Surfing

Cloudpro.cat observa, es documenta i escriu alguna cosa sobre Thank you for dancing

“Observamos tres procesos clave en la co-creación. En primer lugar, las empresas deben crear lo que llamamos una "plataforma", que es un producto genérico que se puede personalizar aun más. En segundo lugar, se debe permitir a los usuarios individuales dentro de una red personalizar la plataforma a la altura de sus propias identidades únicas. Por último, se debe pedir retroalimentación de los consumidores y enriquecer la plataforma mediante la incorporación de todos los esfuerzos de personalización realizados por la red de los consumidores. Esta práctica es común en el enfoque de código abierto de desarrollo de software y creemos que su aplicación puede extenderse a otras industrias también. Así es cómo las empresas deben aprovechar el fenómeno de la co-creación que se desarrolla en la red horizontal de los consumidores”. Por Philip Kotler, Iwan Setiawan y Hermawan Kartajaya, en Marketing 3.0: From Products to Customers to the Human Spirit (2010) Los nuevos conceptos de marketing siempre surgen como una reacción al cambiante mundo de los negocios, el cual es un reflejo de las sociedades en que se desarrolla, influyéndose ambas realidades mutuamente. Y el márketing es una de las tantas piezas del actual sistema económico, las cuales forman un engranaje que parece perfecto, pues hasta el momento se ha mostrado capaz de superar no solo las crisis que él mismo genera por su codiciosa naturaleza sino las amenazas que buscan acabarlo o al menos cuestionarlo. Hasta el extremo, inclusive, de envasar muchas de esas amenazas y venderlas al mejor postor. ¿Pero y qué sucede cuando ocurre todo lo contrario? ¿Qué pasa cuando son las herramientas del sistema las utilizadas y apropiadas en territorios ajenos a la productividad de bienes y servicios? Thank You for Dancing, de Les Filles Föllen, es una pieza de danza que no solo podemos relacionar con el concepto de co-creación desde el punto de vista del márketing sino a otro más específico como el de ‘gamification’. En Thank You for Dancing, el publico es incorporado en un proceso de co-creación que coloca tanto a creadores, ejecutores y espectadores en un plano horizontal, participando de una plataforma tal como Kotler y sus discípulos lo planteaban hace algunos años (aunque pensando en su futura aplicación en distintas industrias, no en un espectáculo de danza). Si bien es posible rastrear casos de co-creación desde tiempos inmemoriales, la particularidad de la actual experiencia es que aparece en un contexto donde esta práctica se vislumbra como parte fundamental de un sistema económico imperante y no como una anécdota singular. En el escenario, una voz femenina desde los altavoces nos dice “play your choreography”, para indicarnos que es el momento de dar instrucciones a cuatro bailarinas a través de una serie de palabras pronunciadas frente a un micrófono, que significan movimientos específicos. Sin embargo, la relación con respecto a las nuevas técnicas del márketing 3.0 en un contexto de código abierto y software no acaba ahí, pues esta danza cuenta con una app, la cual puede ser descargada y utilizada para crear una coreografía al gusto del espectador. Una coreografía o varias, las cuales pueden ser archivadas, acercándonos así a otro concepto muy actual, como es el de la ‘gamification’, utilizando los conceptos y mecánicas propios del juego a un contexto ajeno como es la danza. No podemos descartar que este círculo iniciado con Thank You for Dancing termine cerrándose con las Filles Follen volviéndose millonarias luego de vender su muy original App dancística. Y si así fuera, una vez más, el sistema económico habría triunfado. ¿Qué pasará? Francisco Estrada Amsterdam-Lima, 24-30 de agosto de 2014 www.cloudpro.cat

Els cartells dels #dijousexquisits al descobert

Danses serpetines

Un'americana a París s'inventa un número i es converteix en multicolor . .

Ja està aquí la programació; continuem amb les ofertes

cartell dels #dijousexquisits fins el 17 d'abril

(c) Sergi Casero

Dijous Exquisits a la Route 66

JM a l'atzar

La setmana passada vam estrenar un nou espectacle

Caballo Negro

Il·lusió de publicar al bloc el primer videoclip. Il·lusió de que sigui per les Tu Madre. Il·lusió d'haver comptat amb l'esforç, la dedicació i l'alegria de tots els que hi van col·laborar.


Director: Tuixén Benet
Produced by: Les Filles Föllen
In association with: El tigre de Cibèria
Producer: Oriol Caba
DP: Pau Castejón
Editor: Ari Ribas
Color Correction: Marc Morató at Metropolitana
1st AC: Claudio Frola
2nd AC: Manu Ruiz
Steadycam: Pau Reig
Gaffer: Arnau Mata
Spark: Lluís Maymó, Tomás Muñoz
Stylist: Isis V
Make up: Susi Rodríguez a.k.a. perrukers
PA: Laura Galofré, Marc Mitjà
Camera: Service Vision (Barcelona)

Cast: Àngela Boix, Elena Martínez, Naya Monzón.


Shot on: Alexa
Lens: Zeiss HS T1.3, Angeniéux HR Zoom

Caballo negro és una invasió: un viatge de la terra a l’espai o de l’espai a la terra. És un ritual pagà de tres deesses telúriques o l'encanteri de tres bruixes paganes. És un homenatge a la industrialització i al ballet. És humà i animal, terrestre i alienígena. És una pel·lícula soviètica en verd i negre o un curtmetratge català en ucraïnès.

Caballo negro és un vídeo dirigit per Tuixén Benet, fotografiat per Pau Castejón i produït per Oriol Caba, amb una cançó del grup Tu Madre de l'any 2011, que va rodar-se el juliol de 2013 a la vora d'Hostalric. És el videoclip d’un grup desintegrat i és un videodansa massa pop. Té com a punt de partida el fragment final de l'espectacle de graduació de la directora: Projecte Final.

Caballo negro és una coreografia senzilla de tres noies que fan de cavalls una nit d’estiu al mig del bosc.

Curiositat per una entrevista

Entrevista a Sergi Canals i Arias Fernández

(@ restaurant Riera29)

Ens agrada el freestyle

El Sergi i l'Arias, joves i atrevists, són de ciutats diferents, dues metròpolis que demanen ambició i força de voluntat, i potser també una mica de morro. El primer acaba d'obrir un restaurant de tapes extravagants al cor del barri de Gràcia, el Riera29, mentre que el segon és coreògraf i ballarí de la jovaníssima companyia de dansa hip-hop Bioshock. Els dos són protagonistes, juntament amb els seus respectius equips, de la nit del 30 de novembre a l'Espai Erre, nit que tanca el tercer cicle dels Dijous exquisits. Jo no la perdria, coneixent com viuen els dissabtes Les filles Föllen…

Sergi, Arias, us podeu presentar?

Sergi: sóc de Barcelona, he obert el Riera29 fa un any, i en porto 14 treballant com a cuiner a Barcelona, Hotel Omm, a Girona, a Itàlia a Milà, i a les muntanyes de Suïssa. N'he tret una passió per combinar les tapes més clàssiques de la cuina catalana amb les influències internacionals: proposo una gastronomia propera, no estricta en la forma i en el servei. 

Arias: sóc de Madrid, vinc de la gimnàstica acrobàtica, disciplina que practicava quan era molt petit, i que m'ha portat més tard a la dansa, als estils urbans i poc a poc a formar el meu propi estil. Fa dos anys i mig que visc a Barcelona i em dedico professionalment a la meva feina, que és la meva passió.

Us veurem en acció dissabte 30 de novembre a l'Espai Erre, dins del cicle Dijous exquisits: què presentareu?

Sergi (mirant Mariachiara, la seva assistent i companya): unes…sardines marinades amb albergínia estufada i iogurt al curry…un tataki de vedella amb mojo picón, acompanyat d'amanideta…i uns farcellets de verdures, amb pasta xina i salsa agredolça. Per acabar, uns postres de cheesecake en got, perquè sigui més divertit, més amè!

Arias: tinc la sort de liderar un grup de cinc nois, acabem d'unir les forces i els diversos orígens per un projecte comú…venim del circ, del breakdance i del ball clàssic…i estrenem espectacle dissabte 30! es diu Observation, tracta de la reflexió sobre el present, observar l'individu del món actual i presentar-lo a través de jocs visuals: llancem un missatge perquè tothom pensi com això que fa o que deixa de fer pot beneficiar o perjudicar la societat. Ballem, reflexionem i ho fem amb una bona dosi d'humor!

Quina és la vostra relació amb la cultura urbana?

Sergi: faig el que m'agrada fer. A la meva feina, la gent del carrer és bàsica, són els meus clients. Per això m'agrada cuinar i elaborar els plats clàssics, com es prepararien a casa…però diferents. Proposo donar la volta al clàssic, al tradicional, per veure-ho d'una altra manera.

Arias: la cultura urbana és el carrer. M'és igual ballar als teatres o al carrer, per a mi la dansa és la primera cosa. He ballat al carrer per diversió, per sorprendre, per veure la mirada dels desconeguts davant d'una acció que descol·loca del dia dia. Al carrer només necessites el teu cos i el ritme, la música.

Per acabar, on us trobeu d'acord? perquè em sembla que fins ara…

Els dos: el freestyle, l'estil lliure, la improvisació. Un cop que has fet bé la teva feina i t'has preparat, el freestyle és una de les preses de decisió més pures que poden sortir de tu com a ésser humà, sigui ballant o cuinant. Sempre pots improvisar si parteixes d'una base sòlida, d'una identitat clara. Els serveis al restaurant no són mai iguals, has d'estar preparat a que tot vagi al revés…és divertit. Els Bioshock som una colla de freeslylers, la companyia és una formalitat. Ens agrada la informalitat. 

Sergi: disfruto molt mirant les batalles de hip-hop, aquell burxar-se ballant, és una descàrrega emotiva, una discussió amb la qual t'alliberes i que acabes amb una franca abraçada…no m'agrada el ballet clàssic, no entenc avui dia els costums que marquen paquets als nois i els tutús de les noies…

Arias: no puc amb la coliflor, ho sento, és un mal record d'infantesa! (Mariachiara suggereix de provar-la ben cuinada). Admito que des que visc fora de casa dels pares, he après a menjar de tot, i m'agrada. Hi ha tres coses que em tornen boig: la favada asturiana, els musclos farcits, i el catamojete mexicà.

El Sergi i l'Arias continuen xerrant al sofà del restaurant, mentre la Mariachiara serveix unes birres de mitja tarda, en un dia de novembre després de 40 hores de pluja. Els deixem conversant sobra la dansa i la cuina, i posant-se d'acord sobre la posada en escena de dissabte 30 de novembre.

Dijous exquisits ::: 30 de novembre de 2013 ::: Espai Erre, 21:30

Dijous 27, dijous 28, dijous 29 i dijous 30

Segona possibilitat a la Biennale

Tot en un dia, Arsenale i pavellons col·laterals.

Algunes imatges per recordar l'experiència; cap imatge dels visitadors, que eren una massa.

...