Per una banda tenim un grup de gent a l'espera que passi alguna cosa. I la veritat que alguna ha de passar, perquè ja no m'ho crec això que no passa res. Com Zooey Deschanel i Joseph Gordon-Levitt en el videoclíp de les olleres de sol i les banconotes de diners, ella s'enamora d'ell, però el que passa llavors no es veritat. Tot això del ball no ha passat mai. O sí? Què vol dir, si ha passat o no? Sí que ha passat: hi ha un vídeo i tot.
Per l'altra banda tenim dos jugadors al camp, dos megacracs. Ho són o no ho són, qui ho decideix? Ho són, si no, no serien allí. Ensenyen jugades d'excel·lent virtuosisme, sembrant excitació i desconcert.
A les dues bandes, cap a on va a parar la situació? I d'on surt? Podriem començar per un dels dos costats, i després posar-la a l'inrevés, invertint narració i discurs. També tenim flashbacks, flashforwards, elipsis i rewinds.
Per últim un parell de trossos de frases que m'agraden:
La magia ed il suo smascheramento >> Michail Bulgakov.
Sembrar dubtes, no ja recollir certeses >> Norberto Bobbio.
Subscribe to:
Post Comments (Atom)
No comments:
Post a Comment