Entre malles i ferralles

Les filles hem estrenat una primera versió d'Unter der schönen Haut a l'Antic Teatre. 5 ballarines, 1 futbolista i 1 dramaturg, que no és actor. Un tècnic de so i H&M pels vestuaris. La direcció musical de la Britney Spears i l'arbitratge de tot un equip de persones, càmares, mescladores, magnetos, cables que funcionen i que no, trípodes... Cada dia l'espectacle va ser diferent amb alguna que altra similitud amb l'anterior. Intentem ràpidament entendre què ens agrada i què no, què cal treballar i què cal treballar més, on hem fet diana i on ens hem equivocat per complet. La sensació és positiva, alguna cosa hem fet bé. La sensació és negativa, algunes coses hem fet malament. Netes, brutes i embrutant-nos més.




El dia següent agafem un AVE cap a Madrid, amb el Pablo, el Guincho, que a vegades ens demana que anem a ballar als seus concerts. Ens encanta ballar als concerts del Guincho. Ens agrada especialment fotre'ns amb els coixins de plomes, i ens encanta lo amables que són el Pablo, el Borja i l'Aleix. Després d'un mes i mig de treball futbolístic intensiu, no em sorprèn que ens titllin d'ultra-delgadas. En realitat em fa molt il·lusió, tot i que tingui un punt despectiu. No crec que mai a la vida m'hagin definit així. Seria la il·luminació.



Tornem a Barcelona sense dormir i ens n'anem d'audició, començant a preparar el que toca. Oh land amb ballarins animals i geomètrics, i tequilas grecs. Em fa por convertir grècia en animal geomètric i ballar sirtakis en videoclips canadencs. Quines mogudes.

1, 2, 3, 4.









I tot això sense oblidar que volem anar de vacances, i que també hi ha per fer l'Esperanza Spalding i el seu rei, i els IVA's del segon trimestre i l'impost de societats, i, i, i, i.

Ai ai ai.