
reichelsueca: Of course! Moooooooola
Observador: el proxim concert el retransmetem també en streaming!!!
Observador: jejeje
Observador: bueno, vaig a dintre una estoneta més
Observador: tua avatares están contigo
Observador: molts anims pels propers loops ermitaña
tropicalbunker: joder
tropicalbunker: ui, se nos coló
tropicalbunker: un espectador en la frontera con el bunker
tropicalbunker: 15 espectadors.. que algú es manifesti
Observador: You are the best, in four words!
Observador: He venido desde Huesca para verte y no me ha decepcionado, todo al contrario.
Observador: Margherita, quieres un bocata de jamon???
Observador: margherita vols que baixi?
Margherita: no cal
Margherita: bon dia!!!!!
tropicalbunker: Bon dia Margherita. Com estas?
Margherita: prou
kdmatos: siguo aqui contigo jm
tropicalbunker: quantsloops van? Si no acaba aviat es perdrà el Barça...
Observador: mensaje del tutor con prioridad absoluta: emborráchate más. Recuera que este descarrilamiento general sirve para conjurar la sensación que el único vegetal real, la única plata tropical, acabas siendo
Observador: tu. Que es precisamente el efecto que obtienes en la extensión de brazos detrás de las hojas dibujadas. Crécete por ahi.
Observador: marghe, bones noticies, el madrid ha perdut 1-0 contra el sporting!!!
Observador: un aplauso: plas plas plassss. bravo!
Observador: m agrada, aquest bunker!!
reichelsueca: tuixen, no arribo, santa familia's rules. petonets a la margue, tota l'estona que he vist m'ha agradat molt, es inquietant i bonic
tropicalbunker: gràcies per mirar-nos sueca!
reichelsueca: petons! i has vist a madrid? jijiji. Aquest tros que balla ara la Margue es un dels que mes m'ha agradat en els 2 loops que he vist
reichelsueca: acabo de pensar que el que acabo de dir no te sentit si no es llegeix en "streaming" perque quan ho llegeixis no sera ja el tros que volia dir de ball...coses del directe!
tropicalbunker: mensaje del tutor con prioridad absoluta: emborráchate más.v
Margherita: bon dia!!
tropicalbunker: Bon dia Margherita
Margherita: tinc feina
tonicaza: ese movil gordi
reichelsueca: marxo. Enhorabona!!!
tonicaza: al fina hay macedonia de fruta??
tropicalbunker: quizas macedonia de Marghe
tropicalbunker: que lleva 8 loops sin parar
tonicaza: esta hecha una crak
tropicalbunker: total
tropicalbunker: el bunker es ella
Observador: incollata al bunker...credo che rimarrei altre 4 ore
Observador: ipnoooootico
tonicaza: Ivana...gordi?, goooordi?,gordi?
tropicalbunker: l'horari de visita s'ha acabat
tropicalbunker: Gràcies per triar el Bunker Tropical
Observador: EL TUTOR: lo has hecho muy bien. Se puede ir a verte al bunker o estás hecha un helecho de carne?
tropicalbunker: Propers Bunkers: a la presó de dones de Wad Ras -14 abril- i al MACC (Mercat Atlàntic de Creació Contemporània) de Tenerife -16 abril-.Fins sempre
kdmatos: un gran saludo margherita hasta pronto jm

Sunday, April 3, 2011

Clos Dedans

Espai acotat, clos, a la vegada refugi i defensa, i també contraatac; Bunker. I una aparent contradicció Zen: Tropical. Un element que ens tensiona, que serveix el conflicte i dóna el joc diàlectic necessari per avançar.

En aquest delicat hivernacle, un cos en dansa. Nova contradicció, un bunker a exposició pública en ampli espectre; espectadors in situ, espectadors online, possibilitat d'interacció interna, captació d'imatges en polaroid de la performer, enregistraments i fotografies del públic a la sala (haig de confessar que trobo entusiàsticament encertades aquestes petites trangressions provocades en els sagrats antres de l'art i que he vist com a constant en altres espectacles de Margherita com l'ús del mòbils a la sala, etc), xat simultani pels seguidors de la instal·lació coreogràfica des del streaming de vídeo. Uns fluxos en corrent contínua que són, al mateix temps, munició i estímul per a una esgotadora i maratoniana sessió en bucle de quatre hores.

Que fa un cos atrapat en aquest caribean trinxera-resort? I segona qüestió està realment atrapat? La resposta es cinètica. Aquest espai podria formar part d'una línia de defensa-atac, que ben be podríem batejar evocant algun dels búnkers més nostrats i que anomenarem la línia E-maginot (cal pronunciar I-maginot). La dansa és la resposta. Així doncs la segona qüestió ens resulta irrellevant, voluntària o involuntària, aquesta clausura esdevé circunstancial i, com en un motor, simple bugia que provoca la ignició. És el detonant. Alimenta, una i una altra vegada, el moviment.

Dansa en loop, que no dansa en sèrie, lluny d'aquest segon concepte, més proper al Pop, que podríem considerar una concepció wharholiana d'espectacle de consum, la coreografia opta més aviat per una òptica alienant, entenent aquesta alienació no com disfunció social, sinó com a instrument per a generar coneixement, per anar a l'essència. Des d'una òptica més filosòfica ens vol conduir a una síntesi, a una conclusió, tant oberta com interpretacions a ulls dels espectadors.

A ulls d'aquest espectador, la dansa és el canal que ens allunya de l'embolcall, que ens treu del túnel o del búnker i que ens projecta, per interpretar-se aïllada d'espais de vida reals, a una presa de consciència, be sigui de la solitud de l'home davant el món, be sigui el delicat equilibri entre la bellesa i la follia o a la recerca d'una transcendència. Potser des d'aquesta perspectiva aquí els observats som nosaltres i deixem de saber ben bé qui és qui està dins del tancat.

Aquest bunker en bucle ens connecta amb altres performances experimentals en la línia encetada en la dècada del vuitanta per Albert Vidal i el seu Home Urbà, un zoo antropològic on l'actor s'exposava al públic des d'una gàbia que recreava l'habitat humà i on l'actor passava tres dies custodiat sota l'atenta mirada d'espectadors i guardes de seguretat, i on la vida transcorria entre els moments d'oci, aliment, son i vigília, higiene personal i els diferents estadis que els estímuls interns i externs generaven en Vidal. Les escletxes i estímuls d'aquest búnker que ens ocupa arribaven via xat.

Es recomana veure/observar/interactuar des de certa alçada. Si és cert, que ho és, que l'art aixeca l'esperit, sempre millor aprofitar que la volada espiritual connecti amb el físic situant el cos en la perspectiva adequada.

Ens trobem doncs davant d'un vi jove, però enèrgic. Promesa de noves i futures anyades de les que aquest Clos Dedans / Clos de Dans(a) és només una gènesi de la que esperem nous tasts, tan vigorosos com la copa que ens ha ofert aquest Tropical Bunker. En quin bar em serviran una copa més?

Jordi Úbeda