Bé, tot i la institucionalitat de l'entorn, m'ha semblat de poder entendre alguna cosa més informal, més personal, sobre les motivacions de treball d'aquests dos pintors i escultors. Motllejaven unes formes coherents amb la seva recerca, amb el que li estava passant, i es copiaven l'un amb l'altre, es citaven, en amistat. També es retractaven, sortint de festa, i probablement sortint, menjant i bevent, discutien les formes que els interessaria investigar en les properes ocasions. Si hi ha res per robar, ho robo, va dir Picasso, i així comença el text de l'exposició.
La intimitat femenina, la cura del cos i de la persona, la neteja, la roba, els cabells, els peus, les mans, i després el menjar, l'alcohol, la feina, porten a recrear el vigor de les formes. A partir de la fascinació d'aquests temes, m'atreuen les línies, les direccions de les postures i la textura de les superfícies.
La comida frugal:
Petite danseuse de 14 ans:
1 comment:
En tota la meva infància vaig tenir la sensació que ningú era balança. Ara fa un temps tothom sembla ser-ho, i m'agrada molt.
Post a Comment