Les Filles ...?

Som les filles ...
...
de res
del pop
del readymade
la xarxa. les xarxes
del digital
del superficial. de la superfície. del surface
de la immediatesa
del buit
de la pilota
de la il·lusió
del 1980
del segle XX
de les mentides. de la mentida
de la veritat
de la sobredosi
del naufragi
del plagi
del seny
de l'oblit
de la curiositat
de l'engany
del pixel
del bit
del cercle
del terra
de la silicona
del poloni 210
de l'incest
de la maderastria
de la Xina
del llevat
del gas
del llúpol
del mal
de la pantalla. de la gran pantalla. de la petita pantalla
dels cigarrets
de sant'úrsula
de sant sebastià
de mercuri
de satun
(il·legitimes) de venus
del rei sol
sense fils
les filles de les coses

...

Les filles...

preferides (your favourite girls) (les filles préférées)
de la puta (sent la puta...)
de qualsevol
Les putes filles
les filles autèntiques
les filles del blanc i negre
els pits petits
les nenes follen
les bones filles
les males filles
les filles de ningú
les filles de tothom
les teves filles
les filles antipàtiques
les filles neutrals
les filles nuclears
les filles atòmiques
les filles de la revolució
les primieres filles
les filles du roi soleil
les filles malcriades
les filles imbècils
les filles indesitjables / desitjables / desitjades
les filles fulles
les filles santes
les filles del teu pare

i finalment el meu preferit:

LES FILLES FOLLEN


En definitiva: no estem definint què som, tan sols estem buscant un nom. Aquest nom reflecteix que som filles de moltes coses però de res en especial. Perquè? Hi ha molts elements que ens envolten, ens influeixen, ens han donat vida i ens la canvien amb rapidesa. Hi ha fins i tot massa elements. Ells, segons la nostra ilu·lusió, ens fan de pares, de mares i de niu. Som filles, aixó sí! I les filles follen, sí que ho fan, tot i que els pares i les mares no hi vulguin ni pensar.

Som filles que pertanyen a un segle mort i vivim en un acabat de néixer. És a dir, també, que vivim en un segle del qual no veiem el fi. Podria ser aquesta una dada intrascendent, si visquessim fora de la societat. Però hi vivim de la manera més contundent: vivim a una ciutat metropolitana, depenem dels calendaris cada dia, ens comuniquem amb mòbils i ordenadors, viatgem en avions, mirem pel·lícules i sèries de ficció, llegim llibres best sellers, comprem al supermercats i amb això mantenim una economia totalitària basada en l'explotació. No tenim temps de parar a reflexionar. No hi ha cap objectiu assolible davant nostre, no és possible veure la fi del camí. Tan sols ens queda tornar a nosaltres mateixes, per a mirar-nos amb senzilla i veure de què estem fetes.

P DAY

http://www.exploratorium.edu/pi/Pi10-6.html

Les Filles ? at Nubla's Session

Maybe John Lennon talking about peace on earth

...or Edie Sedgwick on the phone.

A partir del minut 3:28

Plantejament pels espais íntims

He estat donant voltes a com plantejar el projecte 'we are pretty' al carrer, a sant martí. He dividit el que ja hem fet altres vegades en 6 apartats:

1) Estàtic
2) Demanar cigarrets
3) Frase simètrica
4) Escupir cigarrets
5) Treure cigarret negre
6) Fumar en parella

La meva proposta es basa en no modificar aquest esquema, però sí modificar la duració i el contingut de cadascun dels apartats.

1) Comença abans de l'hora de programació fixada. Les dues estàtiques, immòbils. En diferents moments obrim les caixes i seguim estàtiques i immòbils. Quan sigui l'hora programada comencem amb la petita rutina que teníem fixada per l'Espacio fumadores, moure els ulls, moure el cap. Comencem a caminar entre el públic que hi hagi.

2) Caminem demanant cigarrets. La diferència és que caminem molta menys estona de la que és habitual, només donem una volta o dues demanant cigarrets a qui hi hagi al voltant. S'afegeix moviment a aquest apartat. El tipus de moviment sobre el que crec que podríem treballar és el següent:

Moviment de qualitat amable, dolça, amb molt d'aire. D'alguna forma és un moviment expositiu que vol connectar amb l'espai íntim dels espectadors mentre demanem cigarrets, però NO s'ha de convertir en un regal pel públic o una mostra d'agraïment. És el moviment que forma part del personatge, innocent, tedi, resignat però bonic.

El crit provoca l'impàs de 2 a 3.

3) Frase simètrica que ja teníem. És un impàs entre el tipus de moviment de 2 i el de 4. Dura poc. No estic segura de la situació en l'espai d'aquesta frase.

4) Mentre escupim cigarrets passa més o menys el que ja va passar al Pipa Club, però amb més èmfasi. El tipus de moviment que hi havia en 2 canvia per convertir-se en un moviment despectiu i sencual. Comença a tenir en compte el COS de DONA i no tant el de treballadora. Més aviat el cos de dona com a objecte sensual i de desig. És desitjable alhora de despreciable.

5) Penso que en el moment que sona la música, enlloc de fer-la servir per fumar el cigarret, la podríem fer servir per crear una 'coreografia' sobre de la música que ens serveixi per treure'ns la caixa, el cigarret, apropar-nos i encendre'l. M'imaginava una a cada banda del públic i anar-nos apropant amb cercles que creïn una espiral, estant tota l'estona una de cara a l'altra.

Penso que en aquest apartat el públic desapareixper complet i tot moviment es converteix en el nostre espai íntim. Pel tipus de moviment em sembla que podríem partir d'una espècie de joc similar a un parell de propostes d'exercicis de la classe d'improvisació. Penso per exemple en el meu, que es tractava de continuar la frase o en el de que per parelles una davant de l'altra havíem de 'dialogar' fins a trobar-nos al centre. Crec que hauríem de crear entre nosaltres una espècie de diàleg i joc. Així quan una parla l'altra escolta i agafa les seves propostes per respondre...

6) Buscar un altre àudio per el moment de fumar-nos el cigarret, de la mateixa forma que ho fèiem, intentant haver-nos quedat al mig del públic després de 5.