Fa unes setmanes, mentre Canadà era a Nova York, vaig veure Manhattan, la pel·lícula de Woody Allen. Vaig flipar amb la primera escena i vaig aprofitar-la per enviar bons auguris cap a la City des del blog, penjant el vídeo següent, que és la primera escena de Manhattan, amb fantàstiques imatges de Manhattan sobre 'Rhapsody in Blue'.
Divendres vam fer un sopar a casa. El sopar es va acabar convertint en una discoteca a la sala acompanyada de Mary Poppins, Chitty Chitty Bang Bang i ET. El Lope volia posar una cançó d'un dels seus cds, i la forma de fer-ho va ser treure'ls tots de l'estanteria i escampar-los per terra. Al dia següent, abans de fregar, vaig ordenar els cds i vaig seleccionar tots aquells que volia copiar-me a l'ordinador. Entre fregada i fregada canviava el cd perque l'itunes els anés copiant. Entre ells estava la banda sonora de Manhattan, amb els 16 minuts i escaig de 'Rhapsody in Blue'.
Paral·lelament, fa una setmana, l'Arantxa va dir-me que per fer classes amb els nens funcionen molt bé els contraris, però costa trobar músiques contràries. 'Rhapsody in Blue' està plena de contraris, així que vaig decidir fer-la servir per fer l'escalfament de la meva classe de dilluns. Així que fa dies que porto hores i hores escoltant aquesta cançó.
Amb el canvi de romb que ha agafat el treball de composició, i pel fet de tenir-la 24 hores al cap, he pensat que potser seria una rapsòdia amb què ens aniria molt bé treballar, i a l'arribar a casa he tornat a escoltar-la i n'he buscat informació.
La Wikipedia anglesa en diu AIXÒ i l'espanyola AIXÒ ALTRE. Resulta que Paul Whiteman encarrega a Gershwin una composició després d'haver treballat amb ell en una de les edicions de George's White's Scandals (clica sobre per anar a la pàgina de wikipèdia).
http://www.youtube.com/watch?v=AY_vHDap5BY
Com veuràs en aquests Scandals apareixen meravelles com la Louise Brooks i l'Eleanor Powell (al tercer vídeo, el que no es pot insertar). O simplement les George White Girls, que tenen un número que no pots perdre't al segon vídeo. Els primers moments del vídeo, en fi.
Aquests Scandals provenen d'una cosa similar que es duia a terme anteriorment, The Ziegfeld Follies, que com diu la pàgina de la wikipedia són uns espectacles (revistes teatrals) entre shows de Broadway i Vaudevilles de classe alta. Aquestes revistes de Broadway inspiren les successives pel·lícules de la MGM que deixen el llegat de les dues úniques col·laboracions entre Fred Astaire i Gene Kelly.
El nom està inspirat en el Folies Bergère, un music hall parisenc on actuen Chaplin, Fitzerald, Sinatra.... i 'In the early 1890s, the American dancer Loie Fuller starred at the Folies Bergère. Nearly thirty years later, in 1926, Joséphine Baker, an African-American expatriate singer, dancer, and entertainer, became an overnight sensation at the Folies Bergère with her suggestive "banana dance", in which she wore a skirt made of bananas and little else.' Subratllo: Banana Dance.
No sé a tu però tot això em sona massa a 'Les filles Föllen'.
La Wikipedia anglesa en diu AIXÒ i l'espanyola AIXÒ ALTRE. Resulta que Paul Whiteman encarrega a Gershwin una composició després d'haver treballat amb ell en una de les edicions de George's White's Scandals (clica sobre per anar a la pàgina de wikipèdia).
http://www.youtube.com/watch?v=AY_vHDap5BY
Com veuràs en aquests Scandals apareixen meravelles com la Louise Brooks i l'Eleanor Powell (al tercer vídeo, el que no es pot insertar). O simplement les George White Girls, que tenen un número que no pots perdre't al segon vídeo. Els primers moments del vídeo, en fi.
Aquests Scandals provenen d'una cosa similar que es duia a terme anteriorment, The Ziegfeld Follies, que com diu la pàgina de la wikipedia són uns espectacles (revistes teatrals) entre shows de Broadway i Vaudevilles de classe alta. Aquestes revistes de Broadway inspiren les successives pel·lícules de la MGM que deixen el llegat de les dues úniques col·laboracions entre Fred Astaire i Gene Kelly.
El nom està inspirat en el Folies Bergère, un music hall parisenc on actuen Chaplin, Fitzerald, Sinatra.... i 'In the early 1890s, the American dancer Loie Fuller starred at the Folies Bergère. Nearly thirty years later, in 1926, Joséphine Baker, an African-American expatriate singer, dancer, and entertainer, became an overnight sensation at the Folies Bergère with her suggestive "banana dance", in which she wore a skirt made of bananas and little else.' Subratllo: Banana Dance.
No sé a tu però tot això em sona massa a 'Les filles Föllen'.
1 comment:
uuuh, aquí hi ha molt material. d'entrada, diria que has de portar la rapsody in blue en cd als assaigs i que aviat t'apuntaràs a classe de claqué
Post a Comment