Thursday, March 11, 2010

Amb aquesta cara d'espantada


torno de la setmana i mitja més frenètica de la meva vida. Esperant que n'hi hagi moltes com aquesta i que se'm passi el mal de la cama esquerra producte de massa hores de peu per la Gran Vía. Avui al metro un senyor a tocat 'Que nadie sepa mi sufrir', m'he amagat l'emoció i li he donat un munt de diners. Amor de mis amores. Tanquem un cicle, la primavera s'acosta i el Madrid està eliminat.

2 comments:

Margherita said...

oh, has tornat molt poètica...

David Diez said...

esa era tu cara!
exactamente!!