Saturday, October 31, 2009

Friday, October 30, 2009

Tuesday, October 27, 2009

Scandals, Follies i Bananas

M'he trobat amb un gran conglomerat de coses que s'ajunten i es divideixen així com així. Bé, així com així no, així com a la Wikipedia i el Youtube. Descriuré la història de forma cronològica, i des del principi.

Fa unes setmanes, mentre Canadà era a Nova York, vaig veure Manhattan, la pel·lícula de Woody Allen. Vaig flipar amb la primera escena i vaig aprofitar-la per enviar bons auguris cap a la City des del blog, penjant el vídeo següent, que és la primera escena de Manhattan, amb fantàstiques imatges de Manhattan sobre 'Rhapsody in Blue'.



Divendres vam fer un sopar a casa. El sopar es va acabar convertint en una discoteca a la sala acompanyada de Mary Poppins, Chitty Chitty Bang Bang i ET. El Lope volia posar una cançó d'un dels seus cds, i la forma de fer-ho va ser treure'ls tots de l'estanteria i escampar-los per terra. Al dia següent, abans de fregar, vaig ordenar els cds i vaig seleccionar tots aquells que volia copiar-me a l'ordinador. Entre fregada i fregada canviava el cd perque l'itunes els anés copiant. Entre ells estava la banda sonora de Manhattan, amb els 16 minuts i escaig de 'Rhapsody in Blue'.





Paral·lelament, fa una setmana, l'Arantxa va dir-me que per fer classes amb els nens funcionen molt bé els contraris, però costa trobar músiques contràries. 'Rhapsody in Blue' està plena de contraris, així que vaig decidir fer-la servir per fer l'escalfament de la meva classe de dilluns. Així que fa dies que porto hores i hores escoltant aquesta cançó.

Amb el canvi de romb que ha agafat el treball de composició, i pel fet de tenir-la 24 hores al cap, he pensat que potser seria una rapsòdia amb què ens aniria molt bé treballar, i a l'arribar a casa he tornat a escoltar-la i n'he buscat informació.

La Wikipedia anglesa en diu AIXÒ i l'espanyola AIXÒ ALTRE. Resulta que Paul Whiteman encarrega a Gershwin una composició després d'haver treballat amb ell en una de les edicions de George's White's Scandals (clica sobre per anar a la pàgina de wikipèdia).





http://www.youtube.com/watch?v=AY_vHDap5BY

Com veuràs en aquests Scandals apareixen meravelles com la Louise Brooks i l'Eleanor Powell (al tercer vídeo, el que no es pot insertar). O simplement les George White Girls, que tenen un número que no pots perdre't al segon vídeo. Els primers moments del vídeo, en fi.

Aquests Scandals provenen d'una cosa similar que es duia a terme anteriorment, The Ziegfeld Follies, que com diu la pàgina de la wikipedia són uns espectacles (revistes teatrals) entre shows de Broadway i Vaudevilles de classe alta. Aquestes revistes de Broadway inspiren les successives pel·lícules de la MGM que deixen el llegat de les dues úniques col·laboracions entre Fred Astaire i Gene Kelly.



El nom està inspirat en el Folies Bergère, un music hall parisenc on actuen Chaplin, Fitzerald, Sinatra.... i 'In the early 1890s, the American dancer Loie Fuller starred at the Folies Bergère. Nearly thirty years later, in 1926, Joséphine Baker, an African-American expatriate singer, dancer, and entertainer, became an overnight sensation at the Folies Bergère with her suggestive "banana dance", in which she wore a skirt made of bananas and little else.' Subratllo: Banana Dance.



No sé a tu però tot això em sona massa a 'Les filles Föllen'.

Sunday, October 25, 2009

Friday, October 23, 2009

Louise Mercille

hem de buscar més sobre aquesta artista canadenca, avui n'he vist uns vídeos en què ella va de barbie, amb mallot rosa xiclet i mitges transparents. genial.

>> www.collectionscanada.gc.ca/obj/s4/f2/dsk2/ftp03/MQ54263.pdf <<

como cambiamos





ahora me da para poner fotos de cuando era niña...

Thursday, October 22, 2009

final del dia 22.10

Per una banda tenim un grup de gent a l'espera que passi alguna cosa. I la veritat que alguna ha de passar, perquè ja no m'ho crec això que no passa res. Com Zooey Deschanel i Joseph Gordon-Levitt en el videoclíp de les olleres de sol i les banconotes de diners, ella s'enamora d'ell, però el que passa llavors no es veritat. Tot això del ball no ha passat mai. O sí? Què vol dir, si ha passat o no? Sí que ha passat: hi ha un vídeo i tot.

Per l'altra banda tenim dos jugadors al camp, dos megacracs. Ho són o no ho són, qui ho decideix? Ho són, si no, no serien allí. Ensenyen jugades d'excel·lent virtuosisme, sembrant excitació i desconcert.

A les dues bandes, cap a on va a parar la situació? I d'on surt? Podriem començar per un dels dos costats, i després posar-la a l'inrevés, invertint narració i discurs. També tenim flashbacks, flashforwards, elipsis i rewinds.

Per últim un parell de trossos de frases que m'agraden:
La magia ed il suo smascheramento >> Michail Bulgakov.
Sembrar dubtes, no ja recollir certeses >> Norberto Bobbio.

Wednesday, October 21, 2009

Official Anthem



Ce sont les meilleures equipes
Es sind sie allerbesten mannschaften
The main event

Die meister, Die besten
Les grandes equipes
The champions!

Une grande reunion
Eine grosse sportliche veranstaltung
The main event

Ils sont les meilleurs
Sie sind die besten
These are the champions

Die Meister, Die Besten
Les grandes equipes
The champions!

Thursday, October 15, 2009

serrells, minifaldilles i molta canya



com feia observar, les cames són les cordes de la guitarra en el solo...

Tuesday, October 13, 2009

La temporada amb la veu de Puyal

Apoteósico



Los dos grandes no se parecen en nada, y bien que se apreció anoche en el Bernabéu. Al Madrid le avala la contundencia y su capacidad de sorpresa, sobre todo porque sus mejores futbolistas son indetectables. Juega de forma directa, sencilla y concreta. Así cantó sus goles, de cabeza, después de dos centros laterales. Nada que ver con el fútbol de elaboración del Barça Los movimientos de los jugadores azulgrana son limpios y elegantes, de claqué, respetuosos con la pelota, solidarios en los distintos sectores de la cancha. Marca tan bien los tiempos de la jugada que funciona como un reloj por preciso, exacto y puntual. Nadie ha interpretado mejor el rondo de Cruyff que Guardiola. Viaja el balón a la velocidad de la luz, de manera que las ocasiones se suceden como consecuencia de un fútbol de combinación: los centrales y medios tocan, los volantes profundizan y los delanteros tiran el desmarque y apuntan al portero. Piqué-Xavi-Iniesta-Messi fueron el hilo conductor de una noche memorable para el barcelonismo.

Benignos por naturaleza, a los azulgrana sólo les falta a veces malicia para expresar en el marcador su abrumadora superioridad en el campo. Ayer, sin embargo, no era el caso, a pesar de que Casillas se empeñó en disimularlo con sus intervenciones. Ha sido el Madrid quien ha discutido la jerarquía del Barça y es el equipo blanco quien ha sufrido el mayor castigo cuando se imponía marcar las diferencias.

El Madrid fue un mero espectador de la función del Barça. Nunca llegó a tiempo de atacar el balón, de trampear el partido o de revolcar al adversario. No es fácil repetir el partido que ya planteó en el Camp Nou ni tampoco jugar como el Chelsea. El Madrid no pudo vivir ayer como acostumbra de las concesiones del contrario porque los azulgrana apenas cometieron errores después que Abidal se corrigiera de un inicio horroroso.

El Barça es al fin y al cabo un libro abierto. No ha lugar para la polivalencia ni para el camuflaje sino que se imponen los especialistas: cada jugador queda retratado en la jugada, y al lateral zurdo le costó una tarjeta dar fe de vida como zaguero. Recompuestas las líneas, los azulgrana remontaron el encuentro con la misma grandeza que Guardiola cantó la alineación. Fiel a su ideario, el entrenador recogió la afrenta del Madrid con la autoridad y confianza del más experto de los técnicos, y se dijo: “¿Aquí quieren que se decida el campeón? Aquí será, en el Bernabéu, mano a mano, el 2 de mayo”.

Triunfó el Barça el día señalado, en el momento preciso, contra el rival expreso, en el escenario preferido. Como demandaba su excelente trayectoria en la Liga. Nada mejor que el gol 100 para celebrar un éxito apoteósico.

Valiente Barça.

We love you, criden les nenes



ni heavy ni indie; d'autor.

I witness

El darrer jugador...

List of things to adore



1) Zooey Deschanel
2) Joseph Gordon-Levitt
3) Zooey Deschanel
4) Zooey Deschanel
5) Zooey Deschanel
...

Quan pugui la truco per dir-li que s'uneixi a Les filles Föllen. I que li digui al Joseph, ens vindria molt bé tenir un altre home entre les nostres files.

Saturday, October 10, 2009

assaigs 1era setmana 6-7 oct

Aquest és un guió que barreja la lectura del que va passar durant les improvisacions, les millors jugades i algunes preguntes per anar investigant.

en silenci.

entrada: tots fent estiraments de les cames en tombés seguits.
4 cadires a les cantonades.
3 int des del fons.
1 int des del costat, supera una cadira amb els tombés.

concentrar-se en els moviments dels tormells, peus i cames.

cames nues.

faid in, soroll partit.

espera. VEUS BAIXES.
tensió.
explosió.
relax.
retard.
joia.
ràbia.
individualisme.
orgull.
espirit de grup.
pinya.

entren pistes musicals (donovan? rock melòdic)

escalfament.
canvis de cadira seguits i amb molta energia.
dos asseguts un sobre l'altre, canviant de front.

a la banqueta els jugadors estan incòmodes: o volen jugar i no ho fan, o no tenen ganes de jugar i si són allí és perquè existeix la possibilitat que els facin sortir.

són fora de centre.

part a càmara lenta, amb una cadira. tothom fora de centre. es van afegint cadires.

gir a terra sobra l'esquena acabat en espagat.
cursa enrera en cercle al voltant d'una cadira; tmb amb intervalls.
caiguda, lenta o ràpida, de la cadira a terra de costat.
de peus a la cadira, desequilibri gir i cursa cap a la següent.

a la banqueta els jugadors tenen locures i manies per passar el rato: tics, objectes, habits.

hi ha moments en què els jugadors de la banqueta somien d'estar dintre i ser protagonistes del partit.

somien de ser al centre.

part individual dels intèprets.

canvi de música (ritme ràpid i volum fluix)
robots: els moviments rígids limitacions.

finalment: els jugadors juguen també a la banqueta.

ROLS?
ACCIONS PRE ESTABLERTES DE CADASCÚ?
GERARQUIA?
SI NO HI HA JOC AL CAMP, HI HA JOC DE ROLS A FORA DEL CAMP?

INSEGURETAT=MANS A LA BOCA
ABURRIMENT=MANS ALS CABELLS

TOTS SÓN DE PEUS AMB LES CADIRES EN FILA, AIXEQUEN ELS BRAÇOS COM ELS NENS A L'ESCOLA, QUAN VOLEN FER UNA INTERVENCIÓ I EL MESTRE NO ELS FA CAS.

Friday, October 9, 2009

Paral·lelismes

Fem una cosa i en realitat en volem una altra. Per exemple diem no i volem dir sí. O mengem xocolada i volem fer sexe. O prenem una copa i volem celebrar. O oblidar. O ballem i volem jugar a ser desobedients. O diem ets madridista i volem dir company vas pel camí equivocat. O mirem un partir de futbol i volem sentir l'esperança de ser part d'una comunitat guanyant.

Què són aquests paral·lelismes substitutius? Surrogats, com la darrera pel·lícula del Jonathan Mostow? No. Són universos paral·lels, vies semblants per arribar a aconseguir el que volem, de la manera més propera al nostre abast momentani. En última instància, ho volem sempre tot d'immediat, i ens satisfem amb el que tenim.

Wednesday, October 7, 2009

Beaching



He estat buscant imatges de la platja de chernòbil que hem comentat avui. He trobat aquest video, tot i que només mira el final... El problema és que totes les coses que trobo que parlen d'aquesta platja són molt antigues, i m'ha semblat llegir que ja no existia.... podríem anar-ho a mirar.

Monday, October 5, 2009

Proposta de foto




Ramon Besa, cròniques del triplet

000. Doble chasco
001. Una fiesta mayor de vértigo
002. Los radicales queman el 'derby'
003. Media hora memorable
004. El Barça tiene carácter
005. Un bombón para el Barça
006. Insaciable Barça
007. Cantando bajo la lluvia
008. Dolorosa clasificación del Barça
009. El líder pega muy fuerte
010. El Benidorm niega al Barça
011. La estrategia es decisiva
012. El Getafe le echa el lazo al Barça
013. Messi agranda al Barcelona
014. El Barça es la bella y la bestia
015. Henry también triunfa en el Barça
016. El Camp Nou cede al Shaktar
017. El fútbol es de los ambiciosos
018. El equipo 10
019. Temor reverencial
020. Un récord memorable
021. El Espanyol deja seco al Barça
022. Una goleada contra el viento
023. De un ataque de risa a otro de pánico
024. Dos goles sin calentar
025. Busquets y el éxito de La Masia
026. Un éxito marca de la casa
027. Messi hace bueno al Barça
028. El colista desquicia al líder
029. El antihéroe (Xavi Hernández)
030. A falta de juego, resultado
031. El Atlético deja al Barça sin defensa
032. El fútbol vuelve al Camp Nou
033. Vértigo azulgrana
034. Muy cerca de la perfección
035. Un triunfo tan sencillo como Bojan
036. Media docena de rosas
037. El Barça ametralla al Bayern
038. Iniesta nunca se toma el día libre
039. De paseo por el Allianz Arena
040. Superlativo Iniesta
041. El Barça choca con el muro del Chelsea
042. Apoteósico
043. Plenitud azulgrana
044. La llave del clásico se llama Messi
045. Iniesta, un gol celestial
046. El mito empieza a ser Guardiola
047. Un chasco monumental
048. Nació en el Mediterráneo
049. A Eto'o le sale el tiro por la culata
050. Eterno seductor
051. El campeón no sabe ganar
052. 'Ganó el mejor equipo de la noche'
053. En la cima del mundo
054. Narrativa de un partido

Sunday, October 4, 2009

Tot el que vols: documentació FCB



motivació
perseverància
lluita

realització personal, aconseguiment d'una fita difficil
cohesió de persones, pinya, equip
satisfacció del públic
espectacle de les formes, plaer estètic

ritme, rock and roll, heavy metal, subirón

pistes de treball:
maqueta invertida
per trobar l'originalitat s'ha de buscar a l'origen
m'interessa la tècnica, acrobàcies
preparació física com a part del joc (moment previ a l'espectacle)
gossips com a part del joc (tot el que passa al voltant de l'espectacle)
moments àlgids: gol (o); xiulet final del partir; aixecar la copa.

Thursday, October 1, 2009