LES FILLES FÖLLEN

Psycho filles

2012-01-23T23:38:00.000-08:00

Bolos americans

2012-01-09T00:01:00.001-08:00

+ LA ELÁSTICA MONTRÉAL (QUÉBEC)

Les filles viatgen a...

2011-12-29T08:11:00.000-08:00

Les filles viatgen a Amèrica from Les filles Föllen on Vimeo.

Ara venim!

2011-12-24T16:47:00.000-08:00

Seguiu-nos a Les filles Viätgen i truque-nos per Skype (lesfillesfollen@gmail.com)!

exemples antics

2011-12-24T06:40:00.000-08:00

no puc parar de mirar-ne més i més...els anuncis del '70 i '80 són boníssims!!!

Paret i vermut amb els mecenes

2011-12-20T08:33:00.000-08:00

Espai Erre, 11 de desembre de 2011.

Vic 15 de desembre

2011-12-14T03:57:00.000-08:00

Després d'haver fet la residència tècnica al març, tornem a Vic a presentar el projecte acabat, aquest cop sense el David i l'Ignasi...:-( Però comptem amb moltes ajudes! El bar El Gravat, Titelles Naip i Aigua de Ribes;-) La funció serà al carrer Sant Miquel dels Sants n.20, amb projecció i xat de les 9 a les 11 del vespre!

Watch live streaming video from tropicalbunker at livestream.com

"La Mar i l'Ona" surten a l'atac

2011-12-08T16:40:00.000-08:00

Els primers a tastar l'experiment: el Jem i la Dora.

els d'Elisava improvisen

2011-12-04T07:20:00.000-08:00

Aquí teniu el vídeo de la vostra improvisació, és tal com el vaig gravar, pocs talls per fer-ho més net, cap canvi de so. Trobo que hi ha coses xules, i que és un bon punt de partida! Crec que cadascú, veient-se des de fora, pot pensar quines són les pròpies virtuts i quins els punts febles. Per exemple, a nivell visual aprecio la senzillesa, les pauses, la quietud: això permet que el conjunt no sigui un caos i a més dóna temps i espai a cada u per observar què fan els altres i reaccionar de conseqüència. És millor esperar i seguir que no proposar sempre coses noves; també és bon tenir paciència d'allargar les situacions que neixen. Però les propostes que sorgeixen al vídeos són bones, ja ho veieu! Ara el proper pas és fer-ho sense nervis i amb més atreviment. Després de les festes tornarem a fer més sessions i agafarem soltura...per l'espectacle final (que encara és una sorpresa, jeje). Merci a tots pel vostres atreviment.

Music by Balago.

celebrem els mecenes de l' Espai Erre

2011-12-02T10:09:00.000-08:00

Fulles de tardor

2011-11-28T02:56:00.000-08:00

En aquest vídeo surt la Suzy Lee al minut 1'32...

això em sona a bunker tropical...

2011-11-25T14:11:00.000-08:00

Hem passat uns dies a Tallinn

2011-11-21T11:33:00.000-08:00

Neu/Now ens ha convidat a tornar a fer Entrada amb consumició a l'edició d'aquest any, com artistes convidades de l'edició anterior. Ens encanta aquest festival! Aquest any, degut a problemes aèris, hem hagut d'improvisar un nou vestuari. Crec que, tot i que canviava una mica la perspectiva de l'espectacle, finalment vam trobar uns habillaments molt bonics i que ens afavorien bastant.

En un altre moment penjarem els vídeos del karaoke.

esmolem ben bé les eines...

2011-11-20T18:22:00.000-08:00

Catalunya, triomfant,
tornarà a ser rica i plena!
Endarrera aquesta gent
tan ufana i tan superba!

Bon cop de falç!
Bon cop de falç, defensors de la terra!
Bon cop de falç!

Ara és hora, segadors!
Ara és hora d'estar alerta!
Per quan vingui un altre juny
esmolem ben bé les eines!

Bon cop de falç!
Bon cop de falç, defensors de la terra!
Bon cop de falç!

I am sterdam

2011-11-17T10:06:00.000-08:00

primera par: "Once we've got information, we'll let you know."

Esperant i esperant, desperta des de les 4 de la matinada, em trobo al mig d'una aventureta que encara no sé com s'acabarà. Estic tancada dins d'un avió des de fa 6 hores, amb altres 70 passatgers i la tripulació. Partida de Barcelona, la boira no ens deixa aterrar a destinació, Amsterdam, i l'avió vagueja pel cel entre Holanda i Bèlgica. La meva fita final és Tallinn, però la veig cada vegada més lluny...Aquesta espera desperta desitjos i atenció, la gent té ganes de fumar, caminar, menjar, telefonar...jo llegeixo tot el que m'envolta, "welcome on board" escrit sobre la bosseta per vomitar, no hi ha diaris, llàstima que no m'hagi emportat "A sang freda", massa pesat pel viatge. L'hostessa de cop treu diaris i revistes des d'un calaix amagat, és curiós com sigui necessari ocupar el temps, llegir...però no n'hi ha prou per arribar a repartir-los fins a la darrera fila. Totes les hostesses xerren entre elles i amb els passatgers, a veu alta, intercanvien petits favors, es recorden que m'agrada el suc de poma, es crea una comunitat. Ens mirem somrient, enumerant impressions ràpides sobre el que seria el nostre futur immediat, resignats però encara amb forces. Algú treballa amb el portàtil, bases de dades de producció. Algú mira fora de la finestra. Des d'aquí es veu brillar el sol.

segona part: "Welcome to Amsterdam. First time?"

Després de 6 hores a l'avió, 5 a la cua del Tranfer Desk n.2 de l'aeroport Schiphol. Milers de persones han de canviar els seus bitllets perduts. No em puc creure que això sigui veritat. De fet, dubto més vegades abans de posar-me a la cua, pensant de trobar altres solucions. Crec que avui estic en el meu estat més animal. M'és igual tot, no beure, no menjar, les ulleres brutes, l'abric posat tot el dia, quilos a l'esquena, no fer res...només pensar i observar. La cosa arriba a ser tan absurda que ja res no té sentit. Alguns veïns de cua riuen, al final xerro amb ells. Van i venen, ens guardem el lloc per anar a fer investigacions fugaces i escapades al lavabo. Alguns diuen que tornen i no tornen mai més. On són els teus amics? els meus amics???? llavors no et saludes amb ningú, només xerres i marxes. Un noi aconsegueix fer la gestió ràpida per telèfon, desapareix i de tant en tant torna a veure com va la cua, i em proposa fer un cafè al final de l'aventura. És que no hi ha final. Aconsegueixo tenir bitllet, hotel, transport, kit de super vivència i admeto que per aquest últim m'he colat demanant pietat. Ara només faltaria perdre la maleta que està "into the system"i per això hauria de viatjar demà directa a Tallinn. Sort del conductor del shuttle entre l'aeroport i l'hotel Ibis, minimitzant la situació amb brometes fàcils, dins un vehicle a punt de revantar.

28.03.1994 - 13.11.2011

2011-11-13T05:26:00.000-08:00

17 anys i mig de deliri...

En aquest fragment de la pel·lícula Aprile, Nanni no sabia que passaria a la història per marcar amb deliri el que seria l'inici d'un període realment delirant. Un període tan llarg com una vida, una era, tan absurd que la majoria de la gent mai ho ha cregut de debò, una experiència de la qual no ens podem desfer...una bojeria tan agoserada que ens ha ferit i ens deixarà la cicatriu. La Marieta, com sempre, ens donarà la informació de primera línia.

Landscape Experience Tribute

2011-11-12T03:18:00.001-08:00

"Unter der schönen Haut" sobre gespa artificial from Les filles Föllen on Vimeo.

Thanks to Anna D. Ortuño &co.

fora de TEMPORADA alta

2011-11-08T15:12:00.000-08:00

Avui fa una setmana

2011-11-02T04:09:00.000-07:00

Escena Criminal #1 a La Caldera, Barcelona. La Jana i la Marghe jugant sobre blanc, i la Tuixén a càmera.

D'aquí 10 dies estarem a Girona, totes cinc + un, obrint el festival Fora de Temporada...

Isn't it a pity?

2011-10-31T18:04:00.000-07:00

65 mecenes, 3820 euros i 1300 visites a les demoiselles!

2011-10-29T01:13:00.000-07:00

GRÀCIES !!! Gràcies als 65 mecenes que s'han arriscat a posar diners per aquest projecte, i a tots els qui hi treballem cada dia. Les demoiselles canten i canten per tot el local i al final resplendeixen de color. Ara ja ballen i ballen pel nou parquet flotant, aviat ens ho presentaran.

www.verkami.com/projects/712-parquet-a-l-espai-r-les-filles-follen

Les Demoiselles de Barcelone

Ja podem saber perquè Les filles Föllen

2011-10-28T15:51:00.001-07:00

A l'EXTRA N.1 (n'hi ha 2) del reportatge de BVISIÓ, per fi expliquem d'ON prove el nostre nom. A partir d'aquí, ja estem planejant COM trobar les nostres arrels, des del vell continent al nou...

Merci a la Cristina, l'Esther i la Sol per aquest reportatge, i a tots el col·laboradors de les diverses peces que surten al vídeo.

Avui molta premsa tot de cop: la Raquel Ligero ens entrevista després de la funció al Casino de la Floresta, per CUGAT.CAT (text, vídeo i àudio!)

Tornem a consumir, a la Floresta

2011-10-27T00:51:00.000-07:00

ON ÉS.

Avui experimentem el duet amb la Jana

2011-10-26T02:34:00.000-07:00

Rhythmus!!

L'Adrià Cañameras, fotògraf i pastisser, ens envia aquestes imatges dels assajos de la Primavera a la Caldera.

2011-10-24T14:14:00.001-07:00

Més coses clicant aquí.

Un pas cap amunt, un altre ….. el Sol resplendeix!

2011-10-23T03:18:00.000-07:00

Els All Blacks tornen a guanyar la copa del món de rugby a New Zealand, però abans descarguen el seu HAKA contra l'equip francès:

Per cert, nova coreografia des de fa uns anys, al menys des del 2009.

Aquests són els 6 nominats a millor coreografia pels UK Music Video Awards...

2011-10-13T15:14:00.000-07:00

... i un l'hem coreografiat nosaltres!!

Els nostres estimats CANADA, han tingut TANTES més nominacions, però menys de les que es mereixen. La llista aquí.

Des de Cadaqués a... Grècia? Mèxic? Argentina?

2011-10-13T10:52:00.001-07:00

Altre got trencat

2011-10-06T16:08:00.000-07:00

No paro de trencar gots a la meva cuina, sort que en tinc molts i quan s'acabin, sempre en podré comprar de nous. O heretar-ne, o robar-ne, o rebre'n de regal.

La nostàlgia és el sentiment de pena i malenconia que sent una persona que ha perdut alguna cosa (sigui física o mental) o que està lluny dels seus vincles familiars, nacionals i afectius. Sovint la nostàlgia s'acompanya de la idealització d'allò que es voldria recuperar. Aquest sentiment sorgeix pel pas del temps, als viatges i migracions (l'anomenada Síndrome d'Ulisses) i pot estar acompanyat de símptomes físics com insomni, llàgrimes, record obsessius i malalties psicosomàtiques.

La nostàlgia lligada a la pàtria té noms específics en algunes llengües, com la saudade portuguesa o la morriña gallega. És a l'origen de tòpics literaris com l'Ubi sunt? o tot l'art que envolta una edat d'or perduda i mítica.

Ubi sunt? (on són?) . És un dels tòpics literaris associats amb el temps de més fama. És una pregunta retòrica que fa referència al destí dels grans personatges del passat que han mort. Es vol destacar el caràcter transitori de la vida humana i la vanitat de les coses d'aquest món. L'expressió "ubi sunt?" prové d'un vers medieval que diu: "On són aquells que foren abans que nosaltres?". De fet, es tracta d'un tema tòpic d'origen bíblic que reneix a l'edat mitjana com a conseqüència d'una religiositat que només concep l'existència plena de sofriments que prepara el camí cap a la vida eterna.

D'aquí la reflexió pessimista sobre la brevetat de la vida, el caràcter mudable de la Fortuna, el valor intranscendent dels béns humans i el poder igualitari de la mort, tots aquests també temes tòpics. Apareix en nombroses composicions medievals de tipus elegíac que planyen la mort d'algú. Alguns autors famosos per l'ús del tòpic són Jorge Manrique, Ossian o François Villon. Impregna la majoria de poemes medievals.

La Deneuve i la seva germana, Dorléac, han rodat un musical per ajudar-nos amb la iniciativa de verkami.

2011-10-03T11:31:00.001-07:00

Per si encara no havies decidit aportar.

Les Demoiselles de Barcelone from Les filles Föllen on Vimeo.

Clica al VERKAMI!

Aquest és el local, on hi volem posar el parquet
mi la sol fa mi la, re mi fa sol sol sol mi re
tu ens ajudaràs, fes servir l'urna o Internet
mi la sol fa mi la, re mi fa sol sol sol mi re

=

El dimarts la Tuixén va fer-ne 26
i avui és el dia que li'n sumo 5
Ambdues celebrem els anys a la tardor
però prou d'hora perquè encara faci calor

Ara fa 3 anys que penquem sense parar
i finalment un local hem volgut trobar
amb els Erre, el Roman i el Pelayo ho hem fet
Et necessitem a tu, per posar un bon parquet!

Aquest és el local, on hi volem posar el parquet
mi la sol fa mi la, re mi fa sol sol sol mi re
tu ens ajudaràs, fes servir l'urna o Internet
mi la sol fa mi la, re mi fa sol sol sol mi re

Aquest és el local, on hi volem posar el parquet
asanas i menjar, piroets futbol i leds
balla, deixa't anar, t'ensenyarem algun passet
mi la sol fa mi la, re mi fa sol sol sol mi re

***

Este es el local, dónde queremos poner parquet
mi la sol fa mi la, re mi fa sol sol sol mi re
tú nos ayudarás, usa la urna o Internet
mi la sol fa mi la, re mi fa sol sol sol mi re

=

El martes Tuixén cumplió 26
y hoy es el día que yo le sumo 5
Ambas celebramos el cumpleaños en otoño
pero bastante temprano, para que todavía haga calor

Hace 3 años que curramos sin parar
y finalmente un local hemos querido encontrar
con los Erre, Roman y Pelayo lo hemos hecho
Te necesitamos a ti, para poner un buen parquet!

Este es el local, dónde queremos poner parquet
mi la sol fa mi la, re mi fa sol sol sol mi re
tú nos ayudarás, usa la urna o Internet
mi la sol fa mi la, re mi fa sol sol sol mi re

Este es el local, dónde queremos poner parquet
asanas y comida, piruetas fútbol y leds
baila, déjate ir, te enseñaremos algún pasito
mi la sol fa mi la, re mi fa sol sol sol mi re

Dedicat a qui empren rutes desconegudes

2011-09-30T07:55:00.000-07:00

IIII

S'apropa la festa

2011-09-26T13:14:00.000-07:00

Necessitem parquet!

2011-09-19T03:10:00.001-07:00

Des de fa un parell de mesos, Les filles hem llogat un nou espai preciós amb Erre que erre i welovecode. El local serà el nostre nou quartell general: assajarem els nostres bonics espectacles, les col·laboracions amb videoclips, hi farem els ivas, reunions... moltes coses importants. Però no només això! L'espai es vol convertir en un centre d'activitats obertes. Hi planegem festes llegendàries, cursos oberts amb els millors professors internacionals, residències, exposicions, projeccions de curts... fins i tot ens passa pel cap donar-hi els millors partits de futbol! (els del Barça, és clar).

Per tal que l'Espai Erre pugui donar cabuda a totes les activitats i finalitats per les quals ha nascut, és necessari posar-hi un parquet flotant. El terra és essencial per que els ballarins no ens fem mal a tot el cos. Com que el local és molt gran, el parquet suposa un pressupost de 8.000€ que no tenim. Per això hem decidit obrir una convocatòria de minimecenatge a través de la web de verkami. Qualsevol aportació que puguis fer serà més que benvinguda i segur, segur, que serà molt útil.

A més a més, amb tota aportació hi ha recompensa!! Mira-les bé perque potser alguna t'interessa... No només ens ajudes a posar parquet, sinó que segons la quantitat econòmica que aportis podràs gaudir d'una gran festa d'inaguració, de descomptes en els intensius, de tot l'espai per tu solet... Fins i tot d'una actuació de Les filles Föllen allà on vulguis i quan vulguis!!

No ho dubtis! Clica a l'enllaç i fes la teva aportació per que l'Espai Erre tingui el terra que es mereix!

http://www.verkami.com/projects/712-parquet-a-l-espai-r-les-filles-follen

Dos números que ens hauríem de preparar per tenir-los en repertori, que no se sap mai.

2011-09-13T03:41:00.001-07:00

DELPHINE et SOLANGE
Nous sommes deux soeurs jumelles
Nées sous le signe des gémeaux
Mi fa sol la mi ré, ré mi fa sol sol sol ré do
Toutes deux demoiselles
Ayant eu des amants très tôt
Mi fa sol la mi ré, ré mi fa sol sol sol ré do

DELPHINE
Nous fûmes toutes deux élevées par Maman
Qui pour nous se priva, travailla vaillamment

SOLANGE
Elle voulait de nous faire des érudites
Et pour cela vendit toute sa vie des frites.

DELPHINE et SOLANGE
Nous sommes toutes deux nées de père inconnu
Cela ne se voit pas, mais quand nous sommes nues
Nous avons toutes deux au creux des reins
C'est fou...

DELPHINE
... là un grain de beauté...

SOLANGE
... qu'il avait sur la joue

DELPHINE et SOLANGE
Nous sommes deux soeurs jumelles, nées sous le signe des gémeaux
Mi fa sol la mi ré, ré mi fa sol sol sol ré do
Aimant la ritournelle, les calembours et les bons mots
Mi fa sol la mi ré, ré mi fa sol sol sol rédo.

DELPHINE
Nous sommes toutes deux joyeuses et ingénues...

SOLANGE
... attendant de l'amour ce qu'il est convenu...

DELPHINE
... d'appeler coup de foudre...

SOLANGE
... ou sauvage passion...

DELPHINE et SOLANGE
... nous sommes toutes deux prêtes à perdre raison
Nous avons toutes deux une âme délicate

DELPHINE
Artistes passionnées...

SOLANGE
... musiciennes...

DELPHINE
... acrobates...

SOLANGE
... cherchant un homme bon...

DELPHINE
... cherchant un homme beau...

DELPHINE et SOLANGE
... bref un homme idéal, avec ou sans défauts
Nous sommes deux soeurs jumelles, nées sous le signe des gémeaux
Mi fa sol la mi ré, ré mi fa sol sol sol ré do
Du plomb dans la cervelle, de la fantaisie à gogo
Mi fa sol la mi ré, ré mi fa sol sol sol ré do

SOLANGE
Je n'enseignerai pas toujours l'art de l'arpège
J'ai vécu jusqu'ici de leçons de solfège
Mais j'en ai jusque-là, la province m'ennuit
Je veux vivre à présent de mon art à Paris.

DELPHINE
Je n'enseignerai pas toute ma vie la danse
A Paris moi aussi je tenterai ma chance
Pourquoi passer mon temps à enseigner des pas
Alors que j'ai envie d'aller à l'opéra

DELPHINE et SOLANGE
Nous sommes deux soeurs jumelles, nées sous le signe des gémeaux
Mi fa sol la mi ré, ré mi fa sol sol sol ré do
Deux coeurs, quatre prunelles, à embarquer allegreto
Mi fa sol la mi ré, ré mi fa sol sol sol ré do

DELPHINE
Oh ! Midi moins le quart. Cà y est, je suis en retard.

SOLANGE
Delphine !

DELPHINE
Oui.

SOLANGE
Tu vas chercher Boubou ?

DELPHINE
Oh tu peux pas y aller ?

SOLANGE
J'irai cet après-midi.

DELPHINE
J'peux pas sortir avec ça ! Oh puis si. Oh puis non. J'ai rendez-vous à midi
avec Guillaume, je n'y serai jamais.

SOLANGE
Qu'est-ce qu'il veut encore celui-là ?

DELPHINE
Je ne sais pas... me voir.

SOLANGE
Oh bien il attendra. Tu rentres déjeuner ?

DELPHINE
Oui. Mais pas avant une heure. Qu'est-ce que j'ai fait de mon poudrier ? Ah
non je l'ai.

DELPHINE et SOLANGE
Jouant du violoncelle, de la trompette ou du banjo
Aimant la ritournelle, les calembours et les bons mots
Du plomb dans la cervelle, de la fantaisie à gogo
Nous sommes soeurs jumelles, nées sous le signe des gémeaux

SOLANGE
Au revoir.

DELPHINE
Au revoir.

Ara i sempre

2011-09-06T15:32:00.001-07:00

Reprodueixen com un forat negre es menja una estrella

2011-09-05T07:29:00.001-07:00

I les adhesions creixen ràpidament. Ara i sempre.

Menorca!

2011-08-25T23:06:00.000-07:00

després del partit...

How fast we burn

2011-08-24T00:48:00.000-07:00

Comença la temporada

2011-08-17T04:10:00.001-07:00

Sardigna i altres vacances

2011-08-15T16:49:00.000-07:00

Les vacances d'aquest any han estat unes poques setmanes fent activitats diverses, a la Vall de Boí, Vall Fosca i Vall d'Aran, al barri prop de casa, escapades als pobles osonencs i empurdanesos, i a Sardigna. A Sardigna vam fer la volta de l'illa i vam pujar la Punta Lamàrmora, des de la qual es veu la mar de les dues costes, oriental i occidental. Vam constatar com a cada poble la llengua sarda té matisos, i per això cadascú té un diccionari especial per traduir-la a l'italià.

Tharros

Des de Baunei

Punta su Mastixi

Nits en blanc

2011-08-10T12:07:00.000-07:00

i noves col·laboracions amb CANADA, que casi ens ha apadrinat. Que bé treballar amb el Luis per fer coses boniques! Encara que se'm posi cara de circumstàncies i purpurina als ulls.

Només és un joc

2011-08-06T04:24:00.000-07:00

Podríem pensar de fer un muntatge amb les faltes del 2-6, així canyero. Ahir a la ràdio parlaven del Barça, del Guardiola, això és un tema que no s'acaba mai. Una participant a la tertúlia (una tertuliana es diu?) va sortir amb la frase 'la llibertat es guanya amb una disciplina molt forta'. La disciplina és la preparació pel joc, ja no és l'esclat de força i ràbia que surt al vídeo...però...tot és joc.

Estem amb moviment

2011-08-05T02:21:00.000-07:00

www.mesmoviment.com

www.redescena.net

una altra Suzy Lee

2011-08-03T08:24:00.000-07:00

El rei i la reina

2011-08-02T12:44:00.000-07:00

Merci a l'Esperanza i al Nelson

2011-07-20T03:54:00.001-07:00

Vista i revista

2011-07-17T14:58:00.000-07:00

Bonic i pervers. La ciutat als teus peus, milers de persones, carrers, llum, vida. La ciutat que no té límits, com el mar, com el cel, milers de formes i aparences, rutes i desviacions, claredat i foscor, realitats i propòsits.

La imatge de la ciutat vista des de dalt d'un terrat és sublim i espantosa. És l'esclamació d'un moment, un plaer diabòlic, acompanya una diversió i un desig d'amplitud. Però no em porta a guardar recolliment, a interioritzar els pensaments; allibera nous pensaments i els deixa escapar lluny, amagar-se en algun racó recòndit i brut. És difícil tornar a trobar-los, des d'un terrat.

Buscar un terrat. Saber compartir. Tinc ganes de marxar, però també tinc ganes d'estar.

La nova de Coldplay...

2011-07-05T11:51:00.000-07:00

...dóna ganes de ballar sobre el piano, maraques en mà i camisa ben florida.

Però aquesta no és la nova de Coldplay, o sí?

2011-06-30T14:17:00.000-07:00

Amb la feina grega acabada disfruto de la tranquil·litat dels vespres de Cadaqués mentre penso en la importància de ser hospitalari. Ha bufat fort la tramuntana.

Entre malles i ferralles

2011-06-25T04:52:00.000-07:00

Les filles hem estrenat una primera versió d'Unter der schönen Haut a l'Antic Teatre. 5 ballarines, 1 futbolista i 1 dramaturg, que no és actor. Un tècnic de so i H&M pels vestuaris. La direcció musical de la Britney Spears i l'arbitratge de tot un equip de persones, càmares, mescladores, magnetos, cables que funcionen i que no, trípodes... Cada dia l'espectacle va ser diferent amb alguna que altra similitud amb l'anterior. Intentem ràpidament entendre què ens agrada i què no, què cal treballar i què cal treballar més, on hem fet diana i on ens hem equivocat per complet. La sensació és positiva, alguna cosa hem fet bé. La sensació és negativa, algunes coses hem fet malament. Netes, brutes i embrutant-nos més.

El dia següent agafem un AVE cap a Madrid, amb el Pablo, el Guincho, que a vegades ens demana que anem a ballar als seus concerts. Ens encanta ballar als concerts del Guincho. Ens agrada especialment fotre'ns amb els coixins de plomes, i ens encanta lo amables que són el Pablo, el Borja i l'Aleix. Després d'un mes i mig de treball futbolístic intensiu, no em sorprèn que ens titllin d'ultra-delgadas. En realitat em fa molt il·lusió, tot i que tingui un punt despectiu. No crec que mai a la vida m'hagin definit així. Seria la il·luminació.

Tornem a Barcelona sense dormir i ens n'anem d'audició, començant a preparar el que toca. Oh land amb ballarins animals i geomètrics, i tequilas grecs. Em fa por convertir grècia en animal geomètric i ballar sirtakis en videoclips canadencs. Quines mogudes.

1, 2, 3, 4.

I tot això sense oblidar que volem anar de vacances, i que també hi ha per fer l'Esperanza Spalding i el seu rei, i els IVA's del segon trimestre i l'impost de societats, i, i, i, i.

Ai ai ai.

Petits que es fan grans

2011-06-23T14:33:00.000-07:00

Between divas and puppets

2011-06-22T07:37:00.000-07:00

jenesaispop.com/2011/06/21/triangulo-triunfaron-en-los-premios-de-la-musica-independiente/#more-76543

Thanks and greetings to El Guincho.

Val més, si no és fora de joc

2011-06-17T19:14:00.001-07:00

Un amic ha anat a veure l'espectacle i això és el que li ha semblat.

Unter der schönen Haut (sota la bonica pell)

Antic Teatre

16 de juny 2001

El somni del mestissatge genera monstres. Hiperbòlica sentència que és més hipòtesi sense garantia de versemblança que certesa, el que la condueix finalment al terreny de joc del dubte. Poques són les coses, a hores d’ara, que no ens atrevim a barrejar i això té, com a conseqüència, des de magistrals malsons a apoteosis dels sentits. Serveixin com a exemple del segon escenari el gelat de llorer o el psychobillypunk dels Meteors, per posar dos exemples en dos àmbits, gastronòmic i músical, que porten un cert avantatge en això de l’aiguabarreig. Per això, l’amalgama resultant de posar en la coctelera futbol i dansa és d’antuvi i com a mínim, inquietant, si més no, atrevida. Les Filles Föllen han preferit però no tirar pilotes fora i ens demostren que en aquest repte hi ha partit per jugar i que tots dos mons tenen més elements en comú dels que inicialment podríem pensar. Així Maracana, San Siro o el Camp Nou son al Eastman Theater, el Linbury Studio o al Tanztheater Wuppertal el que Pelé, Capello o Guardiola a Marta Graham, Gelabert o Pina Bausch? Potser no, però les filles follen regategen el tòpic i ens colen, no precisament per l’escaire, sinó en plena porta, una proposta que ben bé podríem situar en Broadbley que no és altre que la resultant escènica de la hibridació entre Broadway i Wembley.

Un binomi sostingut al llarg de la proposta. Dues disciplines, futbol/ball, dos terrenys de joc, l’escènic del teatre i el virtual de la projecció i, com en un fractal, l’esquema dual continua repetint-se fins al finit. Dins l’escenari virtual, la dansa i al fons la coreografia B de l’entrenament real al camp. A l’escenari real, la doble vessant de moviment i el discurs, novament doblat a diferents llengües per generar una Babel lingüística que ja no ens separa sinó que ens uniformitza i ens condueix cap a l’element comú: la passió, l’emoció, l’èxtasi per a alguns (situïs cadascú en l’escala del termòmetre que li plagui).

N’hi ha més d’aquests elements duals al llarg de l’espectacle: els contrasts entre la moviola i els moments de major dinamisme, la contradicció gairebé violenta, que es produeix en el cridaner avantmatx de l’espectacle mentre el públic, teatralment ordenat i silenciós, fa cua per entrar i la companyia celebra, en la més pura i cridanera tradició tifossi o supporter, una retransmissió esportiva de bar.

Fora ja d’aquest joc de duplicitats mereix especial esment un dels millors moments de dansa/humor que ens brinden les Filles Föllen i que em va enllaçar directament amb l’esperit d’altres precedents que han explorat aquesta opció en espectacles com La Matanja de Tezas de Mar Gómez. És un moment monosil·làbic i repetitiu on una mena de cor grec ens evoca, com qui no vol la cosa, els noms dels herois del joc. És un xut lliure al mite que en essència ens vindria a dir: “Si, més val Dance” i que resulta aclaparadorament desmitificant.

Com tot espectacle Unter der schönen Haut (sota la bonica pell) també es juga la permanència en cartell. I Això em dona la possibilitat de recomanar i suggerir la seva especial idoneïtat com a espectacle per a tots els públics i molt especialment per a la sempre difícil franja adolescent. Un target no especialment interessat, a priori, en omplir les platees. No en va una de les bondats de la proposta és que la gran majoria d’espectadors, fins i tot aquells que no es reconeguin com a seguidors del mal anomenat esport rei, tenen en comú la capacitat d’identificar, en gran part i gracies sobretot al bombardeig mediàtic (o vull dir obscè?) a que ens sotmeten, un dels dos codis en joc, l’esportiu. Aquesta capacitat de descodificació exerceix de vàlvula de despressurització cognitiva i en aquesta absència de pressió rau una de les claus que obre la porta d’entrada al segon element en joc, la dansa. Nomes cal seguir, com qui no vol la cosa, la jugada. I no cal saber diferenciar entre un rondo i un rondó. Un llenguatge et condueix, et submergeix en a l’altre i ni falta que fa saber que dues que ballen executen un port gairebé acrobàtic quan el que identificaran, de totes totes, serà la perfecta moviola d’una xilena reglamentària.

I el millor de tot no cal saber, ni entendre, ni que t’expliquin que és el fora de joc, probablement l’únic concepte metafísic que sembla tingui el futbol. Unter der schönen Haut (sota la bonica pell) no us abandonarà en aquest espai/limb d’una sempre incerta i incomoda predicció. I no ser-hi és el que realment us farà gaudir de l’espectacle. Ja ho sabeu, val més, sí no és fora de joc. I ara la pilota es al vostre camp…

Tim Bredi Sonnat

a la 1:50

2011-06-14T16:48:00.001-07:00

a La graderia parlen de dansa...

2011-06-12T02:40:00.001-07:00

www.ona-fm.cat/la_graderia_de_19-00-00_a_20-00-00.mp3

Wir wagen an Tanz zu denken, wenn wir Fußball schauen und an Fußball, wenn wir tanzen

2011-06-08T12:16:00.000-07:00

Unter dem Hemd, die schwitzende Haut, die ein Training oder ein Spiel anhält.

Unter dem kritischen und zynischen Talent des Schiedsrichters, ist eine Person mit Passion für den Fußball.

Wer wäre Schiedsrichter in anderem Kontext? Jemand der Jury in einem Wettbewerb? Oder das Publikum in einer Theateraufführung? Politiker, die Subventionen verteilen?

Unter dem Erfolg des Tors, gibt es Emotionen, die über den Sinn des Fußballs hinausgehen.

Unter der Haut des Balls sind 1.0 bar Druck, die maximal 20% abnehmen, in einem Zeitraum von 72 Stunden.

Unter der Haut, unter der schönen Haut, ist Form und ist Rhythmus.

Images curioses amb doble fons

2011-06-06T13:26:00.000-07:00

Què passa a l'Antic Teatre?

Colors i models

2011-06-05T09:03:00.000-07:00

PNRMica60:1

2011-06-03T17:28:00.000-07:00

Hola! Dissabte 4 juny, és dia de cap de setmana però de feina, primer al nou local compartit amb els erre que erre i després a Olot, fent una hora de tocs amb la pilota. Si tot va bé i hi ha línia per connectar-nos a la xarxa, estarem aquí de 21.15 a 22.15:

Watch live streaming video from tvtron at livestream.com

www.pnrm.net/pnrmica.html

Imatges curioses

2011-06-01T06:48:00.000-07:00

Què passa a l'Adriantic i a La Caldera?

Primavera, casi estiu.

2011-05-26T22:11:00.000-07:00

Aquesta nit (o la nit d'ahir) la vam liar al concert de El Guincho del Primavera Sound. De moment només en tenim aquest record borrós, que esperem que es clarifiqui a poc a poc. També esperem repetir ben aviat!!

www.rockdelux.com/live/p/san-miguel-primavera-sound-dia-2-jueves.html

Nous videoclips amb col·laboració de Les filles.

2011-05-25T12:35:00.001-07:00

Primer desdoblant-me sota les ordres del Luis:

Després entrant en trance sota les del Lope:

Forever CANADA

Footballing a la Vil·la Florida de Barcelona

2011-05-20T08:51:00.000-07:00

Girls

2011-05-19T09:29:00.001-07:00

Acabo de veure això i la veritat és que la coreografia m'ha agradat bastant, ves per on.

Entre Vil·la Florida, mesa electoral i Primavera...

2011-05-17T16:19:00.000-07:00

Esperant i esperant...

2011-05-16T12:52:00.000-07:00

Si un tio està parat en un lloc, o ha quedat o té algun problema.

2011-05-08T17:36:00.000-07:00

Foto amb l'original Paul Ackermann darrera les reixes.

I ara alguna raresa que ipnotitza i sona italià.

Seguim col·laborant videocliperament amb amics i amigues que ens agraden i que fan coses gustoses.

2011-05-08T12:06:00.000-07:00

Tant el Jimmy Gimferrer amb els Astrud:

Com la Laura Martínova von Schloss amb Talking Pictures:

Per fi tenim un vídeo 'presentable' d'Entrada amb consumició

2011-05-07T12:54:00.000-07:00

It is time, for stormy weather

2011-05-03T10:33:00.000-07:00

M'encanta quan es posa a ploure així, de sobte i fent calor. M'encanta estar tornant a casa i deixar-me mullar. Em fa estar tranquil·la i tenir moltes ganes de follar.

També em fa venir al cap la cançó dels Pixies. Que sempre penso que és la del final de Fight Club, sense ser-ho, tot i que també és dels Pixies. Estic baixant la banda sonora de Fight Club.

Tornem al 29 de novembre 2010

2011-04-30T02:20:00.000-07:00

Acció agressiva i ràpida intervenció grupal

2011-04-27T10:27:00.000-07:00

Avui ens aixequem sense trepitjades.

el m.a.c.c. 1993

2011-04-18T01:36:00.000-07:00

Al post anterior encara estàvem il·lusionats amb el m.a.c.c. Tot i no haver arribar a saber exactament què és (a paraules dels organitzadors, es tracta d'un esdeveniment un mica marcià), estàvem a l'espera i a la guaita de rebre unes respostes, per omplir la il·lusió amb fets concrets, intercanvis amb altres professionals, idees per emportar a casa i amb les quals reflexionar a posteriori. D'idees, fets i persones n'hi ha hagut i amb elles em quedo i trec algunes conclusions. El més remarcable que m'emporto és: a Tenerife, Veneçuela és anomenada 'la octava isla' i en surten les notícies de crònica als diaris locals; existeixen impressores en 3D i els smart phones poden generar una realitat augmentada*; és molt difícil treballar com a artista a Berlín perquè no hi ha diners invertits; els treballadors que es van ocupar dels transfers entre hotel, aeroport i auditori no tenien cap altra informació que no fos els seus horaris de recollida i entrega, però eren les persones més amables i transparents de la organització, cosa que fa pensar que el jovent local són bones persones i espavilades, obertes a les novetats que fa esperar el proper canvi de segle; el m.a.c.c. 1993 no tenia objectius, ni un manifest com es pretenia, si no un lema, que va arribar la tarda del segon dels tres dies de trobada (divendres 15 d'abril): el lema era una frase que, segons el moment, es podia llegir com a naïf i superficial, dubtosa, vanitosa, o potser genial per la seva senzillesa (no sé, creo); no se sabia qui eren els organitzadors, ni quin interès tenien en les propostes que estaven programant; els sobtats canvis meteorològics de la capital de la illa van produir el més espectacular dels esdeveniments: la cancel·lació o retard de tos els vols en què viatjaven els participants el dia 16 d'abril, i del qual l'organització del m.a.c.c. es va desentendre.

Així que una experiència sempre genera il·lusions i les satisfà, sigui de manera positiva o negativa. En aquest cas, va deixar molts interrogants a l'aire, molta gent a terra, una il·lusió encara viva i típica d'aquesta dècada tant rica de canvis, però amb un rere gust estrany: la premonició que la desil·lusió s'apoderarà dels anys a venir, que les novetats del nou segle no seran viscudes amb l'esperit d'aquest segle actual, i que més aviat les coses es faran de rebot i per deure, amb menys ganes i convicció personals.

*

què és el m.a.c.c. ?

2011-04-15T05:25:00.000-07:00

La primera edició del m.a.c.c. va ser fa dos anys, el 1991. Hi vaig participar, malgrat els dubtes inicials de no saber on ens anàvem a ficar, i va ser una experiència divertida, nova, en un entorn atlàntic, Santa Cruz de Tenerife, i mirall de l'època, els noranta. La segona edició del m.a.c.c., pel que expliquen, va ser a Galícia; es veu que hi ha connexions entre Tenerife i Galícia, així com entre aquests territoris i Munic, Berlín, Barcelona, Madrid, Múrcia i Euskadi. La edició del 1991 va ser molt amena gràcies a la presència del Jesús de Derivart, que va viatjar a Santa Cruz amb un parell de dies d'antelació i va investigar el subsòl social i la moguda diürna i nocturna, de manera que els que vam arribar més tard vam poder passar pel seu filtre, que es va revelar de bon gust i criteri. De la segona edició no puc dir res, ja que no hi vaig participar. La tercera edició del m.a.c.c. ha tornar a ser a la capital de la illa de Tenerife, caracteritzada per uns sobtats canvis meteorològics al llarg del mateix dia, i una vegetació gairebé tropical. Els escenaris del m.a.c.c. 1993 han estat l'Auditorio de Kalatrava i l'Hotel Contemporáneo, entre altres de menor importància. En aquesta edició el nombre de participants ha minvat notablement, degut en primer lloc a les dificultats econòmiques generades per la crisi mundial davant del canvi de segle.

Watch live streaming video from tropicalbunker at livestream.com

2011-04-10T02:25:00.000-07:00

Descripció dels 30 minuts de sons

2011-04-09T05:17:00.000-07:00

Per contestar al Carlos i al Gerard, poso una nota sobre la música del Tropical Bunker.

Silenci
I GOT STRIPES, de Johnny Cash
- -
WAS, de Vincent Gallo
Respiracions i sons ambientals
Veu en off de Manoel de Oliveira, de la pel·lícula Lisbon Story de W. Wenders, mesclada amb la meva pròpia veu
part de CONTRAPUNCTUM 1 (The Art of Fugue) de J.S.Bach
Sons de pluja i gotes de pluja
NOCTURNA N.1, d'U_mä
part de VALS EN DIAGONAL, de Pascal Comelade
part de CLING, de Days Of The New

Abans de trobar cadascuna de les músiques o sons que formen part de l'evolució sonora en els 30 minuts, he investigat sobre la idea d'evolució emocional que volia viure i transmetre, pensant també que l'escolta d'unes músiques repetides moltes vegades havia de ser agradable, i per això l'elecció musical havia de ser adequada. L'evolució emocional, a la qual va lligada la sonora, ve del meu conte personal, de la idea de solitud, tancament i repetició dels esdeveniments en la vida, i la bogeria que això porta a generar en una persona. La meva història personal és realment un conte, perquè la exposo a altres persones, el públic, que mira i observa, i finalment en fa la seva pròpia versió.

L'evolució del conte, o relat, comença amb la col·locació en un espai, així que la primera música, molt tranquil i subtil (dos instruments, guitarra i teclat), em serveix per descriure amb els moviments l'espai, i ensenyar com es tanca cada vegada més (com un búnquer), fins que el tancament arriba al meu propi cos. A partir d'aquí, he buscat un so intern al cos, com és el cas de la respiració, per realitzar la transformació d'un cos normal que camina a un cos estrany, que es retorça i es transfigura. Aquí volia donar la idea màxima de l'estranyesa, així que he combinat uns moviments com d'insectes (tropicals) amb unes veus en off. Aquestes veus diuen coses que tenen sentit, però en diversos idiomes, a més, la pista corresponent està mescalda de manera que a cada repetició les veus augmenten de quantitat, a cada repetició s'entén menys el significat de les paraules i només es queda la transmissió del so de la veu, que produeix dubte en qui escolta. A aquest dubte segueixo amb una resposta musical i coreogràfica: sent aquests dos llenguatges, música i coreografia, suggerents però no explícits, vull arribar a donar la sensació de donar una resposta sense que sigui evident. En això, l'elecció de Bach ha estat fonamental; en el període anterior, havia utilitzats altres compositors, Chopin i Bellini. En aquest punt de la composició, he decidit fer una pausa de reflexió, que represento amb un so de pluja, que passa a ser tempesta, gotes de cova, i una combinació amb un piano llunyà (la d'U_mä). El vals de Comelade em permet tornar a l'ordre, mentre que amb la coreografia desvio cap a un estat cada vegada més de trance. L'última composició del grup nord-americà Days of the new (guitarres i percussions) porta a una evolució rítmica que em permet desplegar tots els estats emocionals anteriors i condensarlos en els últims 6 minuts amb potència, amb uns moviments explosius i desarticulats. Amb aquesta música, repetitiva i tribal, s'acaba el conjunt sonor que pertany al que anomeno conte.

D'aquí, tant abans com després de cada repetició del conte, ja que no hi ha un inici ni un final, després d'un minut de silenci, sona una cançó molt coneguda de Johnny Cash, gravada i reproduïda des del disc de vinil, i modificada de la manera que en correspondència de l'última estrofa, el disc salti i la situació doni a entendre que està passant alguna cosa fora del normal, com si el temps s'hagués aturat i els esdeveniments passin en una altra dimensió espai-temporal. La cançó de J. Cash m'agrada, em dóna alegria i em serveix per que és un hit, pertany a un imaginari col·lectiu, que ve de l'Amèrica del Nord, que en tot el món és conegut i relacionat a l'estètica country i les pel lícules del far west. El valor afegit d'aquesta cançó és que les lletres fan referència a la història d'un home que entra a la presó i que fa les mateixes coses cada dia de la setmana.

En tota l'evolució sonora, que és part fonamental del meu treball, he tingut la intenció d'utilitzar composicions musicals d'altres compositors, i de combinar-les amb un criteri, a partir dels seus elements de composició interna, el seu ritme, els seus instruments. D'aquesta manera, a una composició de cordes segueixen altres cordes, i al piano segueix un altre piano. Els sons ambientals (respiració, veus, pluja, ocells) m'han servit de transició per justaposar progressivament les composicions musicals, a més de transmetre la sensació de la presència d'una natura salvatge a la instal·lació. En la última part d'aquest procés, m'ha ajudat Luigi Kovacs, que s'ha ocupat de grabar alguns sons ambientals i remesclar tot el conjunt sonor per tenir-ne una versió d'òptima qualitat.

Ha sortit tothom!

2011-04-05T10:53:00.000-07:00

Welcome to the 'tropicalbunker' room.
xavi: difonent l'actuacio a l'iPhone
xavi: http://antibleh.com/barcelona/theater/tropical-bunker/26246096
xavi: l'app aqui
xavi: http://itunes.apple.com/es/app/anti-bleh/id342896764
xavi: Sort!
tropicalbunker: gràcies xavi!
Margherita: 40 mins.
tropicalbunker: Connectem amb el bunker en 2 minuts
tropicalbunker: Bon dia Margherita!
Observador: ja hem obert les portes
tropicalbunker: Hola públic virtual! Benvinguts! Us podeu comunicar amb el bunker, preguntar, opinar, saludar.. donar consells a la Margherita..
Observador: ara parla suzylee des de l'observatori
Observador: de moment es veu molt be
tropicalbunker: hola suzylee!
Leticia: que bé Marghe!!!! Jo no em podré pasar i així al menys veig una miqueta del projecte.
Observador: hola leticia!
Leticia: hola. Molta sort a tots i que aguanteu bé la tarda!!!!
tropicalbunker: Bon dia Marghe! La Leticia ens dona ànims! Com estàs?
Observador: Hola, soc el Roger! Acabo d'arribar!
tropicalbunker: Benvingut Roger! passa, passa... estem amb el coctail 1...
tropicalbunker: Bon dia Marghe! El Roger acaba d'arribar i la Leticia et dona ànims.
Margherita: bon dia!
Margherita: !!!!!!
tropicalbunker: Com estàs?
Margherita: merci!
Margherita: be
tropicalbunker: has acabat?
Margherita: no
Observador: de moment tot va molt be
Leticia: quina pena!!! La Marghe es queda fora de pantalla....què està pasant?
tropicalbunker: LA càmera de videovigilancia del bunker te una visió limitada
tropicalbunker: però l'acció principal està al mig, aqui la tenim!
tropicalbunker: Comencem a tenir visitants.. a la sala i virtuals! Gràcies per observar! Podeu deixar observacions, dubtes i salutacions per aqui
Observador: s'està acabant la primera ronda...
Leticia: quantes rondes farà?
Observador: ...mmm...entre 5 i 10 jeje
tropicalbunker: Això depen d'ella...
Leticia: i comentaves que a ella li arriven els missatges, com pot ser?
Observador: te un ordinador... el pots veure a la part dreta de la pantalla
Leticia: oks
Leticia: ara ho he trobat
Observador: de fet fins i tot escriu alguna vegada amb el nom de margherita
Observador: soc la suzylee, ara
Observador: margherita, tropicalbunker, us dono una petita informacio...
Leticia: Marghe, m'agradat molt veure tot això encara que no sigui en directe!!! Que la tarda acabi bé, jo marxo a fe feina!!! Muaaaaaaa
Observador: potser sentireu els avisos d'anunci de que comença alguna cosa a la sala de dalt
tropicalbunker: gràcies per participar Leticia! Bona tarda!
Observador: adeu leticia!!
joana: quina dança tan passional. m'encanta
joana: un sol cos en escena que defensa un bon treball col·lectiu
tropicalbunker: benvinguda al Bunker Joana! els teus comentaris donen més força a la Margherita i a tots!
Observador: hola M, que tal estas?
Margherita: estic be!!!
Margherita: bon dia!!!!!!!!!!
tropicalbunker: Bon dia!
tropicalbunker: segueixes?
Margherita: si
tropicalbunker: Aquesta noia no para, she's got stripes!
joana: enhorabona per l'experimentacio en directe
Observador: primer cop, espero no ultim
Observador: estos movimientos me enseñan a recuperar una dimension nueva de la realidad, estos movimientos son un lenguaje de comunicacion...me has maravillado...mensaje de Milagros Tello, que sale de aqui encant
Observador: encantada y te manda un beso
tropicalbunker: Observador son tots els asistens al bunker, que poden utilitzar l'ordinador de l'entrada per comunicar-se amb ell
tropicalbunker: Gracias Milagros!
Observador: aqui suzylee de nou.... molts anims i alegria
Observador: i no beguis tant, margherita, que la ginebra et sentara malament!!!!
tropicalbunker: deuen ser coctails psicotròpics..
claudia claremi: Margherita!!
Margherita: bon dia tropicalbunker!!!!!!
tropicalbunker: Bon dia Marghe, t'informo del que està passant per aquí. La Milagros ha sortit meravellada perque li has fet veure una nova dimensió de la realitat. Suzy Lee et dona ànims i Claudia Claremi et saluda.
Margherita: molt be!!!!
tropicalbunker: JO em pregunto de que són aquests coctails
Margherita: jeje
tropicalbunker: i qui és aquest home misterios
Observador: Genial Margherita!! Ja em va agradar a l'assaig i aixo encara es millor! que vagin be els cocktails! ;)
tropicalbunker: Observadors, aviam si us identifiqueu!
tropicalbunker: podeu canviar el nick?
Observador: ok
Observador changed their nickname to Mesa.
Mesa: me acaban de preguntar si es Margherita la bailarina que esta bailando todo el rato
Mesa changed their nickname to Iv.
tropicalbunker: Es ella, siempre ella
Iv: fELicIdAdEs artistazzzaaaa!!
Iv: NO WORDS..
Iv: bessoooss!!!
Iv changed their nickname to Observador.
Observador: tornem a ser observadors
Observador: chan chan
tropicalbunker: wow quina discreció
tropicalbunker: mesa, observador, podeu proposar a qui surti del bunker que escrigui en què els hi ha fet pensar Tropical Bunker
Observador changed their nickname to mesa.
mesa: por supuesto
tropicalbunker: començo jo, a mi em recorda a aquell bunker de LOST on cada dia s'havia de pitjar un misteriós boto
mesa: i potser l'home misterios es Desmond...
claudia claremi: lluvia tropical!!
tropicalbunker: siiii
tropicalbunker: un poco de lluvia para pasar este calor
mesa:
mesa changed their nickname to mar.
Margherita: bon dia !!!!!
tropicalbunker: Bon dia Marghe!
Margherita: quin dia mes bonic!!!!!!
mar: hola marghe. Sort que he vingut a veure't! M'encanta quan nomes hi ets. Parada, en equilibri, tancada o obrin-te a l'espai. yujuuuu! una abraçada!
mar changed their nickname to Observador.
claudia claremi: __
Observador: Olga: Te sientan muy bien las copitas
Observador: la suzylee pensa que el bucle que ha començat a les 18:05 t'ha sortit fantàstic... sera veritat el que diu l'olga que et senten be les copetes!!
Observador: hola claudia!!! soy Tuixen!! que ilusion que nos estes siguiendo....
Observador: donde andas?
tropicalbunker: estos movimientos son de bicho tropical
Observador: carles Salas
Observador: sorpresa veure't fen el que fas, satisfaccio veure una dona, animal, automata, organica, acuatica, alcoholica......sorpresa veure't......
claudia claremi: Tuixen! estoy en Madrid!!! y dentro de 5 días estaré en mi tropical bunker: cuba!!!
claudia claremi: Me encanta el círculo
Observador: ohhhhhhh que envidia que te vas a cuba!!!
Observador: pasalo muy pero que muy rebien
kdmatos: hola margherita soy jean-marc desde toulouse
tropicalbunker: "El cos es cansa, però apren"
kdmatos: si me gusta jm
Margherita: hola!
Margherita: buon giorno!!!!!
tropicalbunker: Bon dia Marghe
tropicalbunker: has acabat?
Margherita: ciao
Observador: Amoooorrr!! Soy Ri!!
Observador: Qué bonito lo que has hecho :)
kdmatos: dime algo dce commo funciona la performance jm
Observador: Me tengo que ir a casa. Creo que me dio una insolación y me duele mucho la cabeza
Observador: Felicidades cariño!!!
Observador: te quierooooooooooo!!!!
reichelsueca: mooooola
tropicalbunker: Hola jean-marc, la performance funciona muy bien
tropicalbunker: gracias por conectarte!
kdmatos: margerita lee los mensages duarante su actuacion? jm
tropicalbunker: Si, al final de cada loop
kdmatos: y actua danza segun los mensajes? jm
tropicalbunker: si, le dan energia para seguir alli
Observador: grande marghe!la delegazione padovana e' qui per te!!!un bacio angi ed emi
kdmatos: pero la danza es improvisada o escrita ya? jm
tropicalbunker: es escrita, pero genera ciertas modificaciones
tropicalbunker: Es un relato de 30 minutos, que se repite en loop
kdmatos: ok y la musica, como funciona?jm
tropicalbunker: la repetición genera ligeras modificaciones, el retorno a los eventos provoca cambios de percepción desde dentro y desde fuera del núcleo de acción
tropicalbunker: El cuerpo se cansa, pero aprende
tropicalbunker: La música responde a varios estados
tropicalbunker: y experiencias
kdmatos: gracias jm
tropicalbunker: que te parece, jm?
kdmatos: muy interesante y me gusta la danza de margherita jm
kdmatos: me fatat la dimension de proximidad, el close up jm
kdmatos: queria decir me falta jm
kdmatos: el cansancio del rostro jm
tropicalbunker: Siempre quedarán las polaroids que se está sacando

Observador: venga , margue, te veo en una hora!
kdmatos: a que momento del loop estamos? jm
reichelsueca: d'aqui una estona pretenc venir, no se si podre al final de moment disfrutant-ho per streaming!!!
Observador: Marghe, campeona....nos toca ir a trabajar al Mercat. Muy contenta de verte en el escenario. Una propuesta muy interesante, me da pena cortarlo, me quedaria contigo hasta el final. Un beso. Tanya
Onthebeach: he vist el primer loop des del Teatre Estudi, ara ho segueixo des del meu bunker particular, Excel·lent currada... i en sessió continua.
tropicalbunker: Jm, acaba de terminar el quinto loop, si no me he descontado...
kdmatos: muy bie que sigua la buena energia jm
kdmatos: cuantas partes tienes en cada loop? jm
Margherita: bon dia TB!!
tropicalbunker: Bon dia Marghe.
tropicalbunker: Com estas?
Margherita: men vaig
Observador: a on?
reichelsueca: loop loop loop
Observador: conec un bunker, es tropical...t'hi podries estar tant de temps cpm volguessis...
Observador: rachellllllll!!!!!!!! aqui t'espero si al final pots venir!!! encara estic euforica pel concert d'ahir!!!!
Observador: visca suecia!!
reichelsueca: supersueca!!! suecia's bunker jijiji va ser genial! buf he tingut dia family i estic k.o. estic a l'espera de si em puc escapar en una moment. de moment m'encanta poder veure-ho per aqui!
tropicalbunker: Les Sueques patrocinen Tropical Bunker
Observador: eres una fuente inagotable de energia, nos has emocionado con tus movimimentos llenos de sentimiento!
kdmatos: que es lo que se ve en la pantalla de la izquierda? jm
reichelsueca: Of course! Moooooooola
Observador: el proxim concert el retransmetem també en streaming!!!
Observador: jejeje
Observador: bueno, vaig a dintre una estoneta més
Observador: tua avatares están contigo
Observador: molts anims pels propers loops ermitaña
tropicalbunker: joder
tropicalbunker: ui, se nos coló
tropicalbunker: un espectador en la frontera con el bunker
tropicalbunker: 15 espectadors.. que algú es manifesti
Observador: You are the best, in four words!
Observador: He venido desde Huesca para verte y no me ha decepcionado, todo al contrario.
Observador: Margherita, quieres un bocata de jamon???
Observador: margherita vols que baixi?
Margherita: no cal
Margherita: bon dia!!!!!
tropicalbunker: Bon dia Margherita. Com estas?
Margherita: prou
kdmatos: siguo aqui contigo jm
tropicalbunker: quantsloops van? Si no acaba aviat es perdrà el Barça...
Observador: mensaje del tutor con prioridad absoluta: emborráchate más. Recuera que este descarrilamiento general sirve para conjurar la sensación que el único vegetal real, la única plata tropical, acabas siendo
Observador: tu. Que es precisamente el efecto que obtienes en la extensión de brazos detrás de las hojas dibujadas. Crécete por ahi.
Observador: marghe, bones noticies, el madrid ha perdut 1-0 contra el sporting!!!
Observador: un aplauso: plas plas plassss. bravo!
Observador: m agrada, aquest bunker!!
reichelsueca: tuixen, no arribo, santa familia's rules. petonets a la margue, tota l'estona que he vist m'ha agradat molt, es inquietant i bonic
tropicalbunker: gràcies per mirar-nos sueca!
reichelsueca: petons! i has vist a madrid? jijiji. Aquest tros que balla ara la Margue es un dels que mes m'ha agradat en els 2 loops que he vist
reichelsueca: acabo de pensar que el que acabo de dir no te sentit si no es llegeix en "streaming" perque quan ho llegeixis no sera ja el tros que volia dir de ball...coses del directe!
tropicalbunker: mensaje del tutor con prioridad absoluta: emborráchate más.v
Margherita: bon dia!!
tropicalbunker: Bon dia Margherita
Margherita: tinc feina
tonicaza: ese movil gordi
reichelsueca: marxo. Enhorabona!!!
tonicaza: al fina hay macedonia de fruta??
tropicalbunker: quizas macedonia de Marghe
tropicalbunker: que lleva 8 loops sin parar
tonicaza: esta hecha una crak
tropicalbunker: total
tropicalbunker: el bunker es ella
Observador: incollata al bunker...credo che rimarrei altre 4 ore
Observador: ipnoooootico
tonicaza: Ivana...gordi?, goooordi?,gordi?
tropicalbunker: l'horari de visita s'ha acabat
tropicalbunker: Gràcies per triar el Bunker Tropical
Observador: EL TUTOR: lo has hecho muy bien. Se puede ir a verte al bunker o estás hecha un helecho de carne?
tropicalbunker: Propers Bunkers: a la presó de dones de Wad Ras -14 abril- i al MACC (Mercat Atlàntic de Creació Contemporània) de Tenerife -16 abril-.Fins sempre
kdmatos: un gran saludo margherita hasta pronto jm

Clos Dedans

2011-04-03T10:22:00.000-07:00

Espai acotat, clos, a la vegada refugi i defensa, i també contraatac; Bunker. I una aparent contradicció Zen: Tropical. Un element que ens tensiona, que serveix el conflicte i dóna el joc diàlectic necessari per avançar.

En aquest delicat hivernacle, un cos en dansa. Nova contradicció, un bunker a exposició pública en ampli espectre; espectadors in situ, espectadors online, possibilitat d'interacció interna, captació d'imatges en polaroid de la performer, enregistraments i fotografies del públic a la sala (haig de confessar que trobo entusiàsticament encertades aquestes petites trangressions provocades en els sagrats antres de l'art i que he vist com a constant en altres espectacles de Margherita com l'ús del mòbils a la sala, etc), xat simultani pels seguidors de la instal·lació coreogràfica des del streaming de vídeo. Uns fluxos en corrent contínua que són, al mateix temps, munició i estímul per a una esgotadora i maratoniana sessió en bucle de quatre hores.

Que fa un cos atrapat en aquest caribean trinxera-resort? I segona qüestió està realment atrapat? La resposta es cinètica. Aquest espai podria formar part d'una línia de defensa-atac, que ben be podríem batejar evocant algun dels búnkers més nostrats i que anomenarem la línia E-maginot (cal pronunciar I-maginot). La dansa és la resposta. Així doncs la segona qüestió ens resulta irrellevant, voluntària o involuntària, aquesta clausura esdevé circunstancial i, com en un motor, simple bugia que provoca la ignició. És el detonant. Alimenta, una i una altra vegada, el moviment.

Dansa en loop, que no dansa en sèrie, lluny d'aquest segon concepte, més proper al Pop, que podríem considerar una concepció wharholiana d'espectacle de consum, la coreografia opta més aviat per una òptica alienant, entenent aquesta alienació no com disfunció social, sinó com a instrument per a generar coneixement, per anar a l'essència. Des d'una òptica més filosòfica ens vol conduir a una síntesi, a una conclusió, tant oberta com interpretacions a ulls dels espectadors.

A ulls d'aquest espectador, la dansa és el canal que ens allunya de l'embolcall, que ens treu del túnel o del búnker i que ens projecta, per interpretar-se aïllada d'espais de vida reals, a una presa de consciència, be sigui de la solitud de l'home davant el món, be sigui el delicat equilibri entre la bellesa i la follia o a la recerca d'una transcendència. Potser des d'aquesta perspectiva aquí els observats som nosaltres i deixem de saber ben bé qui és qui està dins del tancat.

Aquest bunker en bucle ens connecta amb altres performances experimentals en la línia encetada en la dècada del vuitanta per Albert Vidal i el seu Home Urbà, un zoo antropològic on l'actor s'exposava al públic des d'una gàbia que recreava l'habitat humà i on l'actor passava tres dies custodiat sota l'atenta mirada d'espectadors i guardes de seguretat, i on la vida transcorria entre els moments d'oci, aliment, son i vigília, higiene personal i els diferents estadis que els estímuls interns i externs generaven en Vidal. Les escletxes i estímuls d'aquest búnker que ens ocupa arribaven via xat.

Es recomana veure/observar/interactuar des de certa alçada. Si és cert, que ho és, que l'art aixeca l'esperit, sempre millor aprofitar que la volada espiritual connecti amb el físic situant el cos en la perspectiva adequada.

Ens trobem doncs davant d'un vi jove, però enèrgic. Promesa de noves i futures anyades de les que aquest Clos Dedans / Clos de Dans(a) és només una gènesi de la que esperem nous tasts, tan vigorosos com la copa que ens ha ofert aquest Tropical Bunker. En quin bar em serviran una copa més?

Jordi Úbeda

Dissabte estrenem mundialment el Búnker Tropical.

2011-03-29T03:53:00.001-07:00

Algunes imatges de la nova empresa de Suzy Lee.

2011-03-27T14:29:00.001-07:00

Que no cal dir que us espera al concert de divendres 1 d'abril, a les 22:00, al Moog. Visca Les Sueques!!

Fa mesos vaig robar una imatge de disseny

2011-03-23T15:38:00.000-07:00

amb una fotografia, de la paret de l'escola Elisava. Un confitura!

Primera paella

2011-03-19T08:36:00.000-07:00

Avui he fet la meva primera paella: escamerlans, calamarcets i musclos, brou de peix amb ceba, tomàquet, all i julivert, arròs de gra curt. Com diu el meu comensal, ha sortit melosa. El brou és molt important, no s'ha de posar-hi massa sal, en canvi ha de tenir varietat de peix, marisc i peix de roca. El peix ja aporta sal. El brou uneix tots els elements de la paella, que és un plat molt variegat, i et salva si els elements no són de suprema qualitat. Per exemple, avui al mercat m'han estafat amb els escamerlans! Bé, la paella és un plat fantàstic. M'han entrat ganes de fer-la perquè sempre he vist com la preparen i mai m'hi havia posat; a més, m'ha fet gràcia portar un plat de platja a casa, avui que fa sol i calor com per anar-hi i fins i tot banyar-se una mica.

A part de la pràctica en sí i la finalitat, cuinar és una excusa per pensar una mica. És un període ple d'esdeveniments...diuen que d'aquí dos dies és primavera i la lluna minvant (super lluna!) és bona per a collir.

Tremenda burocràcia

2011-03-11T13:21:00.000-08:00

2011-03-09T13:56:00.000-08:00

La primera cosa que vull dir és que crec que hem d'incloure aquesta jugada al repertori d'UdsH. Em sembla preciós el moviment, i el significat del gol.

Vull dir més coses, després modifico el post.

Primera col·laboració de la Marina, Föllen i Canadenca.

2011-03-09T13:34:00.000-08:00

Però segona de les Filles amb la Bien Querida. Aquesta vegada fent dansar esquelets que perden els braços.

El tròpic del càncer passa per Cuba

2011-03-09T04:24:00.001-08:00

La República de Cuba es un país asentado en un archipiélago del mar de las Antillas, también conocido como mar Caribe. Su isla principal, conocida como Isla de Cuba, es la más grande de las Antillas Mayores y tiene origen orogénico. También forman parte del archipiélago la Isla de la Juventud (antiguamente llamada Isla de Pinos) y una multitud de cayos o pequeñas islas que rodean a las antes mencionadas, entre estos cayos destacan: Cayo Coco, Cayo Guillermo, Cayo Largo del Sur, Cayo Jutía, entre otros. Al norte se encuentran Estados Unidos y Bahamas, al oeste México, al sur las Islas Caimán y Jamaica y al sudeste la isla La Española.

Cuba ocupa el puesto 51 en el «Índice de desarrollo humano» elaborado por la Organización de las Naciones Unidas (el cuarto entre los países latinoamericanos, después de Chile, Argentina y Uruguay).

I una mica de Johnny Cash:

Tres coses que he après a Nova York.

2011-03-06T10:44:00.000-08:00

1) THE ROCKETTES

2) JONTE

3) COM ESTAR EN FORMA FOREVER

Propostes de vestuari i de decorat

2011-03-04T02:58:00.000-08:00

A daughter is lost in the last part of her solo

2011-03-02T09:05:00.000-08:00

La darrera part d'aquest bunker tropical ha de tenir un canvi radical. Radical canvi. M'imagino alguna cosa com si es posés un vinil amb un rock and roll de tota la vida, per tornar a fer les coses quotidianes de cada dia, el que faig aquí cada dia, tancada a la sala d'assaig, al teatre, al bunker...aquesta és la part en què els visitants se senten més visitants, més voyeurs, i que suaument re-enllaça amb la transició (o és la transició, el vinil al final salta), i tot torna a començar. Em sembla que cada vegada més estic influenciada, filla perduda de Lost.

Segona crítica (sempre informal)

2011-03-02T01:41:00.000-08:00

Encara no ens ha sortit cap crítica formal a un diari, ni una revista especialitzada, ni a un butlletí oficial...però sí que en internet surten comentaris. Com és que el cas de la Sílvia, que va escriure un e-mail, o la MínimaElena que ho fa al seu bloc. Com sempre, agraïm tot tipus de comunicació!

:
http://minimaelena.wordpress.com/2011/02/12/entrada-con-consumicion/

Mientras la gente toma asiento, OFF LIMITS comparte unas cervezas con los asistentes y nos recibe entre sonrisas y saludos. Todo muy informal, como estar en casa. Hoy contamos con Les Filles Föllen para representar Entrada con consumición: Dos chicas fuman un cigarrillo en sólo 30 segundos. Y es que, hoy día, el arte -como comprobamos al terminar la función- también se puede fumar.

El espacio diáfano con el que cuenta OFF LIMITS ayuda a crear ambientes y escenarios diferentes, donde surgen historias variopintas y buenas amistades. Me gustan los espectáculos que requieren de la participación del público, que no sabes cómo pero acabas involucrado en el teatrillo como un actor más. Si es un plan improvisado de viernes por la tarde mejor aún, para desconectar de todo el estrés que produce la semana. Y si te acompaña una persona con la que no eres capaz de aguantar la risa contagiosa, el desenlace os lo podéis imaginar vosotros mismos.

Ésta es la historia de dos que fuman un cigarrillo a medias (¿no existe una canción que dice algo así?). A más de uno y una le hubiera gustado meterse en el papel en más de una ocasión, por eso de fumarse un buen cigarrillo sin restricciones. Pero en el teatro, señores, sí está permitido fumar -le pese a quien le pese- siempre que el guión o guion lo estipule.

La compañía Les Filles Föllen nos hace pasar un buen rato con su espectáculo de danza contemporánea. Interpretan Margherita Bergamo y Tuixén Benet, una italiana y una catalana, una rubia y una morena, para hacernos ver cómo la primera apariencia engaña y es una vía fácil en muchos momentos. Dicen que el aspecto es una trampa y que nos viene dado de nacimiento.

Empezamos improvisando entre risas, tocando la guitarra, haciendo ballet y explicando el porqué de la importancia de lavarse correctamente las manos, para terminar encima del público -literal- vendiendo cigarrillos bajo el reclamo We are pretty o Give us cigarrettes. Nos despojamos, a continuación, de los atuendos y el tiempo corre acompasado por la música de Tu Madre, Dean Martin y Elvis Presley. Coreografía, coordinación, estilismo, improvisación y entusiasmo hasta el final.

Si alguno, después de leer esto, tiene dudas en que un cigarrillo se pueda fumar a medias en sólo 30 segundos, que no pierda la señal de humo de estas dos chicas que prometen, sin duda, seguir ofreciendo grandes dosis de placer.

MínimaElena

Madrid, Off Limits
11 de febrer de 2011

Primera crítica sobre Entrada amb consumició

2011-03-01T02:28:00.000-08:00

Una proposta original i arriscada pels temps que corren ja que fumen. Espero que no tingueu cap denúncia!!! La proposta que ens van presentar les actrius de Les filles Föllen es dividia en dues parts. En la primera part es mostren dues amigues vestides de manera informal, vestides amb texans i una sudadera, en què cada una mostra les seves habilitats, i a més les dues s'afalaguen descaradament d'una manera un xic falsa. Una primera part més adolescent i que a mi també em va recordar el dia.

En canvi, en la segona part apareixen vestides amb un vestit de nit i amb sabates de taló, una vestimenta que em va recordar la nit, una proposta més de femme fatale. Les dues "amigues" en la segona part, mentre estan fumant, es barallen, no se sap ben bé per quin motiu, potser la baralla d'unes amigues en una discoteca per la nit per "culpa" de un noi. En aquesta segona part les amigues no són tant amigues i lluiten pel poder d'aconseguir una cosa enfront l'altra. És una lluita de poder entre dues dones.

La proposta de Les filles Föllen em recorda la relació que hi ha entre les dones, que pot anar des de l'amistat més sincera durant el dia, a la lluita i enveja durant la nit. El món femení és així de complex, com el dia i la nit, els sentiments positius i els sentiments negatius que cada una de nosaltres tenim i mostrem. Ni les noies del matí tenen sentiments tant positius, perquè poden estar mentint, com les noies de la nit tenen sentiment tant negatius, perquè poden estar essent sinceres.

Sílvia Verdaguer

Vic, Teatre Laboratori
3 de febrer de 2011

How time fixes things

2011-02-26T07:10:00.000-08:00

Después de una semana de ensayos y comidas con los tutores, sesiones de skype, pruebas de streaming, encuentros inesperados, cocacolas, cafés y gintónics, vamos a delinear cuales son las decisiones finales sobre el asunto. En primer lugar, voy a hacer un resumen de las escenas del solo unitario de 30', con el soundtrack correspondiente:

1. cerrar espacio del bunker: "Was" de V.Gallo
2. bicho raro: "Respiración" de C.Silva
3. muerte en el suelo: Voz de Manoel de Oliveira desde la película "Lisbon story"
4. posiciones/respuesta: "Contrapunctum 1" de J.S.Bach
5. caminar con la pierna arriba: silencio
6. caminada hacia delante: "Lluvia" de C.Silva
7. pausa fuera mirando el espacio vacío >> aumenta de duración a cada loop
8. hoja al viento: "Lluvia" de U_mä
9. vals de las manos: "Vals en diagonal" de P.Comelade
10. naturaleza salvaje: "Cling" de Days Of The New
+ descanso loop: 7"x13 de "I Wrote This Song for the Girl Paris Hilton" de V.Gallo

PÚBLICO
El bunker tropical es la sala teatral junto con las butacas para el público: todo ese espacio es mi area de acción, todo acontece allí dentro, es un espacio cerrado donde el público no entra, si no que mira hacia dentro desde arriba. Habrá una sesión continua desde las 17.00 a las 21.15 horas, comunicando claramente que cada repetición del loop empieza a las
17.00
17.30
18.00
18.30
(19.00-19.15 mini pausa para los técnicos)
19.15
19.45
20.15
20.45
También quedará claro desde muchos dias anteriores que la sesión entera se retransmite en streaming a través del canal http://www.livestream.com/tropicalbunker En el hall no va a pasar nada más que el flujo de público entrando y saliendo; el bar junto a la sala, en la planta arriba del hall, estará abierto hasta las 20.00 horas, por lo tanto de 20.00 a 21.15 se podría poner un mesa con agua en el hall.

ESPACIO ESCÉNICO
Todo va a estar preparado para que acontezcan acciones únicas cuando mi posición coincide con la posición de los atrezzos. En escena hay:
- el kit de supervivencia móvil o no, contiene agua, comida y plantas >> no sé donde.
- la cámara polaroid preparada para sacar una foto, puesta encima de algun lugar de manera que está a la altura de mi cara y le pueda dar al botón con la mano derecha >> en la esquina a mano izquierda delante.
- un marco dibujado o puesto en la pared (una forma, un lienzo, un panel...), para colocar la fotografia polaroid >> un poco más atrás de donde está colocada la cámara polaroid.
- la cámara de vídeo mini VHS con trípode, preparada para gravar >> en la esquina a mano derecha delante.
- una TV con lector VHS, preparada para reproducir >> en la equina a mano derecha atrás.
- arriba en la pared del fondo, el kit para el hielo seco, que se va a poner en acción 7 veces, durante los minutos de "descanso loop"

PITAGORA SWICH
Vamos a fijar 4 momentos importantes de encaje, que son:
- sacar la fotografía polaroid
- colocar la fotografía en el marco
- grabar el vídeo VHS
- reproducir el vídeo VHS
Esas cuatro acciones están vinculadas de dos en dos a dos escenas: las primeras dos a la escena 1 y las segundas dos a la escena 3.

*La escena 1 se reproduce en cada loop con una frente diversa, dibujando cuadrados concéntricos, de manera que la 3a vez pueda sacar la foto y 4a vez pueda colocar la foto. La variación de frente además permite ejecutar y ver los movimientos desde diversas perspectivas.

*La escena 3 acaba desde la muerte en el suelo (en el centro hacia la parte izquierda atrás), donde hago moviemientos de extrema flexibilidad, y luego me levanto percorriendo un trazado semicircular cada vez más amplio, como partes de una espiral; en este trazado alargo un brazo hacia la esquina derecha delante, luego camino hacia atrás y caigo, de allí me levanto y voy a la esquina izquierda atrás. La 7a vez que hago el trazado semicircular acciono la cámera de vídeo y la 8a vez tomo la cinta y la pongo en la TV con VHS para que se reproduzca.

STREAMING
Ya tiene vida la "máquina" del streaming, la vamos a perfeccionar, es simple pero hay que practicarla. Me interesa por que es un ojo externo que no tiene control, se reproduce infinitas veces, y crea infinitos vínculos. Además, aunque parezca en asonancia con las cámaras de vídeo vigilancia, representa justo el contrario dado que la cámera pertenece a quien está siendo observado y no quien observa. Hay que encontrar el lugar adecuado para la posición de la cámera, que además se podría mover.

SOUNDTRACK
en proceso;-) Se plantea la idea que a la escena 3 corresponda un sonido de voces sumadas una sobre otra y que se vayan restando a cada repetición (se trataría de tracks diferentes), de manera que a la 8a repetición sólo se quedaría la voz Manoel de Oliveira.

LUZ
La iluminación va a ser igual durante las 8 repeticiones, a parte en la escena 9 - que se ejecuta en el sitio -, donde se va a planificar un focus puntual diverso a cada repetición. De esta manera, voy a colocarme en puntos diversos cada vez que ejecuto la escena 9, un poco como el movimento de la sombra de un reloj de sol. La 8a repetición me quedo fura mirando la escena, de manera que el focus puntual que toca ilumina un punto vacío.

EQUIPO
Hasta hoy, los colaboradores, más o menos implicados y más o menos cómplices, son: Tuixén, David, Ignasi, Sol, Roger, Ana, Olga, Ivana, Mariangeles, Natàlia, Roberto y desde ayer también Luigi y Chantal...

Primer streaming

2011-02-24T00:29:00.001-08:00

Avui a partir de les 13.30 si tot va bé...

Watch live streaming video from tropicalbunker at livestream.com

Ocupar un espai en el temps

2011-02-21T00:22:00.000-08:00

Johann G. Doppelmayr, Paris 1730.

Els eixos de moment són els següents:
marc temàtic - temps
memòria
present
cicles
fases
documentació
acumulació
marc estètic - bunker tropical
colors encesos, verd, vermell
plantes
naturalesa salvatge
fusta oscura
humitat i boira
llum
espai asèptic
espai tancat
refugi
dintre i fora

Bon dia des de Gràcia!!!

2011-02-20T03:42:00.000-08:00

Dia tranquil, a part per qui ha de fer guàrdia als diaris digitals i qui concerts-vermuts a Manresa. Al final...m'ho he passat bé a Madrid!!! Aquí van unes fotografies dels assaigs i una imatge treta de l'article que ha sortit avui al diari El País: s'hi veuen les nostres noies en acció, tan concentrades i treballadores a les dues ocasions.

http://www.elpais.com/articulo/madrid/Cuple/sabor/tabaco/elpepucul/20110220elpmad_7/Tes
http://www.eter.es/dn/notis/noticia.php?id=15421

(c) Carlos Rosilló

(c) Claudia Claremi

Theremino

2011-02-13T16:55:00.000-08:00

jaja, ara hi estic enganxada! ...no sé si al theremin o la magibon...

Pitagora Switch

2011-02-10T11:00:00.001-08:00

Serà una tonteria, però aquesta imatge robada de la llibreta del David m'agrada molt!

Una mica d'arxiu de premsa (in crescendo)

2011-02-10T08:28:00.000-08:00

Fent de... TDCC

2011-02-09T10:38:00.001-08:00

De quina ballarina deu ser el cul que apareix un parell de segons?

Gràcies per l'enquesta

2011-02-05T05:25:00.001-08:00

aquí falta material.... ....!!