Un crit mut

El temps es mesura en fets, sons, espais plens i espais buits, persones, noms.

I ara no sé si he obert aquest post per reflexionar sobre la nostra acció silenciosa d'avui al vespre, al Camp de la Bota de Sant Adrià, o perquè estic emocionada per l'actuació de la Pepa Plana, que vaig presenciar ahir a la nit. És increible com la sola confiança en si, el joc estudiat i provat, però proper, el fet que sempre es rigui d'ella mateixa i que doni més credibilitat a l'audiència que no pas al show, obren infinites portes a la imaginació, com que un cullerot pot ser un nen, o un ocell de paper pot ser un gos; i amb la il·lusió al descobert.