torno de la setmana i mitja més frenètica de la meva vida. Esperant que n'hi hagi moltes com aquesta i que se'm passi el mal de la cama esquerra producte de massa hores de peu per la Gran Vía. Avui al metro un senyor a tocat 'Que nadie sepa mi sufrir', m'he amagat l'emoció i li he donat un munt de diners. Amor de mis amores. Tanquem un cicle, la primavera s'acosta i el Madrid està eliminat.
2 comments:
oh, has tornat molt poètica...
esa era tu cara!
exactamente!!
Post a Comment