Les Filles ...?

Som les filles ...
...
de res
del pop
del readymade
la xarxa. les xarxes
del digital
del superficial. de la superfície. del surface
de la immediatesa
del buit
de la pilota
de la il·lusió
del 1980
del segle XX
de les mentides. de la mentida
de la veritat
de la sobredosi
del naufragi
del plagi
del seny
de l'oblit
de la curiositat
de l'engany
del pixel
del bit
del cercle
del terra
de la silicona
del poloni 210
de l'incest
de la maderastria
de la Xina
del llevat
del gas
del llúpol
del mal
de la pantalla. de la gran pantalla. de la petita pantalla
dels cigarrets
de sant'úrsula
de sant sebastià
de mercuri
de satun
(il·legitimes) de venus
del rei sol
sense fils
les filles de les coses

...

Les filles...

preferides (your favourite girls) (les filles préférées)
de la puta (sent la puta...)
de qualsevol
Les putes filles
les filles autèntiques
les filles del blanc i negre
els pits petits
les nenes follen
les bones filles
les males filles
les filles de ningú
les filles de tothom
les teves filles
les filles antipàtiques
les filles neutrals
les filles nuclears
les filles atòmiques
les filles de la revolució
les primieres filles
les filles du roi soleil
les filles malcriades
les filles imbècils
les filles indesitjables / desitjables / desitjades
les filles fulles
les filles santes
les filles del teu pare

i finalment el meu preferit:

LES FILLES FOLLEN


En definitiva: no estem definint què som, tan sols estem buscant un nom. Aquest nom reflecteix que som filles de moltes coses però de res en especial. Perquè? Hi ha molts elements que ens envolten, ens influeixen, ens han donat vida i ens la canvien amb rapidesa. Hi ha fins i tot massa elements. Ells, segons la nostra ilu·lusió, ens fan de pares, de mares i de niu. Som filles, aixó sí! I les filles follen, sí que ho fan, tot i que els pares i les mares no hi vulguin ni pensar.

Som filles que pertanyen a un segle mort i vivim en un acabat de néixer. És a dir, també, que vivim en un segle del qual no veiem el fi. Podria ser aquesta una dada intrascendent, si visquessim fora de la societat. Però hi vivim de la manera més contundent: vivim a una ciutat metropolitana, depenem dels calendaris cada dia, ens comuniquem amb mòbils i ordenadors, viatgem en avions, mirem pel·lícules i sèries de ficció, llegim llibres best sellers, comprem al supermercats i amb això mantenim una economia totalitària basada en l'explotació. No tenim temps de parar a reflexionar. No hi ha cap objectiu assolible davant nostre, no és possible veure la fi del camí. Tan sols ens queda tornar a nosaltres mateixes, per a mirar-nos amb senzilla i veure de què estem fetes.