... des de la platea del teatre, enganxada a l'ordinador, rebo regalets bonics com aquest...
... mentre pregunto als tècnics (oh, estimats tècnics) on podem veure el partit aquest vespre.
Showing posts with label Projecte 2. Show all posts
Showing posts with label Projecte 2. Show all posts
Wednesday, April 18, 2012
Escorxadijous els dimecres
El Luigi i jo, malgrat els nostres problemes de comunicació, ja som a Lleida posant-ho tot a punt per a la funció de demà;
... des de la platea del teatre, enganxada a l'ordinador, rebo regalets bonics com aquest...
... mentre pregunto als tècnics (oh, estimats tècnics) on podem veure el partit aquest vespre.
... des de la platea del teatre, enganxada a l'ordinador, rebo regalets bonics com aquest...
... mentre pregunto als tècnics (oh, estimats tècnics) on podem veure el partit aquest vespre.
Friday, February 10, 2012
La crítica ha dit...
Mar Yuspe Tipà, Sergi Dia Gilef i Miquel Veri Esnikof escriuen aquesta crònica tan detallada i apassionada, que ens deixa emocionadíssimes. Mai haguéssim pensat que tres personalitats d'aquest calibre, en una nit, podrien juntar-se i dedicar tantes hores a pensar i escriure sobre la nostra feina creativa.
http://velese-vents.blogspot.com/p/la-critica-ha-dit.html
http://velese-vents.blogspot.com/p/la-critica-ha-dit.html
Saturday, November 12, 2011
Tuesday, November 8, 2011
Wednesday, November 2, 2011
Avui fa una setmana
Escena Criminal #1 a La Caldera, Barcelona. La Jana i la Marghe jugant sobre blanc, i la Tuixén a càmera.
D'aquí 10 dies estarem a Girona, totes cinc + un, obrint el festival Fora de Temporada...
Wednesday, October 26, 2011
Wednesday, August 17, 2011
Saturday, August 6, 2011
Només és un joc
Podríem pensar de fer un muntatge amb les faltes del 2-6, així canyero. Ahir a la ràdio parlaven del Barça, del Guardiola, això és un tema que no s'acaba mai. Una participant a la tertúlia (una tertuliana es diu?) va sortir amb la frase 'la llibertat es guanya amb una disciplina molt forta'. La disciplina és la preparació pel joc, ja no és l'esclat de força i ràbia que surt al vídeo...però...tot és joc.
Friday, June 17, 2011
Val més, si no és fora de joc
Un amic ha anat a veure l'espectacle i això és el que li ha semblat.
Unter der schönen Haut (sota la bonica pell)
Antic Teatre
16 de juny 2001
El somni del mestissatge genera monstres. Hiperbòlica sentència que és més hipòtesi sense garantia de versemblança que certesa, el que la condueix finalment al terreny de joc del dubte. Poques són les coses, a hores d’ara, que no ens atrevim a barrejar i això té, com a conseqüència, des de magistrals malsons a apoteosis dels sentits. Serveixin com a exemple del segon escenari el gelat de llorer o el psychobillypunk dels Meteors, per posar dos exemples en dos àmbits, gastronòmic i músical, que porten un cert avantatge en això de l’aiguabarreig. Per això, l’amalgama resultant de posar en la coctelera futbol i dansa és d’antuvi i com a mínim, inquietant, si més no, atrevida. Les Filles Föllen han preferit però no tirar pilotes fora i ens demostren que en aquest repte hi ha partit per jugar i que tots dos mons tenen més elements en comú dels que inicialment podríem pensar. Així Maracana, San Siro o el Camp Nou son al Eastman Theater, el Linbury Studio o al Tanztheater Wuppertal el que Pelé, Capello o Guardiola a Marta Graham, Gelabert o Pina Bausch? Potser no, però les filles follen regategen el tòpic i ens colen, no precisament per l’escaire, sinó en plena porta, una proposta que ben bé podríem situar en Broadbley que no és altre que la resultant escènica de la hibridació entre Broadway i Wembley.
Un binomi sostingut al llarg de la proposta. Dues disciplines, futbol/ball, dos terrenys de joc, l’escènic del teatre i el virtual de la projecció i, com en un fractal, l’esquema dual continua repetint-se fins al finit. Dins l’escenari virtual, la dansa i al fons la coreografia B de l’entrenament real al camp. A l’escenari real, la doble vessant de moviment i el discurs, novament doblat a diferents llengües per generar una Babel lingüística que ja no ens separa sinó que ens uniformitza i ens condueix cap a l’element comú: la passió, l’emoció, l’èxtasi per a alguns (situïs cadascú en l’escala del termòmetre que li plagui).
N’hi ha més d’aquests elements duals al llarg de l’espectacle: els contrasts entre la moviola i els moments de major dinamisme, la contradicció gairebé violenta, que es produeix en el cridaner avantmatx de l’espectacle mentre el públic, teatralment ordenat i silenciós, fa cua per entrar i la companyia celebra, en la més pura i cridanera tradició tifossi o supporter, una retransmissió esportiva de bar.
Fora ja d’aquest joc de duplicitats mereix especial esment un dels millors moments de dansa/humor que ens brinden les Filles Föllen i que em va enllaçar directament amb l’esperit d’altres precedents que han explorat aquesta opció en espectacles com La Matanja de Tezas de Mar Gómez. És un moment monosil·làbic i repetitiu on una mena de cor grec ens evoca, com qui no vol la cosa, els noms dels herois del joc. És un xut lliure al mite que en essència ens vindria a dir: “Si, més val Dance” i que resulta aclaparadorament desmitificant.
Com tot espectacle Unter der schönen Haut (sota la bonica pell) també es juga la permanència en cartell. I Això em dona la possibilitat de recomanar i suggerir la seva especial idoneïtat com a espectacle per a tots els públics i molt especialment per a la sempre difícil franja adolescent. Un target no especialment interessat, a priori, en omplir les platees. No en va una de les bondats de la proposta és que la gran majoria d’espectadors, fins i tot aquells que no es reconeguin com a seguidors del mal anomenat esport rei, tenen en comú la capacitat d’identificar, en gran part i gracies sobretot al bombardeig mediàtic (o vull dir obscè?) a que ens sotmeten, un dels dos codis en joc, l’esportiu. Aquesta capacitat de descodificació exerceix de vàlvula de despressurització cognitiva i en aquesta absència de pressió rau una de les claus que obre la porta d’entrada al segon element en joc, la dansa. Nomes cal seguir, com qui no vol la cosa, la jugada. I no cal saber diferenciar entre un rondo i un rondó. Un llenguatge et condueix, et submergeix en a l’altre i ni falta que fa saber que dues que ballen executen un port gairebé acrobàtic quan el que identificaran, de totes totes, serà la perfecta moviola d’una xilena reglamentària.
I el millor de tot no cal saber, ni entendre, ni que t’expliquin que és el fora de joc, probablement l’únic concepte metafísic que sembla tingui el futbol. Unter der schönen Haut (sota la bonica pell) no us abandonarà en aquest espai/limb d’una sempre incerta i incomoda predicció. I no ser-hi és el que realment us farà gaudir de l’espectacle. Ja ho sabeu, val més, sí no és fora de joc. I ara la pilota es al vostre camp…
Tim Bredi Sonnat
Unter der schönen Haut (sota la bonica pell)
Antic Teatre
16 de juny 2001
El somni del mestissatge genera monstres. Hiperbòlica sentència que és més hipòtesi sense garantia de versemblança que certesa, el que la condueix finalment al terreny de joc del dubte. Poques són les coses, a hores d’ara, que no ens atrevim a barrejar i això té, com a conseqüència, des de magistrals malsons a apoteosis dels sentits. Serveixin com a exemple del segon escenari el gelat de llorer o el psychobillypunk dels Meteors, per posar dos exemples en dos àmbits, gastronòmic i músical, que porten un cert avantatge en això de l’aiguabarreig. Per això, l’amalgama resultant de posar en la coctelera futbol i dansa és d’antuvi i com a mínim, inquietant, si més no, atrevida. Les Filles Föllen han preferit però no tirar pilotes fora i ens demostren que en aquest repte hi ha partit per jugar i que tots dos mons tenen més elements en comú dels que inicialment podríem pensar. Així Maracana, San Siro o el Camp Nou son al Eastman Theater, el Linbury Studio o al Tanztheater Wuppertal el que Pelé, Capello o Guardiola a Marta Graham, Gelabert o Pina Bausch? Potser no, però les filles follen regategen el tòpic i ens colen, no precisament per l’escaire, sinó en plena porta, una proposta que ben bé podríem situar en Broadbley que no és altre que la resultant escènica de la hibridació entre Broadway i Wembley.
Un binomi sostingut al llarg de la proposta. Dues disciplines, futbol/ball, dos terrenys de joc, l’escènic del teatre i el virtual de la projecció i, com en un fractal, l’esquema dual continua repetint-se fins al finit. Dins l’escenari virtual, la dansa i al fons la coreografia B de l’entrenament real al camp. A l’escenari real, la doble vessant de moviment i el discurs, novament doblat a diferents llengües per generar una Babel lingüística que ja no ens separa sinó que ens uniformitza i ens condueix cap a l’element comú: la passió, l’emoció, l’èxtasi per a alguns (situïs cadascú en l’escala del termòmetre que li plagui).
N’hi ha més d’aquests elements duals al llarg de l’espectacle: els contrasts entre la moviola i els moments de major dinamisme, la contradicció gairebé violenta, que es produeix en el cridaner avantmatx de l’espectacle mentre el públic, teatralment ordenat i silenciós, fa cua per entrar i la companyia celebra, en la més pura i cridanera tradició tifossi o supporter, una retransmissió esportiva de bar.
Fora ja d’aquest joc de duplicitats mereix especial esment un dels millors moments de dansa/humor que ens brinden les Filles Föllen i que em va enllaçar directament amb l’esperit d’altres precedents que han explorat aquesta opció en espectacles com La Matanja de Tezas de Mar Gómez. És un moment monosil·làbic i repetitiu on una mena de cor grec ens evoca, com qui no vol la cosa, els noms dels herois del joc. És un xut lliure al mite que en essència ens vindria a dir: “Si, més val Dance” i que resulta aclaparadorament desmitificant.
Com tot espectacle Unter der schönen Haut (sota la bonica pell) també es juga la permanència en cartell. I Això em dona la possibilitat de recomanar i suggerir la seva especial idoneïtat com a espectacle per a tots els públics i molt especialment per a la sempre difícil franja adolescent. Un target no especialment interessat, a priori, en omplir les platees. No en va una de les bondats de la proposta és que la gran majoria d’espectadors, fins i tot aquells que no es reconeguin com a seguidors del mal anomenat esport rei, tenen en comú la capacitat d’identificar, en gran part i gracies sobretot al bombardeig mediàtic (o vull dir obscè?) a que ens sotmeten, un dels dos codis en joc, l’esportiu. Aquesta capacitat de descodificació exerceix de vàlvula de despressurització cognitiva i en aquesta absència de pressió rau una de les claus que obre la porta d’entrada al segon element en joc, la dansa. Nomes cal seguir, com qui no vol la cosa, la jugada. I no cal saber diferenciar entre un rondo i un rondó. Un llenguatge et condueix, et submergeix en a l’altre i ni falta que fa saber que dues que ballen executen un port gairebé acrobàtic quan el que identificaran, de totes totes, serà la perfecta moviola d’una xilena reglamentària.
I el millor de tot no cal saber, ni entendre, ni que t’expliquin que és el fora de joc, probablement l’únic concepte metafísic que sembla tingui el futbol. Unter der schönen Haut (sota la bonica pell) no us abandonarà en aquest espai/limb d’una sempre incerta i incomoda predicció. I no ser-hi és el que realment us farà gaudir de l’espectacle. Ja ho sabeu, val més, sí no és fora de joc. I ara la pilota es al vostre camp…
Tim Bredi Sonnat
Tuesday, June 14, 2011
Sunday, June 12, 2011
Wednesday, June 8, 2011
Wir wagen an Tanz zu denken, wenn wir Fußball schauen und an Fußball, wenn wir tanzen
Unter dem Hemd, die schwitzende Haut, die ein Training oder ein Spiel anhält.
Unter dem kritischen und zynischen Talent des Schiedsrichters, ist eine Person mit Passion für den Fußball.
Wer wäre Schiedsrichter in anderem Kontext? Jemand der Jury in einem Wettbewerb? Oder das Publikum in einer Theateraufführung? Politiker, die Subventionen verteilen?
Unter dem Erfolg des Tors, gibt es Emotionen, die über den Sinn des Fußballs hinausgehen.
Unter der Haut des Balls sind 1.0 bar Druck, die maximal 20% abnehmen, in einem Zeitraum von 72 Stunden.
Unter der Haut, unter der schönen Haut, ist Form und ist Rhythmus.
Unter dem kritischen und zynischen Talent des Schiedsrichters, ist eine Person mit Passion für den Fußball.
Wer wäre Schiedsrichter in anderem Kontext? Jemand der Jury in einem Wettbewerb? Oder das Publikum in einer Theateraufführung? Politiker, die Subventionen verteilen?
Unter dem Erfolg des Tors, gibt es Emotionen, die über den Sinn des Fußballs hinausgehen.
Unter der Haut des Balls sind 1.0 bar Druck, die maximal 20% abnehmen, in einem Zeitraum von 72 Stunden.
Unter der Haut, unter der schönen Haut, ist Form und ist Rhythmus.
Monday, June 6, 2011
Sunday, June 5, 2011
Friday, June 3, 2011
PNRMica60:1
Hola! Dissabte 4 juny, és dia de cap de setmana però de feina, primer al nou local compartit amb els erre que erre i després a Olot, fent una hora de tocs amb la pilota. Si tot va bé i hi ha línia per connectar-nos a la xarxa, estarem aquí de 21.15 a 22.15:
www.pnrm.net/pnrmica.html
Watch live streaming video from tvtron at livestream.com
www.pnrm.net/pnrmica.html
Wednesday, June 1, 2011
Friday, May 20, 2011
Saturday, April 30, 2011
Wednesday, April 27, 2011
Subscribe to:
Posts (Atom)
