No paro de trencar gots a la meva cuina, sort que en tinc molts i quan s'acabin, sempre en podré comprar de nous. O heretar-ne, o robar-ne, o rebre'n de regal.
La nostàlgia és el sentiment de pena i malenconia que sent una persona que ha perdut alguna cosa (sigui física o mental) o que està lluny dels seus vincles familiars, nacionals i afectius. Sovint la nostàlgia s'acompanya de la idealització d'allò que es voldria recuperar. Aquest sentiment sorgeix pel pas del temps, als viatges i migracions (l'anomenada Síndrome d'Ulisses) i pot estar acompanyat de símptomes físics com insomni, llàgrimes, record obsessius i malalties psicosomàtiques.
La nostàlgia lligada a la pàtria té noms específics en algunes llengües, com la saudade portuguesa o la morriña gallega. És a l'origen de tòpics literaris com l'Ubi sunt? o tot l'art que envolta una edat d'or perduda i mítica.
Ubi sunt? (on són?) . És un dels tòpics literaris associats amb el temps de més fama. És una pregunta retòrica que fa referència al destí dels grans personatges del passat que han mort. Es vol destacar el caràcter transitori de la vida humana i la vanitat de les coses d'aquest món. L'expressió "ubi sunt?" prové d'un vers medieval que diu: "On són aquells que foren abans que nosaltres?". De fet, es tracta d'un tema tòpic d'origen bíblic que reneix a l'edat mitjana com a conseqüència d'una religiositat que només concep l'existència plena de sofriments que prepara el camí cap a la vida eterna.
D'aquí la reflexió pessimista sobre la brevetat de la vida, el caràcter mudable de la Fortuna, el valor intranscendent dels béns humans i el poder igualitari de la mort, tots aquests també temes tòpics. Apareix en nombroses composicions medievals de tipus elegíac que planyen la mort d'algú. Alguns autors famosos per l'ús del tòpic són Jorge Manrique, Ossian o François Villon. Impregna la majoria de poemes medievals.
Subscribe to:
Post Comments (Atom)
No comments:
Post a Comment