el que Mèxic m'ha ensenyat

He viatjat a Mèxic per primer cop sense saber gairebé res sobre ell. He descobert que Mèxic és feminí, és ella.
De totes les coses que normalment se saben de Mèxic en el món occidental, en Europa, poques arriben no extraviades. Entre elles, la figura de Frida Kalho, que de seguida va ser el meu més gran interès. En un primer moment, aquesta era la meva petita missió: descobrir amb els meus sentits les arrels de la Frida a Coyoacán. La Frida va patir molt, va reflexionar molt, va aguantar i ara és un mite.
Obrint la mirada als voltants d'ella i al llarg de tota la ruta que vaig fer, durant tres setmanes, vaig veure com la recerca d'una dona em va portar a trobar-ne una altra: la Malinche (o Malintzin). Una dona que de debó va fer història, i que ara encara és esperit vagant dintre dels boscos als peus d'un volcà.
Més coses vaig veure i experimentar, i en elles, les dones estaven sempre presents, en els indrets més recòndits i pobres de Mèxic: dones parlant les seves llengues, cuinant, fent negoci, teixint, rient, critant, educant els fills. He viatjat a Mèxic per primer cop i he vist com Mèxic és dona. Guapa, mare i treballadora.