Sunday, July 17, 2011

Vista i revista



Bonic i pervers. La ciutat als teus peus, milers de persones, carrers, llum, vida. La ciutat que no té límits, com el mar, com el cel, milers de formes i aparences, rutes i desviacions, claredat i foscor, realitats i propòsits.

La imatge de la ciutat vista des de dalt d'un terrat és sublim i espantosa. És l'esclamació d'un moment, un plaer diabòlic, acompanya una diversió i un desig d'amplitud. Però no em porta a guardar recolliment, a interioritzar els pensaments; allibera nous pensaments i els deixa escapar lluny, amagar-se en algun racó recòndit i brut. És difícil tornar a trobar-los, des d'un terrat.

Buscar un terrat. Saber compartir. Tinc ganes de marxar, però també tinc ganes d'estar.

Tuesday, July 5, 2011

La nova de Coldplay...

...dóna ganes de ballar sobre el piano, maraques en mà i camisa ben florida.



Però aquesta no és la nova de Coldplay, o sí?