Thursday, November 12, 2009

Assaig 11.10.09



Hola Josepmaria, Mireia, Marina, Laia i Miquel ! Benvingudes/ts al bloc. Us proposo de posar els vostres sugeriments sobre el procés de treball en comentari, i que feu un petit exercici: es tracta de tornar a pensar a les posicions per les quals passeu cadascú durant el slow motion (les primeres dues voltes), i escriure-les aquí (al comentari) donant un nom i un estat d'ànim/situació per cada posició. A la vostra fantasia! Si el treball surt és perquè tots hi creiem i fem un petit esforç de superar els nostres límits. D'això es tracta, no? I penseu que la fantasia pot sorgir d'un estat intern (concentració i determinació personals) o extern (el desig d'assolir alguna cosa que ens encanta).

7 comments:

Suzy Lee said...

el que m'agrada d'aquest assaig és que com que no havíem repassat les frases ells fan fragments molt petits. m'agrada més que facin els fragments molt petits que no pas que facin la frase sencera, a tu que et sembla? llavors aquests fragments es fan més reconeixibles, i no tallen tant la caòtica de les corregudes. lo de que parin tots de sobte se'm fa estrany sobretot pel soroll, que hiha molt soroll i de repent no hi ha res.

Miquel said...

Aquí va el meu viatge:
Vinc corrent de fer un gol aamb un objectiu clar: llençar-me de planxa sobre el calaix. Durant, em miro amb la Marina compartint la celebració (a treballar...) i dic "Toma pastilla de goma!". Un cop faig la planxa, rellisco i em foto una hòstia. Intento aixecar-me i el Josep Maria m'aixafa i no puc. M'aixeco i faig de titellaire amb la Marina: fem dues càmara lenta de dues xilenes. Finalment, ens abracem gran.
Petons

Suzy Lee said...

Molt bé Miquel! Ens veiem dijous!

Mireia said...

Us deixo la meva història futbolera: Estic veient el partit quan de cop el Miquel marca un gol a la porteria que em queda a la meva diagonal esquerra,llavors amb la mirada vaig cap alla relliscant pel terra per celebrar-ho,quan pujo em trobo amb la Marina que puja al calaix i veig q també ha vist el gol i torno a la diagonal del gol abans de pujar al calaix a insultar als seguidors contraris que es troben a l´altre banda,vaig a terra a fer una voltereta per tonar cap on estaba al principi allà em trobo amb el crack del nostre equip el Miquel el miro i pensem toma golazoo! torno a la caixa per repetir l´insult als seguidors contraris i em llenço en planxa cap enrera m´agafa la Laia, torno a mirar la porteria,la Laia em passa per sobre ens mirem per anar a buscar el Pep que s´ha quedar suspès en planxa. FIN!
Per cert jo portare 3 vestits a veure si us serveixen i sabata negre.

laia santanach said...

Finalment aqui teniu el meu, jeje.
Tot comença quan jo veig un gol que fan a laltre banda del camp. en aquest moment tinc la marina al costat i la miro dientli: as vist quin golas em fet? per despres ajupirme i ferli un peto a la samarreta tot dient despres: gracias a Deu. Amb aixo continuo celebrant aquest gol posantme la samarreta al cap pq tot el public pugui veure que el nostre equip a marcat i tot seguit ho dedico al lateral dret pensant que alla estan els meus amics mirantme des de gradaries. ( moment on jo i la marina coinidim). despres em torno a aseure als caixons i m'adono de que han fet un altre gol. em torno a trobar la marina i aquets cop li dic: som uns cracs. aixi torno a celebrar el gol fentli un peto a la samarreta per acte seguit celebraro pensant som els millors. ara començu a correr amb euforia i m'adono de que la mireia esta intentan marcar aixi que l'ajudo( quan la baixo del caixo) per acabar rematant jo i marcar el gol. en aquest cas no aconsegueixo marcar i hi ha un duel entre mireia i jo fins que finalment apareix el j,maria per llençarse a parar un gol que ens anaven a fer i finalment ho aconseguim. jo ho celebro llençantme al terra i "abraçantme" amb algu.( pq no se si al final m'abraçare o no amb algu)
espero que estigui prou clkar. muaaaaaaaa
Laia

Suzy Lee said...

que bé laia i mireia!! ens veiem demà!

Anonymous said...

En fi. Per a mi aquesta història és una celebració continua. Primer veig el gol, i a partir d alla,em sento plena d una eufòria incontrolable!

Volia comentar com aquests dies, he estat experimentant amb el tema de la força de gravetat dins d aquest Slow Motion. Alguns moviments van en contra d aquesta força, els gue pujen, allarguen, fan que ens desplacem, i d altres la utilitzen al seu advantatge, sobretot en els moments en els que estem "deixant anar" una posició.

És una cosa petita, però trobo que,dins de mantenir un moviment conitnuat, dona qualitats una mica diferents.

Petons a tots!

Marina