Maria Mercé Marçal

Ran de l'aigüera
mans de dona despullen
danses de vels
de ceba, arrels
de llum i d'ombra
presa i desapresa,
tels de teranyina
encesa,
esquinçalls
de flor d'aram
secreta.

Mans de dona
teixeixen
i desteixeixen
un desig translúcid
- ran de l'aigüera -
mantellina de núvia
nua defesa,
de criatura nada
en l'embocall
d'una intacta
promesa.

Mans de dona saben,
però desisteixen:
cada dia clouen
i ceguen i obliden
- ran de l'aigüera -
la dansa secreta.

-

El meu amor sense casa.
L'ombra del meu amor sense casa.
La bala que travessa l'ombra del meu amor sense casa.
Les fulles que cobreixen la bala que travessa l'ombra del meu amor sense casa.
El vent que arrenca les fulles que cobreixen la bala que travessa l'ombra del meu amor sense casa.
Els meus ulls que arrelen en el vent que arrenca les fulles que cobreixen la bala que travessa l'ombra del meu amor sense casa.
El meu amor que s'emmiralla en els ulls que arrelen en el vent que arrenca les fulles que cobreixen la bala que travessa l'ombra del meu amor sense casa.