Amb destinació a La Habana...
Sol daurat s'ha ofegat als pujols,
I ha acariciat la meva mà desorientada en un llibre,
Tants records cubans il·luminen el paisatge fosc,
Cares infantils floten sota les meves parpelles picants de sorra vermella,
Els riures sempre canten quan m'adormo per allà...
"-Mira! Mira! Una lluerna, Arnaud, allà, just posada sobre la teva espatlla..."
I el teatre s'inflama,
i s'uneix a un Món en cendres.
© missatge de text del 26 de setembre al matí.
Subscribe to:
Post Comments (Atom)
2 comments:
Riure...
Quant la felicitat voleteja,
i seré feliç.
gràcies marghe!!
i gràcies anonymous, qui sigui que siguis.
Post a Comment