Tots però tots al camp

24.11.09
partit de lliga de campions Barça -Inter. 2-0.

Hi ha uns elements que fascinen a l'estadi de futbol, i crec que al camp del Barça més per la seva amplitud i el grau de participació de l'afició. Els elements són visuals, sonors, són olfactius també, i tot plegat són populars, fins i tot a les zones on l'entrada deu ser més cara. L'acció que passa al camp atreu l'atenció del públic com art de màgia, com si fossin posseïts, com si d'això li anés la vida. Hi ha acció entre el públic, malgrat tothom estigui assegut, ferm, atent, gairebé immòbil: l'acció resideix a l'interior, en alguna part visceral del cos, on el moviment és altíssim. És un moviment contingut, una participació activa i alhora estàtica al joc del partit. Tothom que mira està participant emotivament i em fa pensar que allí on pogués, qualsevol es llançaria al camp i aturaria la pilota o xutaria per tal d'ajudar el seu equip a fer un gol. El GOL és la urgència immediata de tots. Guanyar ja és una finalitat llunyana, a la qual només es pensa abans, quan es fan apostes, o després, quan s'han de comptar els punts per fer una classificació d'equips. Els tambors sonen en crescendo i quan més sonen més silenci es fa entre el públic: està a punt d'explotar la força popular de la graderia.