POST MODERN

Llegint Plataforma i mirant els càpitols de Lost en DVDs llogats, em sento en una certa situació de dependència de la ficció. En dues formes diferents, Plataforma i Lost dibuixen unes històries iper realistes i metafòriques. Arribo a creuar aqueste històries i intercanviar els personatges. Ara no explicaré com. El que sí veig és que encaixen...com és possible? I que plantejen uns fets exagerats per naturalesa. Són EVIDENTS. No volen enganyar, són tant mesquins i evidents que llavors la ficció s'accomoda dintre de la rutina diària fins a ser necessària.

Ja sé que és ficció. No cal que m'ho expliquis. No cal que m'ho posis tant evident. Bé, sí, si vols; ja me la conec, aquesta dosis de ficció, me'n conec els trucs i els enganys. Finalment, els disfruto conscientment.

Ja sé que tu saps que jo sé.