Monday, January 24, 2011

València!



Gestió del temps

Aquesta és una primera proposta de 30 minuts de sons, entre música i sorolls diversos; són 25 minuts 'actius' i 5 minuts 'de descans':



I aquí va el càlcul del temps per la peça, amb unes notes sobre les composicions musicals i detalls personals d'interpretació:

03.09 yann tiersen OBERTURA I CAIGUDA
01.45 respiració i bàttecs TERRA, CANTILENA CANTADA
03.11 VEU EN OFF ACUMULADA
03.42 composició barroca RELLOTGE, VALS MATISSE
01.42 pluja PENTINAR-SE, CAMINAR CAP AL PÚBLIC, MIRADA OBERTA
02.07 pluja piano FULLES AL VENT
02.00 pascal comelade LLOC, ULLS CLUCS, MANS
07.01 cling DESPERTAR, TORNAR A LA REALITAT
00.03 silenci

25.00 (parcial)

04.57 loop rellotge DESCANSAR, BUSCAR EL SOL
00.03 silenci

05.00 (parcial)

30.00 (total 1 passi)

Thursday, January 20, 2011

altre espai: Bunker Heiligeneistfeld, Hamburg



"Para abrir las ventanas primero se perforó la pared y luego se cortó el hormigón con una sierra."

Faig temps mentre espero que en Roger acabi la feina...

Tuesday, January 18, 2011

Monday, January 17, 2011

El club del cine de las dos puertas



O una nova col.laboració entre Les filles i Canada. Amb la inestimable participació de la tercera filla. Quina tensió de feina, però quina feina més bonica. Amunt els videoclips amb ballarines!

Saturday, January 15, 2011

Primeres reflexions





El proyecto: mirada, tiempo, acumulación

Una chica maja, extranjera, hija única, libra, de 30 años..., enseña diversas memorias de su persona. En el mismo momento, las memorias pasan a través de ella y se funden con el tiempo. Ella es allí…cae….entra…llega. Ella abre su mirada, allí donde se guarda en reposo el pasado y se manifiesta el presente.

El trabajo escénico se plantea como la construcción de un espacio sensitivo complejo y a la vez de asimilación directa, una cueva escondida, un jardín o un refugio, un lugar donde el tiempo no pasa si no que se acumula, se retuerce y crece en la profundidad. Un lugar público por que abierto a ojos externos, pero siempre muy personal, privado, secreto como un diario de niñez, luego de adolescencia, luego de madurez. La asimilación llega a través de los sentidos y los mueve hasta destapar las emociones que yacen por debajo.

Una playlist de estados de ánimo al servicio de la narración permite dibujar un espacio sonoro como si fuera un exprimido de sensaciones que pasan del cuerpo de la intérprete al cuerpo de los receptores, condensados en otras sensaciones, emociones y un tiempo compartido que da lugar a un espectáculo en vivo. Una composición de colores y olores arropan la caja escénica y permiten la entrada en un lugar único y nuevo con rastros de algo conocido.

Más allá de la idea de ficción escénica y de ilusión teatral, la danza permite trasmitir momentos de placer, comunes a quien interpreta y quien disfruta observando. Todos los ingredientes que se ponen o se quitan dan forma a un acontecimiento: se comparte un espacio y un momento únicos, conllevando cada uno un bagaje de experiencia del cual ya no se puede prescindir.

El placer es el denominador común entre las diversidades de bagaje que se reúnen en el encuentro, la felicidad se encuentra en conseguir instantes de placer, y el placer personal se encuentra en el placer del otro: la entrega personal a los demás para la búsqueda de unos momentos de felicidad.

La memoria me lleva
al cuento
a lo público
y a mi.

Thursday, January 13, 2011

desde Pontós con amor

Les filles Föllen vam realitzar una residència a Pontós durant dues setmanes, del 7 al 19 de juny del 2010, per treballar la idea escènica Unter der schönen Haut (sota la bonica pell), un plantejament futbolístico-coreogràfic. Vam trobar una casa on viure durant tota l'estada i els gestors de l'espai Cèl·lula ens van deixar les claus de la sala polivalent. Aquesta va ser la nostra primera experiència tant llarga de residència de creació fora de casa i submergides en la feina sense gairebé cap distracció i amb molta relació de convivència: havíem estat a La Caldera de Barcelona durant un mes, però vivíem cadascuna a casa seva; també havíem estat a Salerno, Itàlia, durant tres setmanes, però amb alguna interrupció i a més dormint en hotel i treballant sovint amb altra gent. Pontós ens ha portat l'experiència definitiva de la concentració física i espiritual cap a l'objectiu prefixat. Vam entendre que el treball fet per aquest objectiu, és a dir el concepte escènic, era farcit de tota la resta d'accions de la vida quotidiana, com ara netejar, comprar, cuinar, menjar, descansar, distreure's. Vam fer tot això i ens vam adonar que aquestes accions aparentment complementàries molts cops eren fonamentals per conèixer'ns i treballar juntes, i que en molts casos van aportar decisions clau: per exemple, vam veure la pel·lícula One Flew Over the Cuckoo's Nest, i en vam aprofitar algunes músiques de la banda sonora; també vam estar al festival Panorama d'Olot, i vam tenir la idea de fer una entrevista tot inspirant-nos en una proposta del festival (http://www.vimeo.com/arxiudentrevista). Per altra banda, l'espai de treball Cèl·lula va ser òptim, gran, net i totalment disponible per a nosaltres, amb un equip de música, cadires i connexió a internet. També la resta del poble de Pontós va donar una bona influència a la nostra estada, vam aprofitar-ho tan com vam poder, a nivell social (restaurant, bar, piscina i camp de futbol) i a nivell de naturalesa (vam estar fent entrenaments als camps i els torronets de la vora). Per concloure, estem molt agraïdes amb els gestors de l'espai Cèl·lula, que a més de donar-nos confiança des del bon començament, ens van seguir i ajudar durant el procés de treball i en més d'una ocasió ens van convidar a sopar. La presentació al públic, el darrer dia de residència, va ser molt cuidada i tot i la pluja va atreure molta gent del poble i d'altres indrets, cosa que va fer resultar l'esdeveniment una petita festa de comiat.

Tuesday, January 11, 2011

11.1.11, avui tornem a treballar de valent

i a cuidar-nos per recuperar la forma i la salut.



Monday, January 10, 2011

Sunday, January 9, 2011

Els Reis m'han portat un Banjo.

I he anat fins la muntanya per estrenar-lo.

Friday, January 7, 2011

La revolució dels petons (i de les flors)

O Besos de pasión, o Flor de besos...

Flor de pasión - 05/02/09



Proposo aquest audio per l'espectacle al Betula. Encara no l'he escoltat, ara ho faré.

Saturday, January 1, 2011

Això no té remei: és com si ja ens haugués passat.

Comparteixo unes frases diverses, entre fragments d'escrits, missatges de mòbil i cites de cançons. Comença el 2011, que ens atrapi ben preparats a la posició de sortida. Comença la revolució del petons!

Bon any per les filles, cada vegada més grosses, cada vegada més pilles.
Filòsofa catalana

L'anno vecchio se n'è andato
tempo e sogni ci ha rubato
l'anno nuovo è già qua
tempo e sogni porterà.
Getta il cuore
oltre l'ostacolo
non mancare allo spettacolo
stai al gioco ed all'inganno
tanti auguri di buon anno.
Filòsof padoviano

La primera impresión es siempre única. El primer amor, la primera aurora, el primer contacto con una isla de los mares del Sur, son recuerdos aparte en nuestra vida, y han hecho estremecer en nosotros, hasta la emoción, una especie de virginidad de los sentidos.
Robert Louis Stevenson

No hauràs oblidat res
-no és més lliure qui oblida-
però duràs les mans
plenes de llum fresquíssima.
Miquel Martí i Pol

Esto no tiene remedio: es como si ya nos hubiera sucedido.
Gabriel García Márquez

De fet ho torno a fer, i a fer, i a fer.
I a fer...
i sobrevisc.
Glaucs