Saturday, March 21, 2009

Càmara en real time

Per l'escena del canvi de vestuari al camerino, pensem de fer servir una càmara, la imatge de la qual es projecti en temps real a la sala del bar a través d'una pantalla. No és cap novetat: aquest recurs es fa servir en espectacles de teatre (acabo de veure 'Un tal ímpetu vital' de J. Oriol on n'hi ha una), al carrer i a l'entreteniment televisiu.

Com sempre, la xarxa és un lloc per xafardejar (aquest és el terme ideal per definir l'acció de buscar a la xarxa, no pas navegar!!!) i s'hi troba de tot. Hi ha càmeres posades a les ciutats de mig món, que graben el que les persones estem fent en cada instant. Aixó és real time, duplicació de la realitat en diversos canals de transmisió. De fet, la realitat segueix sent un misteri.

http://www.earthcam.com/uk/england/london/index.php?cam=ltm

En el nostre projecte, podem afegir un element que porta a fer un joc de projeccions d'imatges, de concadenacions de significats i alhora d'enfronatment entre presència i absència: el mirall.

<< In Japanese Noh theatre the actor is provided with a mirror room (kagami no ma). At this transformation site the costumed actor sits on a stoll before the life-size figure reflected in the mirror-his “other”.(...) >>
de ‘The knowing body. The artist as Storyteller in Contemporary Performance’. Assaig de L. Steinman, editat l'any 1986.

Peter Campus també treballa d'alguna forma amb la càmara en Real Time, fent una espècie de deformació de la imatge en real time. Em sembla interessant la mescla de conceptes entre el que es real i el que ho sembla.

No comments: