Wednesday, February 25, 2009

Plantejament pels espais íntims

He estat donant voltes a com plantejar el projecte 'we are pretty' al carrer, a sant martí. He dividit el que ja hem fet altres vegades en 6 apartats:

1) Estàtic
2) Demanar cigarrets
3) Frase simètrica
4) Escupir cigarrets
5) Treure cigarret negre
6) Fumar en parella

La meva proposta es basa en no modificar aquest esquema, però sí modificar la duració i el contingut de cadascun dels apartats.

1) Comença abans de l'hora de programació fixada. Les dues estàtiques, immòbils. En diferents moments obrim les caixes i seguim estàtiques i immòbils. Quan sigui l'hora programada comencem amb la petita rutina que teníem fixada per l'Espacio fumadores, moure els ulls, moure el cap. Comencem a caminar entre el públic que hi hagi.

2) Caminem demanant cigarrets. La diferència és que caminem molta menys estona de la que és habitual, només donem una volta o dues demanant cigarrets a qui hi hagi al voltant. S'afegeix moviment a aquest apartat. El tipus de moviment sobre el que crec que podríem treballar és el següent:

Moviment de qualitat amable, dolça, amb molt d'aire. D'alguna forma és un moviment expositiu que vol connectar amb l'espai íntim dels espectadors mentre demanem cigarrets, però NO s'ha de convertir en un regal pel públic o una mostra d'agraïment. És el moviment que forma part del personatge, innocent, tedi, resignat però bonic.

El crit provoca l'impàs de 2 a 3.

3) Frase simètrica que ja teníem. És un impàs entre el tipus de moviment de 2 i el de 4. Dura poc. No estic segura de la situació en l'espai d'aquesta frase.

4) Mentre escupim cigarrets passa més o menys el que ja va passar al Pipa Club, però amb més èmfasi. El tipus de moviment que hi havia en 2 canvia per convertir-se en un moviment despectiu i sencual. Comença a tenir en compte el COS de DONA i no tant el de treballadora. Més aviat el cos de dona com a objecte sensual i de desig. És desitjable alhora de despreciable.

5) Penso que en el moment que sona la música, enlloc de fer-la servir per fumar el cigarret, la podríem fer servir per crear una 'coreografia' sobre de la música que ens serveixi per treure'ns la caixa, el cigarret, apropar-nos i encendre'l. M'imaginava una a cada banda del públic i anar-nos apropant amb cercles que creïn una espiral, estant tota l'estona una de cara a l'altra.

Penso que en aquest apartat el públic desapareixper complet i tot moviment es converteix en el nostre espai íntim. Pel tipus de moviment em sembla que podríem partir d'una espècie de joc similar a un parell de propostes d'exercicis de la classe d'improvisació. Penso per exemple en el meu, que es tractava de continuar la frase o en el de que per parelles una davant de l'altra havíem de 'dialogar' fins a trobar-nos al centre. Crec que hauríem de crear entre nosaltres una espècie de diàleg i joc. Així quan una parla l'altra escolta i agafa les seves propostes per respondre...

6) Buscar un altre àudio per el moment de fumar-nos el cigarret, de la mateixa forma que ho fèiem, intentant haver-nos quedat al mig del públic després de 5.