Thursday, June 30, 2011

Amb la feina grega acabada disfruto de la tranquil·litat dels vespres de Cadaqués mentre penso en la importància de ser hospitalari. Ha bufat fort la tramuntana.

Saturday, June 25, 2011

Entre malles i ferralles

Les filles hem estrenat una primera versió d'Unter der schönen Haut a l'Antic Teatre. 5 ballarines, 1 futbolista i 1 dramaturg, que no és actor. Un tècnic de so i H&M pels vestuaris. La direcció musical de la Britney Spears i l'arbitratge de tot un equip de persones, càmares, mescladores, magnetos, cables que funcionen i que no, trípodes... Cada dia l'espectacle va ser diferent amb alguna que altra similitud amb l'anterior. Intentem ràpidament entendre què ens agrada i què no, què cal treballar i què cal treballar més, on hem fet diana i on ens hem equivocat per complet. La sensació és positiva, alguna cosa hem fet bé. La sensació és negativa, algunes coses hem fet malament. Netes, brutes i embrutant-nos més.




El dia següent agafem un AVE cap a Madrid, amb el Pablo, el Guincho, que a vegades ens demana que anem a ballar als seus concerts. Ens encanta ballar als concerts del Guincho. Ens agrada especialment fotre'ns amb els coixins de plomes, i ens encanta lo amables que són el Pablo, el Borja i l'Aleix. Després d'un mes i mig de treball futbolístic intensiu, no em sorprèn que ens titllin d'ultra-delgadas. En realitat em fa molt il·lusió, tot i que tingui un punt despectiu. No crec que mai a la vida m'hagin definit així. Seria la il·luminació.



Tornem a Barcelona sense dormir i ens n'anem d'audició, començant a preparar el que toca. Oh land amb ballarins animals i geomètrics, i tequilas grecs. Em fa por convertir grècia en animal geomètric i ballar sirtakis en videoclips canadencs. Quines mogudes.

1, 2, 3, 4.









I tot això sense oblidar que volem anar de vacances, i que també hi ha per fer l'Esperanza Spalding i el seu rei, i els IVA's del segon trimestre i l'impost de societats, i, i, i, i.

Ai ai ai.

Friday, June 17, 2011

Val més, si no és fora de joc

Un amic ha anat a veure l'espectacle i això és el que li ha semblat.


Unter der schönen Haut (sota la bonica pell)

Antic Teatre

16 de juny 2001



El somni del mestissatge genera monstres. Hiperbòlica sentència que és més hipòtesi sense garantia de versemblança que certesa, el que la condueix finalment al terreny de joc del dubte. Poques són les coses, a hores d’ara, que no ens atrevim a barrejar i això té, com a conseqüència, des de magistrals malsons a apoteosis dels sentits. Serveixin com a exemple del segon escenari el gelat de llorer o el psychobillypunk dels Meteors, per posar dos exemples en dos àmbits, gastronòmic i músical, que porten un cert avantatge en això de l’aiguabarreig. Per això, l’amalgama resultant de posar en la coctelera futbol i dansa és d’antuvi i com a mínim, inquietant, si més no, atrevida. Les Filles Föllen han preferit però no tirar pilotes fora i ens demostren que en aquest repte hi ha partit per jugar i que tots dos mons tenen més elements en comú dels que inicialment podríem pensar. Així Maracana, San Siro o el Camp Nou son al Eastman Theater, el Linbury Studio o al Tanztheater Wuppertal el que Pelé, Capello o Guardiola a Marta Graham, Gelabert o Pina Bausch? Potser no, però les filles follen regategen el tòpic i ens colen, no precisament per l’escaire, sinó en plena porta, una proposta que ben bé podríem situar en Broadbley que no és altre que la resultant escènica de la hibridació entre Broadway i Wembley.



Un binomi sostingut al llarg de la proposta. Dues disciplines, futbol/ball, dos terrenys de joc, l’escènic del teatre i el virtual de la projecció i, com en un fractal, l’esquema dual continua repetint-se fins al finit. Dins l’escenari virtual, la dansa i al fons la coreografia B de l’entrenament real al camp. A l’escenari real, la doble vessant de moviment i el discurs, novament doblat a diferents llengües per generar una Babel lingüística que ja no ens separa sinó que ens uniformitza i ens condueix cap a l’element comú: la passió, l’emoció, l’èxtasi per a alguns (situïs cadascú en l’escala del termòmetre que li plagui).



N’hi ha més d’aquests elements duals al llarg de l’espectacle: els contrasts entre la moviola i els moments de major dinamisme, la contradicció gairebé violenta, que es produeix en el cridaner avantmatx de l’espectacle mentre el públic, teatralment ordenat i silenciós, fa cua per entrar i la companyia celebra, en la més pura i cridanera tradició tifossi o supporter, una retransmissió esportiva de bar.



Fora ja d’aquest joc de duplicitats mereix especial esment un dels millors moments de dansa/humor que ens brinden les Filles Föllen i que em va enllaçar directament amb l’esperit d’altres precedents que han explorat aquesta opció en espectacles com La Matanja de Tezas de Mar Gómez. És un moment monosil·làbic i repetitiu on una mena de cor grec ens evoca, com qui no vol la cosa, els noms dels herois del joc. És un xut lliure al mite que en essència ens vindria a dir: “Si, més val Dance” i que resulta aclaparadorament desmitificant.



Com tot espectacle Unter der schönen Haut (sota la bonica pell) també es juga la permanència en cartell. I Això em dona la possibilitat de recomanar i suggerir la seva especial idoneïtat com a espectacle per a tots els públics i molt especialment per a la sempre difícil franja adolescent. Un target no especialment interessat, a priori, en omplir les platees. No en va una de les bondats de la proposta és que la gran majoria d’espectadors, fins i tot aquells que no es reconeguin com a seguidors del mal anomenat esport rei, tenen en comú la capacitat d’identificar, en gran part i gracies sobretot al bombardeig mediàtic (o vull dir obscè?) a que ens sotmeten, un dels dos codis en joc, l’esportiu. Aquesta capacitat de descodificació exerceix de vàlvula de despressurització cognitiva i en aquesta absència de pressió rau una de les claus que obre la porta d’entrada al segon element en joc, la dansa. Nomes cal seguir, com qui no vol la cosa, la jugada. I no cal saber diferenciar entre un rondo i un rondó. Un llenguatge et condueix, et submergeix en a l’altre i ni falta que fa saber que dues que ballen executen un port gairebé acrobàtic quan el que identificaran, de totes totes, serà la perfecta moviola d’una xilena reglamentària.



I el millor de tot no cal saber, ni entendre, ni que t’expliquin que és el fora de joc, probablement l’únic concepte metafísic que sembla tingui el futbol. Unter der schönen Haut (sota la bonica pell) no us abandonarà en aquest espai/limb d’una sempre incerta i incomoda predicció. I no ser-hi és el que realment us farà gaudir de l’espectacle. Ja ho sabeu, val més, sí no és fora de joc. I ara la pilota es al vostre camp…




Tim Bredi Sonnat

Tuesday, June 14, 2011

Wednesday, June 8, 2011

Wir wagen an Tanz zu denken, wenn wir Fußball schauen und an Fußball, wenn wir tanzen

Unter dem Hemd, die schwitzende Haut, die ein Training oder ein Spiel anhält.

Unter dem kritischen und zynischen Talent des Schiedsrichters, ist eine Person mit Passion für den Fußball.

Wer wäre Schiedsrichter in anderem Kontext? Jemand der Jury in einem Wettbewerb? Oder das Publikum in einer Theateraufführung? Politiker, die Subventionen verteilen?

Unter dem Erfolg des Tors, gibt es Emotionen, die über den Sinn des Fußballs hinausgehen.

Unter der Haut des Balls sind 1.0 bar Druck, die maximal 20% abnehmen, in einem Zeitraum von 72 Stunden.

Unter der Haut, unter der schönen Haut, ist Form und ist Rhythmus.

Monday, June 6, 2011

Images curioses amb doble fons

Què passa a l'Antic Teatre?

Sunday, June 5, 2011

Friday, June 3, 2011

PNRMica60:1

Hola! Dissabte 4 juny, és dia de cap de setmana però de feina, primer al nou local compartit amb els erre que erre i després a Olot, fent una hora de tocs amb la pilota. Si tot va bé i hi ha línia per connectar-nos a la xarxa, estarem aquí de 21.15 a 22.15:

Watch live streaming video from tvtron at livestream.com

www.pnrm.net/pnrmica.html

Wednesday, June 1, 2011

Imatges curioses

Què passa a l'Adriantic i a La Caldera?