Saturday, March 19, 2011

Primera paella

Avui he fet la meva primera paella: escamerlans, calamarcets i musclos, brou de peix amb ceba, tomàquet, all i julivert, arròs de gra curt. Com diu el meu comensal, ha sortit melosa. El brou és molt important, no s'ha de posar-hi massa sal, en canvi ha de tenir varietat de peix, marisc i peix de roca. El peix ja aporta sal. El brou uneix tots els elements de la paella, que és un plat molt variegat, i et salva si els elements no són de suprema qualitat. Per exemple, avui al mercat m'han estafat amb els escamerlans! Bé, la paella és un plat fantàstic. M'han entrat ganes de fer-la perquè sempre he vist com la preparen i mai m'hi havia posat; a més, m'ha fet gràcia portar un plat de platja a casa, avui que fa sol i calor com per anar-hi i fins i tot banyar-se una mica.

A part de la pràctica en sí i la finalitat, cuinar és una excusa per pensar una mica. És un període ple d'esdeveniments...diuen que d'aquí dos dies és primavera i la lluna minvant (super lluna!) és bona per a collir.

4 comments:

Anonymous said...

Per a mi la cuina és cultura. I parla d'un poble. És un regal per als altres, un acte de generositat i si surt malament un gran disgust pel cuiner.

La cuina és també un retrobament amb unes sensacions o uns records. És un moment de franc humanisme.

Pero no comparteixo la teva passió per la paella. En canvi si que visc fascinat per la pizza, perquè la considero un aliment imaginatiu i al la vegada humil, gens ostentós. Una mica de farina i tomàquet. De mozarella no en puc menjar perquè detesto el formatge per tant desitjo gairebé un impossible.

Per cert, tens parella? Si és així tú també series com una pizza (no em malinterpretis, pretenc fer un símil simpàtic). Si no tens parella podriem anar algun dia a menjar una bona pizza. Seré un mal company de taula -sóc un desastre- però prometo pendrem el menjar seriosament. De veritat, m'agradaria menjar una pizza autèntica, però una pizza d'àvia, del poble, amb la massa casolana, tomàquet i orenga. Em diràs alguna cosa?

Et deixo el meu email: buzondepirx@gmail.com

I que consti que el menjar no és una excusa, realment m'agradaria gaudir només del menjar i deixar altres vertigens per gent més capaç que jo.

Cordialment,

Pirx

Margherita said...

No m'he provat mai amb la pizza, el forn és tot un altre tema. Però és fascinant! Em rumio alguna pizzeria bona, hauria de ser a Nàpols per anar bé;-)

Anonymous said...

A Nàpols hi aniria ara mateix.

A mi m'agrada el restaurant "Il Girasole" que és de forn de llenya, del carrer Villaroel. Hi podem anar algun dia, si et ve de gust.
Jo plego de treballar a les tres i hi podria estar a dos quarts de quatre (la cuina la tanquen a les quatre).

PD: És que no podré viure algun dia sense fer tonteries??

PD2: Sóc el noi aquell de l'IT que va quedar-se mirant-te. Prefeixo dir-t'ho ara i ser sincer. Però si em dius alguna cosa a l'oficina em moriré de vergonya, de veritat. Si vens a recollir alguna cosa de tallers fem com si no t'hagués escrit, d'acord? Moltes gràcies, Margherita (de veritat, que em fa molta vergonya)

PD3: Haig de deixar de fer aquestes coses... em sento imbècil.

PD4: Que sigui el que Déu vulgui...

Pirx

Margherita said...

Hola Pirx, no reconec qui ets, però em fa molt de goig que llegeixis el bloc i hi escriguis, si és una tonteria o un senyal de déu, ens és igual no? Sobretot, visca la bona cuina i deixar-se calés per menjar bé.