Wednesday, July 22, 2009

NAPOLI preciosA



Napoli és una ciutat molt complicada. Als meus ulls, viu en un equilibri complex, precari però fascinant. És molt ELLA mateixa, no hi ha punt de comparació, hi ha elements: la calor, la mar Mediterrània, la gestualitat, l'instint dels seus habitants. Desprèn una forta identitat feta d'acumulació, sorolls, mirades, moviments...
Napoli s'enfonsa? És un desastre, un caos? És un infern? O és una màgia, una il·lusió meravellosa? un lloc sublim infectat de tanta vida?

Hem estat buscant les estàtues de la ciutat per repartir petons, al centre històric i voltants de la ciutat. Amb aquest objectiu, hem caminat i conduit el cotxe amb uns ulls verges i ignorants, espantats i alhora divertits, impregnats de la urgència de la necessitat.

Carrers, places, passatges, cantonades, monuments, fonts, culs de sac...un labirint inexplicable; un diamant amb les cares cremades que enlluernen.

Què voliem fer? Petons a les estàtues... Què volem fer? quina acció incívica no podem fer...mmm...petons a les estàtues: velles, brutes, inútils, oblidades, trencades, sense vida.





No es pot escalar una estàtua de la ciutat i menys fer-s'hi una fotografia mentre se li dóna un petó als llavis de pedra. Potser ens posaran a la presó. En canvi... Napoli ens ajuda! La policia no ens veu, la guàrdia urbana no ens posa multes al cotxe aparcat a segona fila i la gent del carrer ens permet pujar més alt.

Friday, July 17, 2009

Monday, July 13, 2009

Aquesta és la meva feina a Salerno...



Aprendre a fer servir el photoshop.

Saturday, July 11, 2009

This will be...

... our shoe


... our band

Thursday, July 9, 2009

El dijous nou de juliol de dos mil nou

La naturalesa va en contra nostre?

Tuesday, July 7, 2009

1922

You had plenty of money in 1922.
You let other women make a fool of you.
Why don't you do right,
like some other men do?

Get out of here,
get me some money too.

You're sittin down and wonderin what it's all about.
If you ain't got no money, they will put you out.
Why don't you do right,
like some other men do?

Get out of here,
get me some money too.

Now if you had prepared 20 years ago.
You wouldn't be a wanderin now from door to door.
Why don't you do right,
like some other men do?

Get out of here,
get me some money too.

Get out of here,
get me some money too.

Why don't you do right, like some other men do?

[written in 1936 by Kansas Joe McCoy]

Peggy Lee

Sunday, July 5, 2009

Diumenge 5 de juliol

No sé si som nosaltres que juguem al seu joc o ells que juguen al nostre. Però és sempre el mateix joc.

Bearing the body.
Without forgetting it is quite impossible to live at all.
Notausgang - emergency exit.
I'M NOT BAD, I'M JUST DRAWN THAT WAY.
You are a fever.
Tragaperras.
Baci da Salerno.
Entrata con consumazione.

:



Due ragazze proporzionano uno show per soli uomini. Il pubblico viene discriminato prima dell’entrata alla sala dove avviene l’azione. Solo gli uomini possono entrare, mentre le donne, a cui viene negato l’accesso, sono indirizzate verso un’altra stanza (dove avviene un’altra azione). L’azione si compone di un primo momento di ricezione del pubblico maschile, che si siede in giro per la stanza e a cui le due ragazze chiedono sigarette; un secondo momento di show, danza intorno alla sala e lotta al centro della sala; un ultimo momento con il numero finale: due donne fumano una sigaretta in soli 30 secondi.

A una parte del pubblico viene proibita l’entrata all’azione, quindi alla conoscenza e alla vivenza di un’esperienza; all’altra parte del pubblico viene proporzionata un’esperienza frivola e provocativa, che si allontana dalle aspettative e che allude, senza tergiversare, al collegamento emozionale che si fa tra la danza del corpo femminile ed il desiderio sessuale del corpo.

Saturday, July 4, 2009

La Història Animada

Avui hem conegut un francès que parla d'Hiroshima (www.jgperiot.net), hem assistit a un concert del Bon Jovi amb guitarres de mentida i hem vist un prototip del que seria la fusió nuclear de Björk i Debbie Harry (la nostra estimada Blondie). Avui hem comprat moltes cireres, cinc plàtans i una pinya. I ja estem preparades per caminar despullades.

Una pinya. Una pinya. Una pinya.

Friday, July 3, 2009

Histrionic Personality Disorder

L'amor no és una catàstrofe. Una catàstrofe general és que caiguin avions i morin nens perque no poden menjar. Una catàstrofe particular és que m'estiguin picant tots els mosquits de Salerno i les picades s'estiguin infectant. Avui he vist un nen amb una metralleta. Era de joguina, evidentment, però donat el context territorial i que estic veient Los Soprano la imatge m'ha causat prou impressió.

Potser sóc massa exagerada i el que a mi em semblen catàstrofes no són més que petits accidents eventuals, totalment previsibles dins l'ordre lògic i matemàtic de les coses. Si hi ha mosquits aquests et piquen; si et rasques massa fort les picades, aquestes s'infecten. Dels milions d'avions que volen és probable que tres o quatre caiguin de tant en tant; si el pastís es reparteix malament alguns es queden sense.

Potser sí que la catàstrofe és l'amor, fent que les definicions canviïn i ens ho haguem de repensar tot dues vegades. Em sorprèn a mi mateixa la frivolitat amb què tracto alguns temes. Ahir em vaig sentir identificada amb la Jessica Rabbit. Llàstima que jo no tingui uns pits ni la meitat de grossos que els seus ni uns peus ni el doble de petits que els seus.

Thursday, July 2, 2009

oh guarda che belle figlie!

Leonardo Creativa


De quan vas a veure l'exposició d'un fotògraf de les sombres en blanc i negre i acabes amb un llibre de colors, música i sexe explícitament metafòric. D'entendre que a la vida com a l'art el més important són els colors, les metàfores explícites i el sexe.

Wednesday, July 1, 2009

Wednesday Mornings in Salerno

Dilluns al matí prenem un café al Desayunos y Meriendas. Quaranta vuit hores més tard fem el mateix al pati interior on dóna la nostra habitació conventual al centre històric de Salerno. Un café bastant més dolent acompanyat d'un esmorzar molt dolent, però envoltades d'artistes preparats per reciclar i parlar sobre el caos. No diré per primera vegada.

En Quaranta vuit hores hem estat a punt de tenir un accident, hem fet una foto involuntària al nostre perseguidor, hem menjat un gelat a la porta de la casa genovesa de Cristòfol Colom, hem atravessat la més gran de les tempestes i un ocell s'ha cagat al meu cap.

'Comuncue' (tantmateix escrit com a mi em ve de gust), què més donen les cagades si podem llevar-nos mitja hora abans i banyar-nos al mar abans d'esmorzar. No hem de fer-nos il·lusions, les imatges són irreals i fan mal. Serà bo recordar que els italians són els millors actors del món.

'Comuncue', què més donen les cagades si ens acompanya sempre Jane, amb una peculiar declaració d'amor. D'estimar-se i jo tampoc. De les dues fotografies abans d'esmorzar. Que també són imatges, però són reals i són records i no fan mal, sinó melangia, que és bonica i és romàntica.



Gràcies als pares per la vostra preocupació, al Filippo per la teva hospitalitat, al Roger per la teva rapidesa informativa i al Lope pel teu encert asseveratiu.

"je vous aime... vous non plus"